LONDRES 2


Vam decidir l’any passat que aquest juliol aniriem a Londres i així ha estat. El primer que cal destacar és el bon temps que vam tenir i qeu ens va permetre aprofitar al màxim els deu dies, el segon és la gran feina de recerca d’informació que va fer la Carme, la meva dona, i que va fer que quan vam arribar ja tinguessim un seguit de coneixements d’aquesta mega-urb que ens va permetre aprofitar al màxim els seus recursos. La primera impresió que vaig tenir va ser de que em trobava en una gran ciutat i que era molt important, la seva borsa, el seu passat, la Comenwelt, el seu futur com a urbs de negocis, tot abocava a aquesta sensació. Si Roma em va donar la sensació de ser una ciutat culturalment important i socialment provinciana i deixada, Londres era tot el contrari, una ciutat on la barreja, el civisme, el negoci, l’encarava cap a un futur modern. El que si va caure va ser el mite de que era una ciutat cara. Almenys pels que vivim a Barcelona, Londres no em va semblar cara almenys en tot alló que s’anomena primera necesitat, menjar, roba i un transport públic força bo i a uns preus en alguns casos fins i tot més barats que a Barcelona. Si a més li adjuntem que els principals museus són gratuïts, que hi ha un munt d’exposicions, museu ddel còmic, del teixit, de la joguina a preus molt populars. Fa que sigui una ciutat cultural d’un molt alt nivell. A més els sues parks enormes, gegants cuidats i sobretot respectats pels seus ciutadants, uns orinaris públics nets i gratuïts, l’absència de grafitis, skaters, o ciclistes atropella vianants. La fant una ciutat cívica i respectuosa amb els que hi viuen. Tot això ens va fer sentir com a ingenus i provincians, quan sentim els nostre alcalde quan parla de Bracelona i s’ometen els parcs, pocs que estan plens de merda de gos, i o de gent incivica, o les places dures destrosades per grafiteros i skaters, o de la brutícia que hom sent a més de veure en el centre de Barcelona, en definitiva una ciutat Barcelona que s’ha mort d’exit i on els seus polítics encara ens la venen com si fos el que va ser en un llunyà 1992. L’altra aspecte que em va impresionar de Londres va ser la seva mescla racial i cultural, que lluny del gueto cada cop més es pot veure en qualsevol lloc de la ciutat. Donant la sensació de que és una ciutat on tothom és convidat a viure mentre volgui treballar i conegui, això si, l’Anglès. De fet et pots trobar noies en el Macdonals amb el mocador al cabell, o policies de color negre, o autobuseros pakistanies, o executius amb rastes. Cosa poc improbable a la nostre ciutat. En definitiva sortir de la teva ciutat i anat-hi a daltres del món t’ensenya a posar-te en guardia quan tornes sobre les bondats de la teva. És una forma molt eficaç de posar blanc sobre negre el que els polítics moltes vegades ens volen vendre. Continuara,