A finals del mes de novembre vam anar al Canillo, Andorra, va ser una sortida de descans, vull, dir passejar pels camins, visitar Meritxell, etc.

Pel que fa a l’estada perfecte, però no volia parlar del cap de setmana, sinó del que vaig veure, el riu per exemple que passa pel Canillo, anava sec, pràcticament no baixava aigua, a les muntanyes properes no hi havia ni ombra de neu i el terra i la vegetació es veien assedegats. De fet només varem veure neu a les muntanyes més altes i llunyanes i era un enfarinat.

Quan vam entrar altra cop a Catalunya per la Cerdanya tampoc vam veure millorar el paisatge.

El millor en tots dos casos va ser la visió de el munt de grues i de construcció nova que s’estava fent. A llocs fins i tot inversemblants, en una penya creixien com a bolets clonats tot de construccions.

D’altra banda a la Vanguardia del divendres 7 de desembre, vàries notícies parlaven del canvi climàtic:
Internacional: l’Explotació dels recursos naturals a l’África és darrera de les principals guerres actuals.
Editorial: Catalunya davant la sequera.
L’acudit de Ventura i Coromina: els mals olors a Barcelona.
Tendències: els bio- combustibles es converteixen en la primera causa de la desforestació a l’Àsia.” El Banc Mundial la seva divisió financera inverteix directament en multinacionals explotadores de fusta, amb seu a Singapur que a més han violat la moratòria que hi ha a les selves del Congo”, mentrestant subvencionen línees de conservació de selves al mercat mundial d’emissions de carboni, en el cas de crear un nou bosc en cas de carregar-te’n un. Paradoxal.
Tendències: notícia l’Himàlaia es fon.

Per acabar al Periódico d’avui dissabte vuit de desembre a l’entrevista a Josep Garriga, cap de l’oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat, diu:
“ La societat està disposada a fer coses, però quan es concreten i l’afecten de manera directa, llavors li costa”.

Crec que és una frase que ens pot servir per pensar, sobretot ara que ens enfrontem a unes festes on el consum i la despesa energètica, canons de neu, manllevant aigua, inclosos, ens evoca a aturar-nos cinc minuts i pensar.