COMIAT

S’aferra al meu cos com un vestit de lycra, la teva silueta allunyant-se en la nit dels records, la teva olor omple la meva casa, el teu cos ha deixat marques al meu jaç, tota tu ets present, mentre t’allunyes, un adéu fet de petites coses d’un temps que va anar despullant-nos de la màgia, com la pluja fina que et va mullant, al final els silencis omplien les nostres veus i ens mantenia els records.

La meva mirada no s’aparta del carrer de llum esgrogueïda que d’un glop s’emporta la teva màgia, la teva figura, una copa una cigarreta fumejant són els darrers records que queden de la nostra vetllada, els meus ulls miren el negre cel i el meu nas s’omple de l’aire fred de la nit.

El nostre silenci, el nostre amor de bar, ens varem veure, ens varem mirar amb vaig fer per a tu, però tu cercaves altres mons, altres colors i sense voler et vaig engabiar, i així és com et vaig perdre..