Estem patint una mena de sunami, que té un nom que fa por, perquè els que hauríen d’haver previst la seva arribada, que ve de lluny, estaven de tertulia fent declaracions; ara el tenim a sobre i la resposta segueix sent la mateixa, mentrestant la crua realitat va fent desapareixa a companys de feina, creant taules buides, menys personal actiu i molta gent amb una espasa comptant, si tenen sort, els dies o mesos que tenen d’atur. Perquè és el seu marge per intentar trobar una feina.
Les enquestes diuen que avui per avui la gent té com a principal problema l’atur, i sorpresa a la radio parlen de que el finançament hauría de ser la principal perquè va molt lligat per ser una eina indispensable perquè des de Catalunya es poguin fer coses per lluitar contra aquest Sunami. Llavors parlen de que si els polítics, els opinadors no han sabut explicar la trascendència del finançament i que la gent no enten el llenguatge en que s’ha explicat.
Error, la gent no està tant preocupada de les eines per lluitar contra els problemes perquè de fet no és el seu problema, de fet l’únic problema real del ciutadà és que quan arribi el desastre sàpiga que des dels qui manen trobarà les ajudes necesàries; això fa que el que el preocupi sigui la conseqüència i no el perquè.
El per què és la responsabilitat d’aquells que tenen la informació i que en el seu moment no van aprofitar per començar a preparar-se pel Sunami i enlloc d’això estaven i deien que erem elsa millors; llavors l’únic culpable qui és: el qui rep les conseqüències o aquell que en el seu moment no va fer res per esmorteïr el cop, és a dir invertir en canvia i derivar la dependència cap a altres sectors que avui malgrat tot encara creant llocs de treball que són els I+D.
Avui m’ha passat una cosa ben curiosa; parlant amb un amic del facebook, sobre un curs que estic fent sobre Excel, per a millorar la gestió d’informació; com deia parlant aquest amic m’ha fet un xerrada sermó sobre les bondats del programari lliure enfront del de propietari.
Al final li he contestat que tot i tenir la raó en el fons de la qüestió i que és cert que el propietaris del programari, no tenen moltes vegades sensibilitat cap a altres llengües...
Tot és força relatiu perquè al meu parer, per exemple pel que fa a llengües en el cas de Micrsoft, si un vol el Vista en Català, el pot tenir igualment l’Office té la seva versió en català. És cert però que en el cas del Mac això no és així, o en el cas d’Adobe.
Però , amb aquestes mancances lingüístiques i tot, a nivell professional, el Mac és l’eina necessària en el món del disseny i el programari Adobe, no té rival en el món del programari lliure, per dir-ho així. Almenys de moment.
Però a banda d’això, la reflexió és que a vegades els convertits poden caure en el “friquisme” intelectual, que a base de negar altres realitats, només accepten la seva veritat revelada. I això lluny d’ajudar-los en el proselitisme, espanta.
Per desgràcia, s’equivoquen i no ho volen reconèixer quan pinten banyes i cua al programari propietari enlloc d’analitzar-lo i intentar millorar-lo; i així acaben sense adonar-se semblant Talibans; d’una religió que malgrat tenir moltes coses positives i bones, la converteixen en inútil. Perquè no hi ha res més inútil que enviar a l’infern als no creients, o els tímids que s’apropen a la religió.
En fi visca qualsevol avenç en el món del programari lliure i gràcies als programes propietari que em permeten fer coses útils, malgrat el seu preu.
Un cop el tren ens deixà a l'estació de Praha, Praga, t'adones que has arribat a un lloc especial. Per situar-nos dir que Praga és ...
