Si avui és 8 d'agost és que som a l'estiu

Tot i que aquest any no és un any calorós, l'agost és un més una mica estrany és com si els barris, no el centre, de la ciutat entressin en una becaina llarga i mandrosa, les botigues pengen el cartell "de vacances" i tot s'encalma, mires per la terrassa i veus balcons amb persianes tancades, mentre que pel carrer uns quants valents passegen lentament xerrant entre ells.

Tothom qui pot dimiteix i se'n va de la ciutat, només quedem els irredempts, els que no volem ser a cap lloc més, els que la ciutat dimitida ens permet de gaudir dels silencis dels seus carrers, del deixar passar les hores respirant un aire inusual més i fins i tot sentir refilar algun ocell.

Mirar el meu gos estirat al terra amb els ulls clucs i movent les potes segurament corrent entre els somnis.

Veure com poc a poc el dia se'n va mentre les primeres fanales s'encenen. Respirar l'aroma suau dels galants de nit. Llegir els estels que van omplin la ciutat dormida, en un son d'estiu.

Pensar si el dilluns aniré a treballar amb calça curta o no, ordenar idees, pensar que demà seré millor. Pensaments arrossegats per la mandra de la nit que definitivament cau.
_
Preparar el sopar, mentre escoltes la musical que surt de la radio de la cuina, mentre els nanos preparen la taula.

A l'estiu tot té un caire diferent més tranquil sense complexos, s'accepta el ser més lent, de fet tothom ho és.

L'estiu és el parentesi que ens hem donat per intentar ser nosaltres mateixos, indolents, profunds, enamoradisos, profundament humans, plens de desitjos que no complirem, plens de bones intencions i per ser un dia d'agost com el d'avui deu n'hi dó.