Avui estava reflexionant sobre la por que si bé moltes vegades ens ajuda a escapolir-nos d’un perill també té la seva vessant negativa, quan ens paralitza o ens fa condescendents amb el poder a canvi de seguretat. Reflexionava sobre això llegint, la feliç idea de l’Ajuntament de Sitges de posar càmeres a les urbanitzacions que es troben dins el seu territori. Amb la premissa de la psicosi de por i alerta que pateixen aquestes urbanitzacions davant l’onada de robatoris que han succeït els darrers dos anys.

D’altra banda fa molt poc he tingut el paler d’escoltar al Professor i escriptor José Antoni Maria, que en ocasió de treure a la llum el seu darrer llibre - Anatomía del miedo- va fer cinc cèntims, precisament, d’aquest tema “la por”. Fent-ne un anàlisi des del punt filosòfic del significat de la por en els éssers vius, tenint en compte que ens ve de naixement, com a “alarma” per a sobreviure, però que l’home a partir de la seva evolució comença a gestionar-la.

El fenomen ha estat molt comprés pels poders, siguin religiosos, militars i polítics, i així s’han rendit nacions, esclavitzat pobles, o s’han mantingut polítiques de sacrifici de la llibertat individual per un bé tant eteri com la “seguretat”.

Tot això m’ha assemblat que anava com un anell al dit a l’article sobre les vídeo- càmeres que s’han col·locat per part de l’Ajuntament en aquesta urbanització sitgetana.

Una de les coses que ha dit i que més m’han complagut, pel que tenen de visió de futur, ha estat que una de les grans pors reals d’aquest segle i del que ve, reptes per a gestionar-les, seran la por a l’altra, immigrant, la por al desdibuixament nacional, internet, blocs, xarxes socials, intercanvi entre gent diversa en llengües i costums, els low cost, cada cop és més fàcil desplaçar-se, la desaparició de les marques nacionals, exportació i importació cultural, poden engendrar dinàmiques del cargol tancar-nos i `per tant rebuig i defensa extremada al localisme i no acceptació del de fora.

La gestió d’aquests i d’altres conflictes definiran si la societat i l’individu han sabut gestionar la por convertint-la en un valor de valentia o a l’inrevés cercant l’aixopluc dels qui saben administrar la por dels altres en benefici propi,potenciant veritats absolutes que donin una llum als conversos i on fora d’aquesta només hi hagi foscor, una de ls altres pors humanes. Llegeixis religions, grups polítics radicals, etc. Llavors haurem mort com a espècie lliure i que és com ens defineix a l’ésser humà enfront de les altres espècies que no poden sostraure’s de les seves pors, vaques, cargols, etc.

malaltsxbasquet