Ha mort Alejandro Finisterre, a l’edat de 87 anys. Crec què, si la gent sabés qui és, li hauria de retre l’homenatge més multitudinari que s’hagi fet a aquest país. Llegint el diari, el Periodico de Catalunya, a l’apartat de coses de la vida l’hi han fet un petit article. En quan l’he llegit, he anat corrents al Google i fora de la premsa de Galícia no he trobat cap referència.
És per això que vull des del bitàcola fer un sentit homenatge.
Va ser un Gallec, que va fer honor al país en que havia nascut, sent un viatger transhumant. Escriptor i poeta a més de marmessor de León Felipe. Però el que crec va ser el fet més important, en qualsevol altre país almenys, és que arran del bombardeig de Madrid al 36 va quedar colgat a la runa. Degut a les ferides va ser traslladat a Catalunya, concretament a la Colònia Puig de Montserrat. Allà , suposo que s’avorria, hi va tenir la pensada de fer una joguina per matar el temps amb els seus companys.
Aquesta andròmina va rebre el nom de futbolí. I des de aleshores milers de joves i generacions hi ha jugat.
Per això dic, que ha mort una persona important, perquè a més del seu nivell intel·lectual, escriptor, crític, etc... va tenir la pensada de crear un joc nou. Una andròmina que es va escampar i que a més va permetre que molts joves fessin colla, per a jugar-hi en els “reacreativos”, que per si algú no ho sap eren uns locals, de no gaire bona fama, on es jugava als futbolins, però també els billars i on la gent aprenia a fumar, a dir tacos i coses que tot preadolescent ha d’aprendre per ser un home de bé.
Adéu amic del homes i dones que van jugar i van gaudir del teu invent. Que descansis en pau.