martes, septiembre 30, 2025

Santander - Cuevas de Monte Castillo y las Monedas- Puente Viesgo - Liébana Monasterio de Santo Toribio de Liébana, Picos de Europa, Potes- Altamira Santillana del Mar Comillas i el Capritxo de Gaudí -Setembre de 2025

Setembre ha estat un bon mes pre visitar Cantabria i concretament, alguns dels llocs imperdibles de la Regió.

Així vam visitar per ordre cronològic:

Santander ciutat, donat que anàvem 5 dies vam dividir la visita entre el primer dia i el matí migdia del segon i el matí del darrer dia.

Cal dir i saber que la ciutat de Santander es va cremar completament en un incendi, produït als voltants dels anys 40, l'únic edifici respectat va ser l'edifici de correus, donat que era l'únic fet totalment de pedra. Per tant tota la parta antiga va ser restaurada, això si amb gust i respectant al màxim els edificis històrics.

L'altra cosa que cal saber és que la part del passeig actual és guanyat al mar, això fa que l'estructura de la ciutat en general sigui curiosa i diferent a altres ciutats, donat que Santander neix i creix per la muntanya, per tant el transport públic esta limitat a les avingudes però aquest no pot passar pels carrers interiors i per tant la formula triada, fa uns 25 anys, va ser la d'escales mecàniques i a les parts més elevades cremalleres.

El primer dia ens va caure una turmenta que va durar tot el dia, tot i això vam visitar:


La Catedral
, la part més antiga és la "cripta de Crist" la resta restaurada, les parts que es van salvar son del dels segles XIV al XVII i la restauració és de 1941.

La cripta i les restes romanes es van descobrir al 1982 al fer unes excavacions.

El claustre és gòtic  i el retaule xurriaguesc, així com una pila d'aigua àrab i el sepulcre de Marcelino Menéndez Pelayo

Plaça Porticada 

Destaquem el fet de que és una plaça porticada, arquitectura "neoherreriana", les antigues muralles de la ciutat passaven per aquí

Plaça de l'Ajuntament

Zona comercial i darrera d'ella hi trobem el Mercat de l'Esperança, a prop trobarem també la Biblioteca Menéndez Pelayo i l conjunt d'edificis de gran interès.

Jardins de Pereda (dedicats a José Maria Pereda, escriptor Càntabra), trobarem la Grua de pedra, un monument al passat mariner i del port de Santander.

Centre d'Art Botín 

Es va inaugurar al 2017, si us agrada l'arquitectura, val la pena entretenir-se i visitar-lo encara que sigui per fora si no entreu a les exposicions és gratuït, nosaltres vam anar a les exposicions i així vam visitar una sala que t'aboca al mar és una passada.

Puerto Chico 

Conegut també com a moll de Calderon, et permet passejar tenint a un costat la badia i de l'altre el passeig senyorial de la façana de la ciutat, allà trobarem el conjunt escultòric dels "Raqueros", homenatge als nens de famílies humils que es passaven la major part del dia al port esperant que els estiuejants els llancessin monedes al mar que ells recollien, i així guanyar unes monedes per menjar.

També trobarem el Club Marítim, el Palau de festivals, Museu Marítim del Cantàbric, seguint caminant trobem la Platja de la Madalena i la Platja dels perills.

Aquí vam tornar enrere donat que l'aigua que queia feia impossible seguir.

El segon dia



Vam aprofitat el matí i fins a la hora que havíem quedat amb Civitatis per anar a Puente Viesgo i a les Coves, per visitar el Museu de Prehistòria i Arqueologia de Cantabria, totalment recomanable, molt didàctic, se'ns va passar el temps volant. 

Sortint i enganxat teníem el Mercat de l'est, s'ha reconvertit en bars on pots dinar, sopar o fer un vermut amb pinxos, molt bons i amb un preu equilibrat, també te'ns botigues, i a un lavabo que costa 50 cèntims, però que si estàs consumint en alguns dels bars pots demanar una moneda per anar-hi, super nets.

Comarca del Pas, Puente Viesgo  

El migdia del segon dia vam anar a visitar amb CIVITATIS, Puente Viesgo, es troba al mig de la comarca de la Vall de Pas i les seves coves visitables (150.000 anys de presència humana), de las Monedas i Monte Castillo, molt important fer-ne reserves, només s'accedeix per a grups petits i acompanyats. Una preciositat i tota una experiència, t'endinses dins d'unes Coves i en elles veus unes obres d'art conservades entre estalactites i estalagmites i mentre les gotes d'aigua van ressonant per tota la cova, de persones com tu o com jo que van deixar rastre de potser el que veían pasar per davant de la cova- abric.

Com a curiositat dir que les coves van poder ser explorades i investigades per la financiació d'Albert de Monaco que entre 1910 al 1914 va finançar la investigació i protecció de les coves.

El tercer dia 

Liébana, Monasterio de Santo Toribio de Liébana, Picos de Europa, Potes

El tercer dia vam marxar d'hora amb l'excursió de Civitatis que ens va portar a Monestir de Santo Toribio de Liébana, una joia on es conserva la relíquia més gran del tros que diuen que és de la Creu de Jesucrist, el seu llibre més famós va ser els "Comentaris de l'Apocalipsi  conegut com Beat de Liébana, i que és l'eix central de l'argument del llibre i de la pel·lícula el Nom de la Rosa. Donat que és un dels llibres que més va córrer pels monestirs de Europa, per ser copiat  en el segle VIII.

Un cop feta la ruta i donat que el Monestir es troba als peus dels Pics d'Europa ens dirigim a veure aquest espectacular parc Natural de muntanyes de 2500 metres d'alçada i que pots arribar a peu o bé amb un telefèric en qüestió de minuts, un cop a dalt les imatges son espectaculars i és ple de rutes,  30 de diferents, que es poden fer i també hi ha refugis per a excursionistes.

Els 4 rius que el marquen son Deva, Duje, Cares i Sella van de nord a sud. Les muntanyes que superen els 2000 i pots veure o anar son Llambrión, Peña Vieja, Pico Tesorero, Naranjo de Bulnes.

En quan a fauna hi podem trobar Isards, Cors, Urogalls, Llops, Voltors lleonats, Àguiles reials. 

Està declarat Parc reserva de la Biosfera per la UNESCO des del 2002.

Un cop visitat ens vam dirigir a Potes, un poble que des del segle X era el centre administratiu de Liébana, trobem la Torre de l'Infantado del XV, l'antiga esglèsia de Sant Vicente segles XIV al XVII, els ponts de Sant Cayetano  i de la Carcel. on al costat vam dinar el cocido Liebanes.

Quart dia

 Altamira Santillana del Mar Comillas i el Capritxo de Gaudí

De bon matí ens recullen per l'excursió d'avui que en primer lloc ens portarà a les Cuevas d'Altamira, per desprès dirigir-nos a Santillana del Mar, les tres mentides, no és Santa ni llana ni té mar, i finalment anirem a Comillas a dinar i veure el Capritxo de Gaudí.

Les Coves no son visitables, de fet hi ha llista d'espera de 25 anys, per tant ara aniran grups de 5 persones que van fer la reserva el 2020. Això és així i de fet cada cop estan tancant més coves perquè no es malmetin els seus tresors.

Concretament el que vam visitar és el Museu i interpretació de la Cova d'Altamira, una reproducció de la part més important exacte de l'Original. vas acompanyat d'una guia o un guia que et va explicant el que estàs veient. desprès si vols en el centre d'interpretació et parlen de les diferents espècies d'homínids que han poblat la terra fins arribar als primers homo sapients. 

Desprès ens hem dirigit a Santillana del Mar, el seu conjunt medieval del segle XVI així com la seva Col·legiata de Santa Juliana és una joia de l'art romànic estan declarades Monument Històric artístic.

Típic d'aquí son los "sobaos" i las "corbatas".

Seguidament ens dirigim a Comillas una població antigament pesquera però que per gracia del Marquès de Comillas emparentat per casament  amb els Comtes de Güell que son els qui li procuren el Marquesat, el cosí d'aquest Màximo Díaz Quijano, va construir-se en terrenys del marquès el que és la Villa Quijano o també coneguda com a "capritxo". Us recomano la visita guiada us sorprendrà.

Per la seva relació amb els Comtes Güell en Gaudí va ser l'arquitecta d'aquest bombo arquitectònic, a més té el valor de ser de les primeres coses que el geni va fer.

Pel que fa a la vila molt bonic i encara té aquell aire de quan l'alta burgesia hi anava a prendre les aigues.

El seu port és preciós i també té la Universitat de Comillas, que val la pena visitar.

