NIT AL CARRER XII

Al pis, ella sense girar-se es dirigeix directament al saló, deixa caure la jaqueta i es gira mirant-.lo, ell com si l’haguessin empés per l’esquena s’abraona a ella l’abraça i apropa els seus llavis als d'ella.

Els dos es miren i es besen, primer suaus, escadussers, desprès intensos, mentre les seves mans acaricien els cossos.

El món gira, la nit els envolta, una suau música els connecta.

Mentre s’ajacen poc a poc en el suau parquet mentre els dits com extensions del desig penetren per tots els plecs de la pell.

El temps perd el significat, mentre ells es miren, es besen i es desitgen, la roba muda i la pell cerca la pell, la nuesa no enganya, el desig augmenta, els ulls miren i es remiren mentre intent absorbir tot el plaer que son capaços de donar-se.

La nit s’esmuny silenciosa per no molestar i les primeres clarianes entren pels finestrals del menjador en silenci, obrint-se pas enfocant aquells cossos abraçats, acariciats, que en un sol cos es mantenen junts com no volent deixar escapar cap instant.

Un despertador, de cop els sobresalta, es miren els ulls i dels seus ulls s’escapoleix un somriure transgresor.

Ja tenen un secret comú, Es saben posseïdors d’un secret que només ells coneixen. Ella s’aixeca poc a poc i la llum de primera hora li dona un aspecte irreal, desitjable, de deessa. Ell se la mira embadalit. Sap que s’apropa la hora de separar-se.

A la seva ment s’ajunta les imatges del bar, els ulls que se’l miraven, el seu amic celebrant al costat seu un proper negoci, sense adonar-se de res, la llarga xerrada a la plaça d’aquell barri, aquell cos nu oferint-li un plaer immens i sadollant la set d’amor de contacte que arrossegava des de que l’havien abandonat.

.../...