Arriba poc a poc el fred, les tardes passen despresa i la nit ho omple tot, els animals s’arrauleixen en els seus jaços, i les pells dels transeünts s’amaguen darrera jerseis i camises, i en la seva mirada va desapareixen la llum de les passades vacances.

Els programes de cuina de la tele substitueixen, amanides i menjars lleugers, per sopes, cremes, i carns i menjars cuinats... Tot crida al replegament, a vestir-se de tardor, a pensar en tardor.

Els colors dels arbres groguegen, i les flors es van tancant, deixant les tiges verdes com a records d’un passat recent.

Les llars tanquen les finestres i cortines, i passejant pel carrer les llums carbassa del s fanals il·luminen fantasmes del passat.

Ja hem entrat a la tardor real, dies curts, negres nits. Moments per malenconies, per reflexions que no porten en lloc, per converses tranquil·les a la vora d’una tassa fumejant .

Els colors terra, substitueixen els colors vius, i tot s’alenteix, tot és poc a poc...

malaltsxbasquet