Cinquè i darrer dia , visitem la platja del Sardinero, el camp de futbol del mateix nom la zona universitària i fem via per una cami que et porta fins el far del Cabo mayor.

Comencem camí des de l'Hotel fins arribar al camp de futbol del Sardinero, situat a  prop de la Universitat, des d'alla en cinc minuts ens trobem amb la platja del Sardinero, en gaudim de la imatge amb el fons del Casino i ens trobem amb el cabo menor, on trobarem anant cap al cabo Mayor Parc Municipal de Mataleñas, una extensa zona verda, molt bonica i continuant veiem la illa de Mouro, continuant i  a poca distància ens trobarem la darrera pujada fins arribar al Far, des d'on podeu gaudir de les vistes mentre preneu alguna cosa en el bar que hi ha.

Al migdia vam baixar fins el Sardinero i vam agafar un bus que ens va deixar al centre des d'on vam re-visitar el mercat central per fer uns pinxos i tornar a l'hotel on ens van recollir per portar-nos a l'aeroport.

La gent, el paisatge i el menjar fan imprescindible conèixer aquestes contrades.

domingo, abril 06, 2025

Escòcia (Terra d’Alba), Edimburg les Highlands i el llac Nessi (Setembre 2024)

Quan aterres a Escòcia a l'aeroport de d'Ingliston, et rep un plugim suau i constant, et sents embolcallat per una mena de núvol que ja no et deixa fins que tornes a casa teva.


Una de les coses que hem de tenir en compte quan arribes a l'aeroport des del teu vol per anar a la ciutat és la connexió fins a la ciutat i te'ns diferents formes d'arribar, nosaltres vam optar pel Bus AirlinK 100, anar i tornar per 8 lliures, un dels més utilitzats, el que has de tenir en compte és què o bé ho pagues amb metàl·lic amb l'import exacte, no tornen canvi, o bé amb targeta de crèdit o dèbit.

El recorregut, depèn del trànsit, però calculeu uns 40 minuts aproximadament.

Té moltes parades, i arriba al centre de la ciutat.

Edimburg té uns 500.000 habitants, per tant no és una ciutat excessivament gran, és i s'ha de tenir en compte costeruda i amb força escales per guanyar o baixar a les diferents zones de la ciutat.

La meva recomanació és que miris la possibilitat de fer un free tour, són molt interessants i et donen una visió del que estant a la vista de vegades no veus.

Nosaltres vam triar un sobre la ciutat, que ens va oferir una visió global de que ens oferia la ciutat i el més destacable a veure, 1hora de recorregut per diferents punts de la ciutat molt amens.

També vam agafar el recorregut de la ciutat embruixada, on ens van explicar en un recorregut que finalitza a un cementiri les diferents llegendes i fantasmes així com els personatges de la ciutat que les van crear o les van patir.


La ciutat i els seus llocs et demanen una estada de mínim 3 dies.

Curiositats, no us perdeu visitar els Close, us transportarà directament a l’època on la pesta, la pobresa i la brutícia campaven per Europa i Edimburg va ser un cas paradigmàtic.

Penseu que és la única ciutat que té un dels seus més grans monuments dedicat a un escriptor.

La cultura és una de les parts importants de la ciutat igual que la ciència, l’ovella Dolly, no deixeu de visitar els seus museus tant el de la ciència com el d’història, i sobretot obriu bé els ulls no us topeu amb algun carreró màgic i us porti al món de Harry Potter.


D’altra banda si podeu no deixeu de fer la visita a les Highlands i el llac Nessi, és un dia d’excursió però val la pena.

 

I recordeu viatjar allibera de perjudicis! Salut!


Wien al desembre

Viena és un lloc on val la pena anar-hi perquè darrera una ciutat ordenada i ha llocs increïbles on et pots perdre i  si ets dels qui els agrada la música de concert, te’ns molts concerts dins de les diferents esglésies. També tens una ciutat secreta que us sorprendrà.

Per cert per a qui no ho sàpiga, a Àustria es parla l’alemany i la seva religió és la cristiana catòlica..

La història de la ciutat

Els primers assentaments humans a l'actual Viena són d'origen celta (al voltant del 500 aC), posteriorment germànics, i amb l'expansió de l'Imperi Romà cap al nord el segle i aC, s'adhereix a aquest l'any 13 aC. El riu Danubi, així com els Alps, serveix llavors de límit natural entre bàrbars i romans, i Vindobona serveix des de llavors i fins a la caiguda de Roma (any 476 dC) com a punt de defensa de l'imperi.

La ciutat neix com a campament de l'exèrcit romà, per a controlar la província de Pannonia, en què s'assenten diferents unitats, entre les quals destaca la Legió X Gemina, que hi va romandre des de l'any 106 fins a finals del segle iv, ja que la zona va ser ocupada per pobles germànics en època de Gracià i de Teodosi I.

Amb les invasions bàrbares, és ocupada per àvars i magiarsCarlemany conquereix la ciutat el segle ix i la bateja amb el nom d'Ostmark (la marca de l'est). Durant l'alta edat mitjana, Viena és un important aliat de la Ciutat del Vaticà i punt d'abastament d'armes i vitualles per a l'empresa de les croades. El 1237, les muralles de Viena van assolir l'extensió que conservarien fins a la seva desaparició, el 1857.

Al segle XIII, Viena estigué sota l'amenaça de l'Imperi Mongol, que s'estenia al llarg de l'actual Rússia i la Xina. Tanmateix, a causa de la mort del seu líder, Ogodei, l'exèrcit mongol retrocedí de la frontera europea, i no va tornar-hi.

Va ser capital d'Hongria amb Maties Corví.

Viena va ser la llar de la dinastia Babenberg, i el 1440 es va convertir en la ciutat residència de la dinastia dels Habsburg. Llavors, el temps la va fer créixer fins a convertir-se en la capital del Sacre Imperi Romanogermànic i un centre cultural per a les arts i la ciència, la música i la gastronomia.

A partir de la caiguda de Constantinoble a mans otomanes (1453), hi ha un interès creixent de l'Imperi turc sobre Viena, ja que era la clau per a conquerir els altres països d'Europa, interès que es fa més notable durant el període del soldà turc Solimà I el Magnífic. Però els seus esforços van fracassar i els austríacs van sortir victoriosos dels diferents setges a què van sotmetre la ciutat, el primer setge el 1529, malgrat que inicialment els defensors de la ciutat només van rebre el suport poc entusiasta dels seus veïns alemanys. L'exèrcit turc estava mal equipat per a un setge i la seva tasca va ser obstaculitzada per la neu i les inundacions. Solimà se'n va retirar a finals d'octubre i no va poder reprendre el setge a la seva tornada el 1532, quan va trobar els defensors amb el suport d'un gran exèrcit sota el comandament de l'emperador Carles V.

Entre el primer i el segon setge turc, les instal·lacions defensives van ser reforçades i es van modernitzar constantment. Això va portar com a conseqüència que s'haguessin d'ampliar una vegada i una altra els espais lliures davant els bastions per utilitzar-los com a camp de tir. El 1529, aquests espais incloïen 90 m que, a partir de 1683, van ser eixamplats a 450 m. Fins al 1858, no es va construir cap edifici en aquesta esplanada.

El segon setge es va produir el 1683 i va marcar el començament del declivi de l'Imperi Otomà a Europa. Va ser iniciat pel gran visir Kara Mustafà, que necessitava desesperadament un èxit militar per a reforçar la seva posició inestable i va tractar d'aconseguir-ho en una campanya contra l'emperador Leopold I. Els turcs van avançar amb força aclaparadora, van assetjar la ciutat el 16 de juliol, però la seva falta d'artilleria de setge va permetre a Leopold reunir un exèrcit addicional format per tropes austríaques, alemanyes i poloneses, que van derrotar les forces turques, en una batalla deslliurada davant dels murs de la ciutat el 12 de setembre i que també es coneix com a Batalla de Kahlenberg.

Durant el segle XVIII, els Habsburg, que havien convertit la ciutat en la seva capital des de 1556, van veure com la seva importància augmentava amb l'expansió per la vall del Danubi. Es va convertir en el nucli principal del barroc europeu gràcies a la construcció d'importants obres arquitectòniques i creacions musicals. El 1800, abans de les guerres napoleòniques, la ciutat tenia 231.900 habitants.

Durant el segle xix, sobretot en la segona meitat, Viena va iniciar un enlairament demogràfic, acompanyat de reformes urbanístiques, que la van convertir en una gran ciutat, i va multiplicar, en un segle, la seva població per deu.

