Aquest mes ens hem despertat, amb un munt d’articles sobre el futur de la web i per tant de la xarxa és a dir el pas de la web 2.0 a la web 3.0 o el que és el mateix el pas de la web social, vull dir la web on la gent s’ajunta per explicar-se coses, les blog esferes o en aquelles altres on pengem fotografies i les compartim, etc..., a la web semàntica on la web passa de ser només un contenidor a un col·laborador que cerca exactament allò que se li demana i a més interactua amb l’ordinador, el mòbil, la PDA...
De fet ja hi ha un munt d’informació sobre sintaxis i estructura de la web 3.0, podeu accedir-hi anant-hi a http://www.w3.org/ o posant al Google web 3.0, http://sioc-project.org/ etc.
El que em fa escriure aquestes ratlles però té més a veure amb la sensació que em dóna aquesta nova direcció que pren la xarxa i que em va acabar d’alarmar, al rellegir l’article de la Vanguardia del dilluns dia 5 de maig subtitulat: “Sempre localitzats” i diu: “el desenvolupament d’internet planteja nous problemes de privacitat...”per dins de l’article en uns paràgrafs finals diu: “ Els responsables del Pew Internet també varen preguntar als experts sobre el binomi transparència/ pèrdua de privacitat. És a dir al proporcionar la xarxa més facilitat en el recorregut de la informació i alhora deixant un perfil a mode de rastre fa que el internauta vagi deixant aquest informació sobre els seus gustos, recerca als cercadors, en els correus que rep via web, o en els seus blocs, fent-lo menys segur davant l’ús que altres en poden fer de tota aquesta informació. La resposta dels experts, va ser que tot i reconeixent aquests perills també van deixar com a evident que els usuaris cada cop més acceptem aquesta pèrdua d’intimitat a canvi de gaudir dels beneficis d’aquesta nova forma de veure la xarxa, més interconectada, o com diuen ells “cada ciutadà tindrà el seu assistent personal”, en un sol número que servirà tant pel mòbil com pel correu...”
Per a mi el problema rau en que els experts o sigui els que portaran aquestes evolucions de la web cap a un sentit o un altre, ho faran sabent-ne que la gent ho rebrem sense més, sense expressar-nos, per exemple en el sentit de que ho sento molt però amb mi no hi comptin, no vull perdre privacitat perquè això només afavoreix, no ja als que es dediquen a fer virus o altres tonteries, sinó a les grans multinacionals, que d’aquesta manera ens tindran més enganxats, més súbdits del mercat.
Si, és cert, hi ha tot el GNU i el software lliure, etc, però que representa a escala mundial un 1 o 2 per cent...
Crec que com a mínim els governs o els partits que es diuen d’esquerres, haurien d’estar més atents i marcar les línies acceptables entre evolució tecnològica i abús del ciutadà.
Sinó dintre d’uns anys, el que serà revolucionari de veritat i “modern” és llançar els ordinadors, mòbils i GPS, per la borda.
Barcelona, maig 2008
De fet ja hi ha un munt d’informació sobre sintaxis i estructura de la web 3.0, podeu accedir-hi anant-hi a http://www.w3.org/ o posant al Google web 3.0, http://sioc-project.org/ etc.
El que em fa escriure aquestes ratlles però té més a veure amb la sensació que em dóna aquesta nova direcció que pren la xarxa i que em va acabar d’alarmar, al rellegir l’article de la Vanguardia del dilluns dia 5 de maig subtitulat: “Sempre localitzats” i diu: “el desenvolupament d’internet planteja nous problemes de privacitat...”per dins de l’article en uns paràgrafs finals diu: “ Els responsables del Pew Internet també varen preguntar als experts sobre el binomi transparència/ pèrdua de privacitat. És a dir al proporcionar la xarxa més facilitat en el recorregut de la informació i alhora deixant un perfil a mode de rastre fa que el internauta vagi deixant aquest informació sobre els seus gustos, recerca als cercadors, en els correus que rep via web, o en els seus blocs, fent-lo menys segur davant l’ús que altres en poden fer de tota aquesta informació. La resposta dels experts, va ser que tot i reconeixent aquests perills també van deixar com a evident que els usuaris cada cop més acceptem aquesta pèrdua d’intimitat a canvi de gaudir dels beneficis d’aquesta nova forma de veure la xarxa, més interconectada, o com diuen ells “cada ciutadà tindrà el seu assistent personal”, en un sol número que servirà tant pel mòbil com pel correu...”
Per a mi el problema rau en que els experts o sigui els que portaran aquestes evolucions de la web cap a un sentit o un altre, ho faran sabent-ne que la gent ho rebrem sense més, sense expressar-nos, per exemple en el sentit de que ho sento molt però amb mi no hi comptin, no vull perdre privacitat perquè això només afavoreix, no ja als que es dediquen a fer virus o altres tonteries, sinó a les grans multinacionals, que d’aquesta manera ens tindran més enganxats, més súbdits del mercat.
Si, és cert, hi ha tot el GNU i el software lliure, etc, però que representa a escala mundial un 1 o 2 per cent...
Crec que com a mínim els governs o els partits que es diuen d’esquerres, haurien d’estar més atents i marcar les línies acceptables entre evolució tecnològica i abús del ciutadà.
Sinó dintre d’uns anys, el que serà revolucionari de veritat i “modern” és llançar els ordinadors, mòbils i GPS, per la borda.
Barcelona, maig 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario