NIT AL CARRER VI

...../...

El taxi els va deixar davant del bar, en tot el viatge no havien parat de xerrar i quan el taxista es va aturar ni se n'havien adonat, van mirar pels vidres del cotxe, ja era fosc i les llums del bar reflectien les ombres de la gent que hi havia a dins. Van girar-se i en Ricard va allargar un bitllet de deu i sense esperar el canvi van sortir del taxi. Palplantats davant el local es van mirar i insinuant un somriure van obrir les portes del bar.

Era ple de gom a gom, i tots intentaven comunicar-se mentre una peça de funk sonava per damunt dels seus caps. Apartant a la gent, poc a poc van aconseguir apropar-se a la barra on el cambrer els va fer un gest, ells es van mirar i van demanar a crits un whisky, era moment de celebrar-ho, mentre els servien van girar-se d'esquena a veure si veien a algun conegut.

Van anar repassant persona per persona, era ple de gent sí però d'amics almenys de moment cap. Ara això sí, devien deixat anar a totes les secretaries de la ciutat i als executius, perquè semblava una convenció d'oficinistes tots tallats pel mateix patró. Estaven alegres i amb ganes de gresca, cosa que a ells dos ja els anava bé i per tant van decidir submergir-se en l'ambient.

La música era bona, les noies simpàtiques, i les estretors del local els permetien tenir un contacte més natural, era més fàcil xerrar i de fet a la poca estona ja estaven parlant amb dues noies, que semblava que la beguda, barrejada amb la música les havia donat el do de la llengua, donat que xerraven i xerraven, de tot i de res. Les insubstancialitats que hom necessita per creure's per un instant un altra persona, per deixar-se penetrar per la força de la falsa felicitat.

Al cap d'una estona elles van veure a dos tabletes que anaven perfectament perfumats i amb un canvi radical d'actitud, van fer-se fonedisses, en Jan va mirar al Ricard i van decidir sortir fora a fer una cigarreta.

El carrer era il·luminat per fanals de llum groguenca, es van encendra la cigarreta i van deixar fugir tres petits núvols blancs que lentament van anar ascendint per la nit humida i groguenca.

Es van mirar i van deixar anar una rialla, -ens han guanyat dos catxes-, si va contestar en Ricard, - la vida és així, però dins hi ha més noies, i segur que alguna Jan és per a tu-.