El 1857, s'enderrocaren les muralles per decret de Francesc Josep I d'Àustria, i s'hi obrí una nova avinguda, la Ringstraße, on es van construir importants edificis, com l'Òpera, la Universitat, l'Ajuntament, el Parlament, la Borsa i els museus d'història d'art i d'història natural.

La derrota d'Àustria en la Guerra austroprussiana el 1866 i la posterior annexió dels estats alemanys a Prússia van convertir la unificada Alemanya en un perill per a Àustria, per la qual cosa aquesta última es va haver d'aliar amb Hongria en el que es coneix com la "política de compensació" o Ausgleichspolitik.

Així doncs, després del Compromís austrohongarès de 1867, Viena es va convertir en la capital de l'Imperi austrohongarès i en un centre cultural, artístic, polític, industrial i financer de primer ordre mundial. Després d'aquesta aliança, Àustria prossegueix sumant-ne d'altres i, a finals del segle xix, l'imperi incloïa els actuals estats d'ÀustriaHongriaEslovàquiaRepública Txeca, la Galítsia polonesa, la Transsilvània romanesa, la Bucovina romanesa i ucraïnesa, la Rutènia ucraïnesa, CroàciaBòsnia i HercegovinaEslovènia i el Trentino-Tirol del Sud italià.

Viena assoleix el seu màxim demogràfic el 1916 amb 2.239.000 habitants, i és la tercera ciutat més gran d'Europa. Aquest és el període cultural més gloriós de la monarquia dels Habsburg, amb Francesc Josep I regint l'imperi (període 1848-1916). També és l'època dels sumptuosos valsos vienesos a l'Òpera Nacional de Viena (Wiener Staatsoper), grans carruatges passejant per la Ringstraße i la Kärntner Strasse, així com dels típics cafès vienesos.

Durant la Segona Guerra Mundial, Viena va sofrir els indiscriminats bombardeigs aeris nord-americans, que van destruir bona part del patrimoni històric (la catedral gòtica de Sant Esteve, l'òpera de Viena, els ponts del Danubi, entre d'altres), el qual va ser reconstruït després de la contesa. El maig del 1945 Viena és presa per l'exèrcit soviètic, el qual, juntament amb francesos, nord-americans i anglesos, després l'ocuparien durant els 10 anys posteriors sota un sistema d'ocupació quadripartit a la ciutat, similar al de Berlín.

(Font Wikipedia, https://ca.wikipedia.org/wiki/Viena)

Alguns dels imperdibles de la ciutat i alguns punts que podríem dir de la ciutat secreta us els passo a detallar:

L’Opera de Viena

Palau Hofburg

Biblioteca Nacional

Escola Espanyola Equitació

Els carrers

               Kohlmarkt

               GraBen

               C Kärntner

               KarlsPlatz

Stephansplatz

Església Votiva Diví Salvador

Carrer  del Mercat

Ringstrasse

Rellotge d’Anker

Palau Belvedere

Església de Sant Pere

Cripta dels Caputxins

Parc Stad Park

Parlament i Diputació

El Prater

Hundertwasserhaus

Capella St Brnardi

La Façana del Steyrerhof

La Porta de la Gran lògia M Àustria

Anakirsche

La Llança de Longinos

Cementiri central de Viena

Museus Albertina

Església dels Agustins

I si aneu a partir de desembre els diferents parcs de Nadal, que ens toquen la nostre part sensible i de nen que portem dins.

A Viena es van desenvolupar alguns dels moviments artístics més interesants a Europa com son:

L’estil Grotesc

Realisme fantàstic

El Surrealisme

Art Noveau

Moviment Secessionista

 En definitiva hi ha un munt de raons per visitar-la, des del punt vista cultural és la ciutat de la Música en majúscules, pel que fa a l’arquitectura és una ciutat destacable, racional, polida.


Si us agrada els recons secrets, hi ha guies on us poden portar per llocs on  us sorprendran.





Bon viatge!!


Santander - Cuevas de Monte Castillo y las Monedas- Puente Viesgo - Liébana Monasterio de Santo Toribio de Liébana, Picos de Europa, Potes- Altamira Santillana del Mar Comillas i el Capritxo de Gaudí -Setembre de 2025

Setembre ha estat un bon mes pre visitar Cantabria i concretament, alguns dels llocs imperdibles de la Regió. Així vam visitar per ordre cro...