L'horitzó- Pensaments d'un dimarts-

Mira el cel i guaita quins núvols de cotó fluix, sobre una catifa blava i a un costat el sol. Mira l'horitzó i veuràs  l'espai obert on l'esperança s'aboca.

Mira't assegut a la sorra de la platja i veuràs un home que espera que de l'horitzó aparegui l'esperança d'un món nou, d'un futur on l'equilibri guanyi la batalla als crits a les frustracions, a l'avorriment.

Torna a mirar al cel i res ha canviat, mira a l'horitzó i no hi ha res, però les ones cada cop besen la platja amb més força, endinsant-se més i més, obligant-te a retirar-te.

Mou-te, mou-te, sembla que diuen una i una altra vegada, però tu segueixes mirant a la llunyania, a tu mateix, però el moviment hi és. El canvi està anunciat, és als teus peus cada cop més molls per les onades que arriben a la platja.