Viatge a l’Alsàcia per Nadal
Estrasburg, Colmar, Turckheim, Riquewihr, Bergheim, Ribeauvillé, Kaysersberg, Eguisheim, Mittelwihr. Del 1 al 7 de desembre 2025
1.12 Primer dia, sortim de Barcelona amb el vol de Vueling a les 18:40h i aterrem a SXB a les 20:45, boira i foscor, negre nit. Sortim de la zona d’arribada per anar a buscar el tren de la SCNF, però pel camí vam comprar les targetes del Transport públic d’Estrasburg, nosaltres vam optar per la compra de l’opció només tramvia, però si es vol i segons on us allotgeu podeu agafar la combinada. En tot cas nosaltres vam optar la de 72 hores a partir del primer trajecte i durant el període de validesa pots pujar i baixar tantes vegades com es vulgui.
A l’andana vam agafar el bitllet
d’anada fins a Estrasburg. El viatge en tren són uns 8 minuts.
Un cop vam arribar a l’estació central, vam agafar el tramvia, compte que és una estació subterrània com si fos del metro i que es troba abans de sortir del tot de l’estació.
En tot això vam arribar amb el tramvia
a la Plaça l’Home du Fer, que és on ens allotjàvem, allà molt a prop vam trobar
una hamburgueseria que tancaven a les 12:00h. Tingueu en comte que a les 21:00
h pràcticament tot és tancat.
Així què un cop sopats, vam fer un petit
recorregut per la zona a la Plaça Kléber, i vam poder veure el mercat de nadal
que teníem al costat.
També teníem al costat l’Església
Protestant Saint Pierre Le Jeune, Aquesta església gòtica que es va
començar a construir-se el 1031 en l' emplaçament d' una capella merovíngia, va
ser consagrada el 1053 pel papa alsacià Lleó IX.
Es tracta d'una antiga col·legiata que conserva encara la base del campanar-porxo i alguns murs de l'edifici romànic. No cal perdre's: els frescos del segle XIV, la tribuna i el claustre on persisteixen vestigis de columnes del segle XI.
2.12 Segon dia, Donat que no vam agafar esmorzar, donat que pel preu de
l’esmorzar a l’Hotel per una persona teníem una boulangerie a la Place le Home
du Fer, boníssim els seus croissants i el cafè sorprenentment bo.
Per tant cada dia esmorzàvem entre les
7:30h i les 8:00h al forn de la plaça.
Avui vam decidir anar al barri Europeu
la raó és que la ciutat és seu oficial de nombroses institucions europees i internacionals,
com el Consell
d'Europa de la qual depenen
el Tribunal Europeu de Drets
Humans i la agència europea
del medicament Farmacopea Europea, el Parlament
Europeu o encara el Defensor del Poble Europeu, seu del govern militar europeu (eurocorp), seu
d'Eu-lisa europol o d'Eurimage agència europea per fomentar el cinema, de la
comissió internacional de dret civil, la comissió central de navegació. És per
tot això que la ciutat porta el títol de «capital europea».
Vam entrar al Consell d'Europa, per cert l’entrada és gratuïta. L’edifici és molt bonic si us agrada l’arquitectura i a més podeu veure el lloc on es reuneixen els ministres d’afers estrangers i veure una mica com funciona la política europea, és un bon lloc per passar una part del matí.
A la tornada vam baixar a la Plaça de
la República des d’on vam començar a visitar alguns dels mercats de Nadal,
passant primer pel de la Catedral de
Notre dame, el "St. Klausenmarkt" (mercat de
Sant Nicolau), ocupa des de la plaça de la Catedral fins la Place Du Château,
la rue des Hallebardes i la rue Gutemberg.
Desprès al mercat plaça Kléber, on
trobarem el “gran arbre”, on des de les 16h i les 21h es fa l’encesa musical de
l’arbre. A la plaça Broglie. El Christkindelsmärik (mercat del nen
Jesús) instal·lat des del 1570. Aquest racó del mercat és únic. S'hi troben
llocs de decoració nadalenca d'una riquesa excepcional i també el tradicional
vi calent amb les aromes de canyella, clau i cítrics, si us agrda el vi calent
o sucs calents els mercats son el vostre lloc.
