Mentre ella girava el bombi de la porta a ell li saltaven els pensaments...
Un relat que ens enganxa i ens mena cap a portes esdevenidores de futurs diferents, increïbles, sovint no desitjats; aventures petites, minses als ulls del món, grans a la nostra petita gota de vida.
Pensaments que esdevenen poderosos perquè de tan en tan es fan realitat, i llavors ja no hi ha marxa enrera.
Embruixat per la nit, rodolant per l’eufòria de sentir-te únic, divertit, capaç, festiu, creus sentir més que mai la sensació de viure. És la porta del futur incert que s’ha obert de cop. El teu destí t’ha ensenyat una altra cara de tu mateix, i avui, només avui, tens l’oportunitat de viure-la.
Cert, demà tornaràs a viure a l’altra banda de la porta, la de la responsabilitat, on la música es torna pesada i avorrida, però avui, no; avui ets a un altra lloc aixecant la teva copa fent un brindis a la vida, mirant als ulls dels que et miren, cercant l’aventura, sent i sentint, no perden cap alè.
Els minuts es desdibuixen fent-se eterns, trencant l’espai del temps, desafiant destins.
El portal on som tu i jo i on ens mirem i cap dels dos fa el pas fins que ella es fixa en els teus llavis i tu sents la magnètica presencia dels seus. S’ajunten s’acaricien, suaument es premen els dos en un bes etern humit, agosarat, un bes càlid i suau sense asprors, el bes perfecte.
Van pujant les escales poc a poc amb el perfum del bes amb l'escalfor dels dos llavis a la memòria.
....
+hide+park.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario