Bé ja han passat els Reis i amb ells, els nadals amb el que porten de bagatge, que a saber és , menjar, menjar i saludar gent que moltes vegades no saludaries ni cobrant.
Bé la part positiva és que he resistit i d’alguna manera resistir és guanyar, he arribat al 2008 invicte. Això és sempre motiu d’alegria, perquè ni l’excés d’alcohol, de menjar i sobretot de família, no han pogut amb mi.

El secret aquets any ha estat minimitzar el màxim la despesa en regals i el control ferm en menjars, no permeten que el mercat succioni els pocs diners que ens queden.
Així els regals s’han fet, i en això he tingut la màxima col·laboració del meus fills, de setze i tretze anys, en comprar allò que realment els feia il·lusió. Això ens ha permès de gaudir de regals “bons”, perquè gaudien de dos valors, el interès i la il·lusió. Frenant, amb cost psicològic, els anuncis, merchandaising, etc, que ens pressionava als nostres voltants.

Pel que fa als àpats, abundosos, el control ha anat personalment, és a dir no veure ni menjar si el cos no ho demanava, repetir sopa però menjar menys pollastre, per exemple, o no tenir tots els gots plens de vins sinó del vi que ens agrada ens ha estalviat obrir botelles i alhora aspirines per la migranya.

En definitiva passar de si el meu consum fa entrar en crisi a aquesta societat, que d’altra banda viu en crisi constant, d’una banda viu del consum i ofereix fins i tot crèdits per telèfon amb el malnom de crèdits de nadal, es pot caure més baix, i desprès desprendre’s del complexa de que a major nombre de regals més felicitat, la meitat dels regals que es fan passen inadvertits i de vegades al bagul dels records.

Demà llegirem en diaris i premsa en general els informes econòmics i diran, el de sempre que la gent, mes empobrida, ha gastat més i que malgrat el tipus etc, els botiguers tenen la bossa plena i que hem consumit més que mai, el dimecres començaran a repartir les caixes les deutes de la gent, molts a més tornaran a la feina i se’ls dirà que gràcies però adéu, llavors apareixerà el Ministre de torn i dirà que malgrat que l’atur i la inflació han pujat la gent és feliç,

Bon any 2008