A la tarda, vam fer un Free tour,
on començant per la façana de la Catedral els detalls sobre la portalada principal,
la Maison Kammerzell. La casa data del 1589, es troba al costat de la
catedral i només fent una ullada a la plaça la veureu. El Palau Rohan,
residència edificada pels vols del 1742, Pel Princep – Bisbe d’Estrasburg,
Armand Gastón de Rohan-Soubise. Actualment és la seu de tres museus, El museu
d’arqueologia, el de les arts decoratives i la Galeria Heitz
Des d’aquí vam passar pels carrers:
Rue Mercière, la rue des orfèvres, rue
des Hallebardes, rue de la Râpe, rue des Écrivains i la rue du Maroquin.
El pont del Corbeau, corb en francès, aquest pont uneix la plaça du Corbeau
amb la rue du Vieux Marché aux Poissons, creua el riu Ill pel lloc on a l’edat
mitjana es trobava l’únic desguàs de les clavegueres de la ciutat. Així com de
l’escorxador avui seu del Museu Historique.
La part fosca, és el lloc on els
lladres, adúlters, parricides i infanticides, eren tancats en una gàbia i
submergits en el riu Ill, en aquest brou els treien i els submergien fins a la
mort, els seus cossos eren abandonats a la plaça on els corbs feien un suculent
apat.
D’aquí ens dirigíem a l barri conegut
per la Petite France, a la Place Benjamin Zix i a la Place Saint Thomas l’enclusa, el pont giratori
rodejat pel riu Ill, amb les cases d’entramat de fusta, creen una atmosfera de
conte.
3.12 Tercer dia, Avui hem decidit agafar el tren per anar a Turckheim, deu minuts de viatge, A només 7 quilòmetres de Colmar,
un dels pobles més bells i imprescindibles per visitar en un recorregut per
l'Alsàcia. Un lloc d'enorme bellesa que ha estat capaç de preservar durant més
de 500 anys no només part del seu patrimoni, sinó també tradicions com la
figura del Sereno o Velleur de Nuit, durant les nits d'estiu, o el calendari
d'advent per Nadal.
Murallat, té diverses portes, la de França és la més important ja que va ser on van accedir els comerciants, principalment de Suïssa.
Aquesta gran entrada té en el seu soterrani parts
originals de 1330, i ha mantingut l'escut d'armes de l'imperi germànic.
Anteriorment tenia un pont llevadís, i dues portes que es tancaven a la nit i
durant la celebració de la missa dominical.
La font del S.XVIII amb una bonica
imatge de la verge i el nen, a més d'una impressionant casa de 1568 que fa racó
amb la plaça.
Al costat de la plaça Turenne es troba la
Place de l ́Eglise, potser el lloc més important per veure a
Turckheim, on per Nadal col·loquen un petit mercat de Nadal i el
calendari d'advent gegant en forma de cases de colors.
Cada dia de l'1 al 24 de desembre a
les 17:00, els nens del poble obren una finestra, sent aquest un dels moments
més màgics del Nadal a la ciutat.
A més, en aquesta plaça es troba,
acorralant amb la Rue du Conseil, el preciós Hotel de Ville,
l'ajuntament, Monument Històric des de 1930. A la planta baixa d'aquest lloc
trobareu una exposició i venda de souvenirs alsacians.
A la Place de L ́Eglise es troba altres dels edificis més importants que es
poden veure a Turckheim, l'Église Sainte Anne, un temple del segle XIII
originalment dedicat a la Mare de Déu, que més tard a mitjans del segle XVIII
va ser dedicat a Santa Anna. Aquesta construcció va ser construïda amb
característiques d'art romànic i art gòtic.
El 1839, la nau i el cor van ser
renovats en estil neoclàssic, però, va haver de ser reconstruït després d'un
incendi el 1978.
Un cop visitat agafem el bus A que ens
porta a Colmar, 10 12 minuts de viatgeel preu és d’un euro.
