Al principi em vaig preocupar i fins i tot em vaig sentir culpable, on era el meu seny català?
Desprès però mirant l'hemeroteca i de la memòria vaig recordar que el gran merit que tenen els economistes és que ens fant de notàris del passat, retocant, això si, el seu paper a la crisi.
De tot plegat he extret dues lliçons que espero que ens serveixin pel futur:
Primera, les crisis sempre les provoquen els mateixos que són els aprenents de bruixot, els nous empresaris, que amb un telèfon mòbil van crear immmobilàries, o que venien i construïen pisos com a bolets, sense preocupar-se de qualitat més que qüestionable, i els veníen a preu de mansió, i de les caixes que donaven hipoteques al 100 % per habitatges que no ho valien...
Però tothom creia que això era normal, creixements al 14 % anual, etc. Ara però resulta que som els de baix els qui tenim la culpa, ni els sabis ni els profetes i sobretot aquells constructors, venedors que van guanyar el que van voler o aquells Ajuntaments que es van vendre l'ànima per quatre euros, ara de tot la tenim els ciutadants els qui veiem que això no podia ser, els que quan viatjavem fora del país veiem que el que estava passant aqui no era normal. Però que malgrat tot ens ha empastifat la merda prquè teniem un credit o una hipoteca i que ara hem de pagar uns increments perquè per culpa de tot el que hem dit el Banc Europeu va anar pujant els tipus i a més fins i tot hem de sentir alguns empresaris que anatemitzaven tot alló que fes pudor a Administració demanen un KIT-KAT.
Fa vomitar, si no fos que és real i se'ns cau a sobre, en fi que tingueu una bona entrada a la crisi.?
No hay comentarios:
Publicar un comentario