Avui m’ha  passat una cosa ben curiosa; parlant amb un amic del facebook, sobre un curs que estic fent sobre Excel, per a millorar la gestió d’informació; com deia parlant aquest amic m’ha fet un xerrada sermó sobre les bondats del programari lliure enfront  del de propietari.

Al final li he contestat que tot i tenir la raó en el fons de la qüestió i que és cert que el propietaris del programari, no tenen moltes vegades sensibilitat cap a altres llengües...

Tot és força relatiu perquè al meu parer, per exemple pel que fa a llengües en el cas de Micrsoft,  si un vol el Vista en Català, el pot tenir igualment l’Office té la seva  versió en català. És cert però que en el cas del Mac això no és així, o en el cas d’Adobe.

Però , amb aquestes mancances lingüístiques i tot, a nivell professional, el Mac és l’eina necessària en el món del disseny i el programari Adobe, no té rival en el món del programari lliure, per dir-ho així. Almenys de moment.

Però a banda d’això, la reflexió és que a vegades els convertits poden caure en el “friquisme” intelectual,  que a base de negar altres realitats, només accepten la seva veritat revelada. I això lluny d’ajudar-los en el proselitisme, espanta.

Per desgràcia, s’equivoquen i no ho volen reconèixer quan pinten banyes i cua al programari propietari enlloc d’analitzar-lo i intentar millorar-lo; i així acaben sense adonar-se semblant Talibans; d’una religió que malgrat tenir moltes coses positives i bones, la converteixen en inútil. Perquè no hi ha res més inútil que enviar a l’infern als no creients, o els tímids que s’apropen a la religió.

En fi visca qualsevol avenç en el món del programari lliure i gràcies als programes propietari que em permeten fer coses útils, malgrat el seu preu.