La situació d’Iniciativa ratlla l’esquizofrènia, de ben segur que més d’un dels seus líders maleeixen el dia que van demanar la Conselleria d’Interior.
Avui llegia a la premsa que en Saura farà pivotar el seu discurs d’avui al Parlament entre satisfer les oïdes de part de la seva base electoral, dient allò de que va veure imatges que no li van agradar? I regalar les oïdes dels mossos dient que en línees generals es va fer una bona feina.
I en aquesta dualitat és troba per a mi l’esquizofrènia d’Iniciativa. Quan un governa a d’assumir-ho tot i en aquest tot vol dir que la responsabilitat en les àrees de seguretat. I que vol dir ser responsable de seguretat, en poques paraules fer complir les lleis i mantenir la seguretat dels ciutadans, i per fer-ho s’han d’emprar tots els recursos i en aquests es troba l’opció de carregar contra els violents i contra els que malmeten l’espai públic.
El problema bé quan part del teu electorat, és dins del col·lectiu que s’autodenomina alternatiu i que es mou en la fina línia entre la queixa i denuncia legítima de les coses que creu que no funcionen i l’acció directe, que de vegades, darrerament moltes, xoca amb la majoria dels ciutadans. Això fa que alguns d’aquests col·lectius travessin la legalitat.
Això en temps passat era assumit que rebria una resposta per part de la policia, que no oblidem té com a funció protegir les lleis i acatar les ordres que els polítics escollits democràticament els ordenin en cada cas. Ara però des de la Conselleria manen els “seus”, i per tant la resposta es creia estaria travada, pels seus.
Segurament aquells brètols van pensar que manant els seus podrien fer seu el vell adagi el carrer és nostre. Òbviament es van equivocar, i la policia va donar la resposta que s’espera es doni des de la legalitat.
Dura, si excessiva, no ho sé. Però justa donat el que també s’ha vist quan aquests grups malauradament han campat pels carrers, i han trencat vidres, mobiliari urbà i enfrontament amb la policia.
Crec que en Saura hauria de dimitir, per honestedat cap als seus i cap als ciutadans, no ho farà perquè per molt d’esquerres que hom sigui la cadira i suposo que la sensació de poder tenen massa força.
Segurament una de les raons que de fet ja s’han sentit a dir, és que no poden cedir a la pressió exterior, etc, però llavors quan s’ha de dimitir si no és quan els ciutadans majoritàriament no et volen.
En fi la política a Catalunya, és cada cop més de volada petita curta i rasa; el més important és mantenir-se i els mitjans per fer-ho no importen, acaben sent els mateixos sempre.
La responsabilitat no els ho permet?