Bon Nadal i feliç any 2009

Un Nadal diferent, així és almenys com he passat aquestes festes i la veritat és que encara no estic del tot recuperat. Em va atacar un virus intestinal just la nit anterior al 24 de desembre deixant-me fora de lloc, total i resumint, em vaig passar el dia de Nadal i de Sant Esteve, arraulit al llit, bevent aigua d’arròs i begudes isotòniques, mentre la gent prenia caldo de galets i carn d’olla, capó i vi, cava, cafès... tot un aparador de menjar i de ganes de festa que va passar davant meu, mentre dormitava, o sortia corrents cap al servei per deixar anar els pocs nutrients que em podien aportar els líquids que prenia. Total que ja han passat els Nadals i no me he adonat. Sort que a partir de Sant Esteve he anat escalant i el maleït virus sembla que em permetrà passar el Cap d’any en unes condicions més normals.

Però bé tota aquesta introducció m’ha servit per reflexionar una mica sobre com ha estat aquest any.

El primer que cal dir és que el 2008 ha estat un any estrany , vam tenir un principi d’any que semblava que ens moriríem de set i l’hem acabat, que una mica més ens quedem sense platges, colgats de neu i doblant els recursos hídrics respecte l’any anterior. Ara veurem si som capaços de gestionar-ho.

En segon lloc vam encetar l’any parlant de l’Estatut d’autonomia, dels seus incompliments i de la crisis de confiança i l’hem acabat amb el mateix sense sentència del TC i sense finançament, que per llei s’havia d’haver aprovat l’agost.

En tercer lloc, vam començar l’any escoltant al govern de l’estat, negant-nos qualsevol bombolla financera i òbviament menys encara immobiliària. Per acabar l’any immersos en una crisis a tots nivells i amb un creixement de l’atur i de tancament d’empreses que ens recorda els pitjors moments dels anys 80. A més amb una destrucció doble del territori, si per una banda s’havien fet projectes de construccions inversemblants ara inacabades i buides, però amb el paisatge destrossat.

En darrer lloc, si el que normalment és diu abans de començar un any és el desig de que sigui millor que els altres; els economistes ja s’han encarregat de dir-nos que l’any 2009 serà econòmica i socialment pitjor que el 2008. O sigui que aquest any quan aixequem les copes enlloc de dir feliç 2009 direm maleït 2009. Tot una esperança.

Malgrat tot desitjar-vos un feliç 2009.