Els nens comencen l'escola, els metros retornen a tenir una cadència nomal, a les onze tothom comença a sentir el pes de les parpelles, i el despertador ens desperta quan el sol encara no ha sortit. El carrer és fosc i el meu gos sembla no creure's estar al carrer a aquestes hores. La del pa ens ven les barres de pa encara calentes i la del diari ens ven la Vanguardia acabada d'arribar.

Però, ailàs les festes de la Mercè, festes de la meva estimada Barcelona ens cau el damunt per alegria meva, és com un darrer espatec abans de caura en la rutina, és la darrera estertor abans de caura en la grisa rutina.

Desprès, d'això  ja només ens queda l'esperança de les festes nadalenques i ja haurem finiquitat l'any.