Dilluns,

Torno a la feina, tothom diu que faig bona cara, normal perquè desconectar, és a dir no pensar en res que no sigui viure lentament el dia a dia, mirant el teu fill mentre consulta el seu ordinador o mentre et fa companyia a la piscina mentre et llences a l'aigua i ell somriu, o a la nit mentre veiem la tele i ens fem massatges a les cames o fem bromes, en definitiva deixar esmicolar el temps.

D'altra banda he tornat a Barna on era l'altre fill, ell encara que no ho reconegui s'analegra de tenir-me, encara que sigui perquè li faig reserves a restaurants de música en viu perquè enlluerni a una noia que li agrada.

A més així també m'ha pogut explicar les seves peripècies com a socorrista tot i que ho ha deixat. Va fer una proposta i no li han acceptat, enfí, així també es fan grans...

Com dic avui ha estat el primer dia de treball, res d'especial, veure als companys i al "jefe" que ni et saluda, normal, definitivament he aterrat amb la realitat diaria.

Sort que dintre de quatre setmanes torno a fer vacances i llavors tota la família ens embarquem en el viatge d'aquest any a Berlin, que falta gent.

Com més amunt he dit treball dur treball...