Colmar, situada al nord-est de França, a la regió d'Alsàcia,
aquesta ciutat s'enamora a primera vista gràcies a les seves cases de façanes
de colors i de fusta mitjana que envolten els carrerons i canals del nucli
antic.
A més, per Nadal, Colmar està ple de mercats i adorna els seus carrers amb llums i motius nadalencs que et faran sentir com un conte de fades.
Una de les millors coses a fer a
Colmar és fer un bonic passeig pel Petite Venise o Little Venice, el
nostre barri favorit.
Aquest pintoresc barri que rep aquest
nom perquè està travessat per un petit canal del riu Lauch, es caracteritza per
les tradicionals cases alsacianes amb migs titres i pintades de
colors vius que es reflecteixen en les aigües del riu i que pertanyien a la
burgesia d'artesans i comerciants que havien fet fortuna amb els seus negocis. Estem
segurs que aquesta zona superarà les expectatives de qualsevol viatger.
Entre els seus millors miradors es
troben els ponts dels carrers Rue des Tanneurs, Rue Turenne i Rue des Écoles,
des d'on obtindràs unes vistes increïbles i podràs fer fotos excel·lents del
bonic carrer Quai de la Poissonnerie (Moll de Pescenter).
Avui en dia, aquest barri és un lloc ple de vida, amb cafès, restaurants, botigues d'artesania i un ambient fantàstic tant de dia com de nit, especialment durant la temporada de Nadal, quan s'il·lumina.
Per acabar la visita es pot fer un tradicional
passeig en vaixell pel canal per veure aquest barri des d'una altra
perspectiva.
Sortint del barri de la Petita Venècia
al costat de la bella Rue des Tanneurs arribareu en pocs minuts a la Place de
l’Ancienne Douane, una de les més boniques de Colmar.
Presidida al centre per la Font de
Schwendi, culminada amb l’estàtua de Lazar de Schwendi sostenint a la mà
dreta una vinya plena de raïms, i envoltada de cases fotogèniques amb marcs de
fusta dels segles XVII i XVIII, aquesta plaça té com a edifici més important i
que dóna nom a la plaça: el Koifhus o l’Ancienne Douane (“antics costums”).
D'estil gòtic i construït al segle XV, aquest edifici és considerat l'edifici
públic més antic de la ciutat, i va funcionar com un magatzem, mercat i
antics costums, en el qual es van examinar les mercaderies, abans de ser
importades o exportades.
Aquesta plaça és també un dels llocs
que més llueixen per Nadal, ja que aquí està muntat el mercat amb més encant i
més llocs de menjar a la ciutat.
A l’entorn d’aquesta plaça també hi
trobareu alguns dels millors restaurants com L’Arpège i La Soi,
perfectes per provar especialitats d’Alsàcia com el backeoffe (guisat de carns
i patates), choucrute (xucrut amb embotits i carns), l’spätzle (pasta) i el
flamé inicial (similar a una pizza) i aquesta és una de les receptes
Altres restaurants excel·lents una mica més lluny del centre són el
restaurant Lucas & Chris, l'Aux Armes de Colmar i Les Bateliers.
A la tarda fem retorn a casa amb el
mateix tren. Per sopar anem a la Vettastras 58.
4.12 Quart dia, Vam contractar el tour per pobles de l’Alsàcia amb una
tast de vins d’Alsàcia.
Molt recomanable tant pel tracte de
l’acompanyant, com per les visites als diferents pobles a quin més bonic que
integren la Regió.
Vam fer visita a:
Bergheim
Ribeauvillé
Riquewihr
Kaysersberg
Eguisheim
A Mittelwihr, anem a fer el tast de
vins concretament a la Halbtrocken on ens ofereixen 5 tipus de vi acompanyats
d’un Pretzel.
