Un, dos, tres, plou i fa sol,
Un, dos, tres qui no hi és no existeix,

Així com la pluja ens cauen aplicacions des de la xarxa per penjar les fotos, compartir-les, crear mini xarxes d'amics, coneguts i presentats i un munt més d'opcions on un, que té vici, tot cal dir-ho, va i s'apunta aqui, allà.

Després un ho ha d'actualitzar, escriure, penjar fotos... creant-se unes obligacions que al final el fa viure enganxat a la xarxa. El problema és que al final tots aquests ciber contactes acabin menjar-se als amics i parents reals per manca d'estat.

És el futur? o potser ja vivim en passat, de fet els mòbils semblan que evolucionen perque la xarxa s'introdueixi a les nostres butxaques, i omplir així els espais on fina ahir no ens controlava.

Però com deia al principi qui no hi sigui no existeix.

malaltsxbasquet