Viena és un lloc on val la pena anar-hi perquè darrera una
ciutat ordenada i ha llocs increïbles on et pots perdre i si ets dels qui els agrada la música de
concert, te’ns molts concerts dins de les diferents esglésies. També tens una
ciutat secreta que us sorprendrà.
Per cert per a qui no ho sàpiga, a Àustria es parla
l’alemany i la seva religió és la cristiana catòlica..
La història de la ciutat
Els primers assentaments humans a l'actual Viena són
d'origen celta (al
voltant del 500 aC), posteriorment germànics,
i amb l'expansió de l'Imperi Romà cap al nord el segle i aC,
s'adhereix a aquest l'any 13 aC. El riu Danubi, així com
els Alps,
serveix llavors de límit natural entre bàrbars i
romans, i Vindobona serveix des de llavors i fins a la caiguda de Roma (any 476
dC) com a punt de defensa de l'imperi.
La ciutat neix com a campament de l'exèrcit romà, per a
controlar la província de Pannonia, en què s'assenten
diferents unitats, entre les quals destaca la Legió
X Gemina, que hi va romandre des de l'any 106 fins a finals
del segle iv,
ja que la zona va ser ocupada per pobles germànics en època de Gracià i de Teodosi I.
Amb les invasions bàrbares, és ocupada per àvars i magiars. Carlemany conquereix
la ciutat el segle ix i la bateja amb el nom d'Ostmark (la
marca de l'est). Durant l'alta edat mitjana, Viena és un important aliat de
la Ciutat del Vaticà i punt d'abastament
d'armes i vitualles per a l'empresa de les croades.
El 1237, les
muralles de Viena van assolir l'extensió que conservarien fins a la seva
desaparició, el 1857.
Al segle XIII, Viena estigué sota l'amenaça de l'Imperi
Mongol, que s'estenia al llarg de l'actual Rússia i
la Xina.
Tanmateix, a causa de la mort del seu líder, Ogodei, l'exèrcit
mongol retrocedí de la frontera europea, i no va tornar-hi.
Va ser capital d'Hongria amb Maties
Corví.
Viena va ser la llar de la dinastia
Babenberg, i el 1440 es va convertir en la ciutat residència de la dinastia dels Habsburg. Llavors, el temps la
va fer créixer fins a convertir-se en la capital del Sacre Imperi Romanogermànic i un
centre cultural per a les arts i la ciència, la música i la gastronomia.
A partir de la caiguda de Constantinoble a
mans otomanes (1453),
hi ha un interès creixent de l'Imperi
turc sobre Viena, ja que era la clau per a conquerir els altres països
d'Europa, interès que es fa més notable durant el període del soldà turc Solimà I el Magnífic. Però els seus esforços
van fracassar i els austríacs van sortir victoriosos dels diferents setges a
què van sotmetre la ciutat, el primer setge el 1529, malgrat que
inicialment els defensors de la ciutat només van rebre el suport poc entusiasta
dels seus veïns alemanys. L'exèrcit turc estava mal equipat per a un setge i la
seva tasca va ser obstaculitzada per la neu i les inundacions. Solimà se'n va
retirar a finals d'octubre i no va poder reprendre el setge a la seva tornada
el 1532, quan
va trobar els defensors amb el suport d'un gran exèrcit sota el comandament de
l'emperador Carles V.
Entre el primer i el segon setge turc, les instal·lacions
defensives van ser reforçades i es van modernitzar constantment. Això va portar
com a conseqüència que s'haguessin d'ampliar una vegada i una altra els espais
lliures davant els bastions per utilitzar-los com a camp de tir. El 1529,
aquests espais incloïen 90 m que, a partir de 1683, van ser
eixamplats a 450 m. Fins al 1858, no es va construir cap edifici en aquesta esplanada.
El segon setge es va produir el 1683 i va marcar
el començament del declivi de l'Imperi Otomà a Europa. Va ser iniciat pel gran
visir Kara Mustafà, que necessitava desesperadament un èxit militar per a
reforçar la seva posició inestable i va tractar d'aconseguir-ho en una campanya
contra l'emperador Leopold I. Els turcs van
avançar amb força aclaparadora, van assetjar la ciutat el 16 de juliol, però la
seva falta d'artilleria de setge va permetre a Leopold reunir un exèrcit
addicional format per tropes austríaques, alemanyes i poloneses, que van
derrotar les forces turques, en una batalla deslliurada davant dels murs de la
ciutat el 12 de setembre i que també es coneix com a Batalla de
Kahlenberg.