- 1. Riesling
- 2. Moscat
- 3. Pinot blanc
- 4. Pinot noir
- 5. Crémant Chardonnay
5.12 Cinquè dia, vam dedicar el dia a fer un recorregut per la Petite
France, amb dialecte Alsacià, Französel, també conegut com el Quartier
des Tanneurs (en alemany: Gerberviertel; literalment, «barri dels
adobers»), és la part sud-oest de la Gran Illa d'Estrasburg (Alsàcia, França),
l'illa més cèntrica i típica de la ciutat, que constitueix el seu centre
històric. El barri està envoltat al nord pel Quai de la Bruche, la Rue du
Bain-aux-Plantes, la Place Benjamin-Zix i la Rue des Dentelles; a l'est per la
Rue du Pont-Saint-Martin, el Pont Saint-Thomas i la Passerelle des Moulins; al
sud pel Canal du Moulin Zorn; i a l' oest pels Ponts Coberts.
A la Petite France, el riu
Ill es divideix en diversos
canals que travessen una zona en la qual a l 'Edat Mitjana vivien els adobers, moliners
i pescadors de la ciutat, i que en l'actualitat és una de les seves principals
atraccions turístiques. La Petite France forma part de la Gran Illa
d'Estrasburg, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1988.
Vam dinar a l’Académie de la Biere, molt
bones hamburgueses i cerveses.
Vam aprofitar la tarda per anar a
visitar un seguit d’esglésies molt boniques:
Església de Saint
Pierre Le Jeune (església
Protestant), val molt la visita.
Església de Saint Pierre Le Jeune (església Catòlica), aval molt la pena.
Com a curiositat veureu moltes
esglésies doblades amb el mateix nom això és degut a les continues guerres
entre Alemanya i França al final va guanyar França el rei Lluís XIV i va haver
un acord
pel qual es respectarien les esglésies protestants i la Catedral que va anant
passant de Catòlica a Protestant va quedar com a catòlica i aquesta és la raó de trobar tantes esglésies
catòliques i protestants o bé pràcticament compartint espai o bé duplicades.
Lluís XIV va incorporar Estrasburg al
regne de França a través d'una maniobra política i militar, prenent possessió
de la ciutat, que era Imperial, de manera gradual i forçant la seva submissió a
la corona francesa, consolidant-la com una plaça forta estratègica per a les
seves ambicions expansionistes, especialment a la regió d'Alsàcia
Aquesta annexió es va fer sense una
guerra oberta immediata, aprofitant la situació política de la ciutat i la
debilitat del Sacre Imperi, culminant en la seva integració efectiva al domini
francès, un fet que va solidificar el poder de Lluís XIV a la frontera oriental
de França.
Per aquesta raó veureu que tenen un
barri l’Alemany, i de fet la llengua d’Alsàcia incorpora elements de les dues
llengües.
Allà mateix per las part del darrera
de la catedral trobareu el Palau Rohan 1712, manat construir per Armand
Gaston de Rohan-Soubise, princep-bisbe d’Estrasburg, desprès de la Revolució
francesa va ser reformada i va ser residencia de Napoleó i Josefina
Visita de la Catedral, si o si s’ha de fer.
La catedral, com la pràctica totalitat de les catedrals gòtiques, està consagrada al culte de la Verge Maria, restablert des de finals del segle XVII després del període de culte protestant iniciat al segle XVI. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1988.
L' edifici, propietat de l'
Estat francès que el va declarar
Monument Històric el 1862 i seu de la diòcesi d' Estrasburg, va ser construït al llarg de quatre segles, entre el
1015 i el 1439, i és considerat un exemple destacat de l' arquitectura de l'
art gòtic tardà, acumulant pel mestratge de diferents arquitectes
vinguts successivament de Borgonya, el regne
de França i del Sacre Imperi per a la seva construcció que van combinar els estils
d'obres com les de Sens, una de les primeres del gòtic, Chartres, Notre-Dame de París, Notre-Dame de Reims i altres de Suàbia o Bohèmia.
Reflex de la vida artística de la
ciutat i testimoni del seu esdevenir històric des de l' Edat Mitjana,
Notre-Dame d'Estrasburg va patir les conseqüències de la rivalitat
franco-alemanya durant l'assetjament de 1871 i dels horrors de la Segona Guerra Mundial durant els bombardejos de l'aviació aliada de 1944.
