Avui a la feina estàvem parlant de l’evolució de la xarxa i de com en aquells anys finals dels 70’s principis dels 80’s, que són si fa o no fa quan vam començar a ficar-nos, era de difícil el món d’internet des de la configuració de l’ordinador perquè via mòdem es connectes a internet. o fins i tot configurar un correu POP3. Un cop aconseguit et trobaves amb una xarxa plana, on les pàgines el màxim que et permetien era enllaços amb vincles i on la interactuació era bàsicament nul·la. O quan donaves a banda de la teva adreça i afegies el teu correu et miraven com si fossis un ser de fora d’aquest món.

El salt fet ha estat brutal i sinó només cal veure on som i cap a on anem. Concretament aquest desembre passat a Paris en un encontre sobre internet , va sorgir un nou mot la web semàntica o web 3.0, em vaig quedar estupefacte, però si encara s’està parlant de la web 2.0 (Tim O’railly), o xarxa social, si encara hi ha gent que no sap que navega sobre una idea com la dels continguts amb interacció amb l’usuari que alhora és creador de continguts, l’exemple més clar la bitàcola, o el youtoube, visualitzador i creador o lector i escriptor, segons el cas.

O a l’escola on els meus fills, a partir d’aquest curs disposem d’un compte a la intranet de l’escola on hi trobaran continguts que deixaran els profes per els alumnes en general,zona bar o continguts reforç a un alumne en concret o ells mateixos en direcció contrària, retornant els treballs encarregats pel profe o fent-li consultes. A més els pares també hi tenim accés a aquesta intranet, tot i que encara s’està desenvolupant.

Tot el que hem dit són parts de la mateixa idea la web social o 2.0. però des del desembre hi ha una idea força que encara no ha saltat a l’opinió pública i no és altra que la web semàntica.

Què és, un nou invent? Hem d’aprendre a escriure d’una forma concreta? Que s’amaga potser més control, descontrol...?

De fet hi ha qui diu que el següent pas és la interacció entre el usuari de la xarxa i els subministradors de serveis, cercadors ajustats a cada usuari, que ens permetrà fer recerques segons els nostres gustos, aficions, fins i tot creences... i per tant, voldrà dir que aquest cercador disposarà d’un coneixement exacte de l’usuari.

Un exemple de recerca semàntica podrà ser del tipus:
“ vull anar a Donosti els dies tal i qual, amb un hotel familiar que admetin gos” i ta txan! Ja ho tens el cercador et donarà les opcions per la demanda que li has fet i a més ajustades al teu perfil. Sí algú es pregunta d’on trauran les nostres dades. De fet ja les tenen, donat que una cosa que té la web social és qjue tots hem donat dades nostre alhora de crear les nostres comtes al gmail o al blogger, etc. La única cosa que necessiten és una bona base de dades que creui aquestes dades i que els proporcioni perfils.

Una de les altres aplicacions serà la creació de microformats hCard o hreview... proposada pels pragmàtics i que podríem anomenar tercera via o també la utilització dels estàndards web per a la creació de serveis distribuïts per internet, mashups, housing maps.

Tot això ja existeix encara que de moments en grups de desenvolupadors,universitats, etc.
Però el que sembla que la majoria està d’acord és que la gran revolució que està ja a punt és la web mòbil, perquè aquesta és la que farà sostenible a totes les propostes futures, siguin la web 3.0 o la 4.0, i en el cas del nostre país la gran revolució pendent és el preu de les línies adsl i les amplades de banda, que encara segueixen mediatitzant el nostre desenvolupament tecnològic i també social, encara hi ha pobles on no existeix la adsl. Per exemple.