Durant el segle XVIII, els Habsburg, que havien
convertit la ciutat en la seva capital des de 1556, van veure com la
seva importància augmentava amb l'expansió per la vall del Danubi. Es va
convertir en el nucli principal del barroc europeu
gràcies a la construcció d'importants obres arquitectòniques i creacions
musicals. El 1800,
abans de les guerres napoleòniques, la ciutat tenia 231.900 habitants.
Durant el segle xix, sobretot en la segona meitat,
Viena va iniciar un enlairament demogràfic, acompanyat de reformes
urbanístiques, que la van convertir en una gran ciutat, i va multiplicar, en un
segle, la seva població per deu.
El 1857, s'enderrocaren les muralles per decret de Francesc Josep I d'Àustria, i s'hi obrí
una nova avinguda, la Ringstraße,
on es van construir importants edificis, com l'Òpera, la Universitat,
l'Ajuntament, el Parlament, la Borsa i els museus d'història d'art i d'història
natural.
La derrota d'Àustria en la Guerra austroprussiana el 1866 i la
posterior annexió dels estats alemanys a Prússia van
convertir la unificada Alemanya en un perill per a Àustria, per la qual cosa
aquesta última es va haver d'aliar amb Hongria en
el que es coneix com la "política de compensació" o Ausgleichspolitik.
Així doncs, després del Compromís austrohongarès de 1867,
Viena es va convertir en la capital de l'Imperi austrohongarès i en un centre
cultural, artístic, polític, industrial i financer de primer ordre mundial.
Després d'aquesta aliança, Àustria prossegueix sumant-ne d'altres i, a finals
del segle xix, l'imperi incloïa els actuals estats d'Àustria, Hongria, Eslovàquia, República Txeca, la Galítsia polonesa,
la Transsilvània romanesa, la Bucovina romanesa
i ucraïnesa, la Rutènia ucraïnesa, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia i
el Trentino-Tirol del Sud italià.
Viena assoleix el seu màxim demogràfic el 1916 amb
2.239.000 habitants, i és la tercera ciutat més gran d'Europa. Aquest és
el període cultural més gloriós de la monarquia dels Habsburg, amb Francesc
Josep I regint l'imperi (període 1848-1916). També és l'època dels
sumptuosos valsos vienesos
a l'Òpera Nacional de Viena (Wiener
Staatsoper), grans carruatges passejant per la Ringstraße i la Kärntner
Strasse, així com dels típics cafès vienesos.
Durant la Segona Guerra Mundial, Viena va sofrir els
indiscriminats bombardeigs aeris nord-americans, que van destruir bona part del
patrimoni històric (la catedral gòtica de Sant Esteve, l'òpera
de Viena, els ponts del Danubi, entre d'altres), el qual va ser reconstruït
després de la contesa. El maig del 1945 Viena és
presa per l'exèrcit soviètic, el qual, juntament amb
francesos, nord-americans i anglesos, després l'ocuparien durant els
10 anys posteriors sota un sistema d'ocupació quadripartit a la ciutat,
similar al de Berlín.
(Font Wikipedia, https://ca.wikipedia.org/wiki/Viena)
Alguns dels imperdibles de la ciutat i alguns punts que podríem
dir de la ciutat secreta us els passo a detallar:
L’Opera de Viena
Palau Hofburg
Biblioteca Nacional
Escola Espanyola Equitació
Els carrers
Kohlmarkt
GraBen
C Kärntner
KarlsPlatz
Stephansplatz
Església Votiva Diví Salvador
Carrer del Mercat
Ringstrasse
Rellotge d’Anker
Palau Belvedere
Església de Sant Pere
Cripta dels Caputxins
Parc Stad Park
Parlament i Diputació
El Prater
Hundertwasserhaus
Capella St Brnardi
La Façana del Steyrerhof
La Porta de la Gran lògia M Àustria
Anakirsche
La Llança de Longinos
Cementiri central de Viena
Museus Albertina
Església dels Agustins
I si aneu a partir de desembre els diferents parcs de Nadal,
que ens toquen la nostre part sensible i de nen que portem dins.
A Viena es van desenvolupar alguns dels moviments artístics
més interesants a Europa com son:
L’estil Grotesc
Realisme fantàstic
El Surrealisme
Art Noveau
Moviment Secessionista
En definitiva hi ha un munt de raons per visitar-la, des del
punt vista cultural és la ciutat de la Música en majúscules, pel que fa a l’arquitectura
és una ciutat destacable, racional, polida.
Si us agrada els recons secrets, hi ha guies on us poden
portar per llocs on us sorprendran.
Bon viatge!!