Nit al carrer XV

Asseguts, aspectants, mirant a la gent sense dir-se res, escoltant el murmuri incessant del bar, la pressió va deixar pas a un estranya sensació de pesadesa que els embolcallava, el Quico, cambrer que sempre amatent amb els bons clients, s’hi apropà, i els va demanar si el dia havia estat dur, ells se’l miraren i li van demanar una copa, tant els coneixia, i ells ho sabien, que només amb el mot i la fila, ell ja sabia que volien prendre.

Mentre el Quico anava a cercar l’elixir que els retornaria la trempera. Va sortir un filet de veu del Jan, i demà a quina hora quedem, frase curta i plena de contingut, havien fet la feina tenien el projecte ben travat i ben presentat però ara tocava portar-lo a la senyoreta Cinta Belocci. La dels ulls negres i posat poderós, havien de donar-ho tot, tenir les respostes a les preguntes incisives que de segur els faria.

El Ricard va fixar la mirada en un punt incert i va deixar anar un sospir, mentre en Quico s’apropava amb els beuratges màgics.

Els van atrapar a l’aire i d’un cop gola endins, el Quico encara no s’havia adonat i ja demanaven la segona ronda.

El Jan va mirar el Ricard i va preguntar-se i com deu ser el senyor Hoffman? Un alemany d’aquest de Baviera, rodonet amb cara de salsitxa, ja ja una riallada va sortir de tots dos. El beuratge començava a fer la seva feina, els somriures van sortir cada cop més fàcilment, les frases enginyoses ballaven entre els dos com atractives nimfes, la por quedava esmorteïda entre copa i copa, el Quico tenia ben apressa la lliçó i coneixia molt bé a la parella, el tema era no deixar les mans buides. Els bons clients tenen això son perdibles.

De sobte el Ricard va veure un clatell que semblava familiar, va recordar aquells ulls negres, que el tenien atrapat, els llavis carnosos i vermells com les maduixes de bosc, petites i intenses, de sabor a natura fresca, salvatge, però amb aquell punt de tendresa, llavis que prometien petons suaus i profunds, entre abraçades de foc. Va saltar del tamboret i com si algú l’empenyés va córrer a tocar aquella figura, mentre el cor li havia pujat fins la gola i els ulls perdien el sentit.

.../..