L’Oriol, el meu fill gran ha tornat del crèdit de síntesis. Ha vingut cansat i emocionat. En quatre dies, han visitat Soria, Segòvia, Toledo i Madrid. A més tot ho han fet amb autocar. Allotjant-se en albergs i només a Madrid ho han fet en un Hotel.

Li ha encantat sobretot els cascs antics i l’han impressionat el museu Reina Sofía, el Palau Reial, amb els seus sostres pintats, l’Alcasser de Toledo. A més ens ha portat samarretes, punts de llibre... tot una experiència i un petit viatge iniciàtic a conèixer gent d’altres llocs. Fins i tot un guarda de seguretat que quan van entrar al Museu els va dir Bon dia.

De fet alguns d’ells es veu que creien que els ciutadans de Madrid els rebrien a pedrades, perquè pel to que va emprar al parlar-me de la gent de Madrid, amable i fins i tot divertida, semblava voler-me dir : Pare, on són els que surten a la tele, perquè jo no els he vist.

Per a mi, aquesta és la part del viatge que el justifica, de fet de tot viatge, perquè per sota de les platges, monuments, bars, que ens fan decidir-nos per un lloc, el que realment el fa interessant, és el contacte amb la gent perquè tota la resta és l’embolcall, el resultat d’una cultura. Estic content, perquè a part de que s’ho ha passat súper bé. Ha conegut a gent hi ha parlat, i per tant ara quan li diguin que si la gent de Castella és tal o qual podrà parlar des de la seva pròpia experiència.

En definitiva, coneixes, parlar, intercanviar, haurien de substituir, el d’on ets, quina llengua parles, a quina bandera t’abraces. Potser seriem més humans i menys manipulables, si així ho fessim.