El rellotge astronòmic de
la catedral
Hi va haver un primer rellotge construït entre 1352 i 1354, anomenat de "els Tres Reis", que va deixar de funcionar a començaments del segle XVI.
Queda d'aquest rellotge un gall
autòmat fet en fusta policromada i ferro forjat, que s'exhibeix a la sala de
rellotges del Museu d'Arts Decoratives d'Estrasburg. Fet al voltant de l'any
1350, és la màquina autòmat més antiga que es conserva a Occident.
Del 1838 al 1842, com es llegeix arreu
fins i tot en el mateix rellotge, va ser transformat per Jean-Baptiste Schwilgué (1776-1856), un alsacià autodidacta que, després d'haver
estat aprenent de rellotger, es va convertir en professor de matemàtiques,
verificador de peses i mesures i, finalment, en contractista. La il·lusió de
Schwilgué des de molt jove va ser reparar rellotges i això li va motivar tota
la seva vida.
El tercer i actual rellotge conté nous
mecanismes inserits en l' aparador del segon rellotge, que data del segle XVI.
Tots els dials són nous, però les funcions del rellotge de Schwilgué difereixen
poc de les del vell rellotge excepte per a la desfilada dels apòstols, abans
inexistent.
El rellotge de Schwilgué fa el mateix
que el de Dasypodius però de millor manera. Mentre que el vell rellotge
indicava les festes movibles per avançat per a un període de cent anys, el nou
rellotge determina les festes movibles de l' any següent i a la fi de cada any.
Podem considerar aquest mecanisme - el còmput eclesiàstic - com un calendari
perpetu.
A la plaça de la catedral a banda del
mercat paga la pena fixar-se en els edificis entre ells la Maison Kammerzell, edifici
de 1589 de fusta tallada plena d’escultures sobre temes bíblics com seculars,
la seva façana de 75 finestres et deixarà embadalit. Avui és hotel i
restaurant.
6.12 Sisè dia, Vam agafar el tramvia i vam anar a Khel
Introducció de la ciutat
Kehl és una ciutat amb uns 38.000
habitants a l'estat de Baden-Württemberg, al sud-oest d'Alemanya. Es troba a la
regió de Baden al riu Rin, a la confluència amb el riu Kinzig més petit, just
davant de la ciutat francesa i alsaciana d'Estrasburg.
La ciutat veïna de
Kehl és fàcilment accessible
amb tramvia des d'Estrasburg. Fins i tot es pot creuar la frontera a peu o en
bicicleta creuant el
jardí transfronterer de Deux Rives i
recorrent la seva espectacular passarel·la, símbol de la reconciliació
franco-alemanya, que ofereix una perspectiva fantàstica del riu.
Coses a veure:
Friedenskirche / Iglesia
de la paz, Després de la destrucció
el 1793 de les esglésies catòlica i protestant ubicades a la ciutat fortificada
de Kehl, el 1817 es va construir una església - anomenada
"d'urgència" - per a ambdues religions al carrer Rheinstraße situada
a l'oest del mercat. Quan aquesta va caure en un estat ruïnós, ambdues
confessions van demanar la seva pròpia església. Tanmateix, el govern federal
únicament va autoritzar la construcció d'una església compartida, del disseny
de la qual es va encarregar l'arquitecte Friedrich Theodor Fischer, també
deixeble de Weinbrenner. El 27 de juliol de 1851, després d' un període d'
obres de quatre anys, l' església, avui coneguda com a església de la pau, va
celebrar el seu primer servei religiós. L' edifici va ser utilitzat per ambdues
comunitats religioses fins que el 28 de juny de 1914 la comunitat catòlica va
inaugurar el seu propi espai de culte, l' església parroquial de Sant Joan
Nepomucè.
Ajuntament
L'edifici que actualment alberga la
seu de l'ajuntament de Kehl va ser construït el 1817 per l'arquitecte Friedrich
Arnold de Baden, deixeble de Weinbrenner, com a caserna de dues plantes que es
va ampliar aquell mateix any amb l'annexió d'una tercera planta (l'habitatge
del comandant). Més tard, el 1869, aquest tercer pis va ser enderrocat per
raons defensives, ja que constituïa un obstacle per observar el pont del
ferrocarril des dels llocs militars ubicats a la torre de l' església de Crist.
