Els arbres es vesteixen de verd, i un niu davant de l'oficina ja té llogaters, una parella que saluda el nou temps creant vida. Per tot arreu si mires, ella et crida, t'empeny a sortir del teu cau, a passejar a cercar l'espai lliure a respirar la seva olor barreja de mil olors i que et porta als colors de la primavera.

La gent canvia, transmuta del color gris de l'hivern comença a prendre el color del sol, la roba fosca deixa pas a una de més lleugera i acolorida.

El roser de casa comença a obrir els seus capolls i les petites roses fan cap l'exterior, envermellint el paisatge acompanyades de les margarides blanques donant a l'espai vida.

És un nou temps, on sembla que podem ser més feliços, més amables, albirem que el temps d'estiu és a la cantonada i el nostre magí s'omple de projectes, és com la vida són els divuit del temps, sempre tant eteris tant il·lusionants, és le temps del xic de bogeria, del creure que aquells ulls et diuen t'estimo.

És la primavera per a tots, coses, animals i vegetals, democràticament dolça, voluptuosa, no ens la perdem i gaudim-ne.