Després de l'annexió d'Alsàcia i la
reubicació de la frontera com a conseqüència de la guerra de 1870/1871, la
caserna va perdre la seva importància militar i el 1872 les seves dependències
van ser ocupades per un metge i reutilitzades com a aules escolars. El 1910,
després de la unificació del poble i la ciutat de Kehl, fins aleshores
municipis independents, l'edifici es va convertir en seu de l'ajuntament.
Posteriorment, entre 1921 i 1923, l'arquitecte Arthur Valendaire va tornar a
construir la tercera planta i va dur a terme obres d'ampliació i remodelació de
l'edifici en estil neoclàssic com mostren l'avantqual sostingut per quatre
columnes i una ala lateral. El 1999 l' edifici va adquirir el seu aspecte
actual en rosa pal i el seu emblema decoratiu al frontó.
Una selecció de cinc escuts d'armes
mostren les nombroses famílies senyorials que al seu dia van dominar la ciutat
(d'esquerra a der.: escut de la casa Nassau, escut «Obra de Nostra Senyora» de
la ciutat d'Estrasburg, escut de la casa Baden, escut dels Borbons i escut dels
barons Böcklin de Böcklinsau). Entre les quatre columnes de mitja canya de la
façana principal es poden veure els escuts del poble de Kehl, a l' esquerra, i
al centre, l' escut de la unificació del poble i la ciutat de Kehl, que el 1934
va ser substituït per l' escut d' armes de la dreta encara vigent.
Vam aprofitar per anar a una cafeteria
del carrer principal a fer una xocolata amb xurros, desprès ens vam anar
caminant per travessar el pont que separa les dues ciutats i on es poden fer
unes fotos molt boniques de les dues ribes i del parc.
A més de la curiositat d’haver creuat
alemanya a França caminant.
Un cop retornats a Estrasburg, vam
visitar un grans magatzems, Centre Commercial Rivetoile i dins vam aprofitar per dinar.
Per la tarda vam aprofitar per visitar
la Place Gutenberg i els carrers del voltant que valen la pena visitar per veure
les cases de fusta i tova, molt boniques.
Rue du Vieux Marché aux Poissons
Rue des Serruriers
Rue Gutenberg
Rue de L’Épine
Rue de la Douane
Rue des Tonneliers
A banda de la Plaça de Gutenberg, val
la pena visita pel seu interès les Places de :
Place du Marché aux Poissons, cases
del segle XVIII, casa Au Blaireau casa del comerciant Zolikoffer, amb uns
preciosos mascarons a la façana.
Place du Marché aux Cochons de Lait
7.12 Setè dia
Vam visitar la plaça Broglie i
la plaça Saint Étienne i darrer dia per la tarda tornem a Barcelona
Per això fem un recorregut per les
parts que ens faltaven abans d’anar a l’aeroport.
La curiositat d’aquesta plaça és que a
l’època medieval és on es celebraven els tornejos, el seu nom es deu perquè el
mariscal Broglie, la va fer transformar per deixar-la tal i com la coneixem
avui.
A un dels extrems hi trobem l’Opera construïda
el 1821, al centre de la plaça el monument commemoratiu de l’alliberament de la
ciutat per part del general Leclerc el 23 de novembre de 1944, aquest general
és famós perquè els Republicans espanyols que havien fugit de la dictadura del sàtrapa
Franco, van lluitar a les seves ordres.
A la dreta també hi trobarem l’edifici
conegut com L3 Grenier d’Abondance.(Segle XV), era on es emmagatzemava el gra de
la ciutat.
Desprès de dinar en un bon restaurant
al costat de la Petite France, tornem a l’Hotel per agafar les maletes i anar a
cercar el tren que en 8 minuts ens deixarà a l’aeroport, on agafarem l’avió cap
a Barcelona.
