A vegades no saps perquè però agafes un a estimació especial a unes persones, i qualsevol noticia en positiu o en negatiu que els faci referència la sents com a pròpia. Són els misteris del ser humà, segurament hi entren en jocs factors anímics, de pituïtària.

Així com pot ser que en certes persones, que tampoc és que parlis llargament o te’n vagis a fer una copa amb ells, els sents alhora propers , familiars, quasi.

Això és el que m’ha succeït amb una persona de la feina, a la que de moment si més no, se li acabat la relació laboral amb l’empresa.

Aquest fet junt amb el que li està succeint a una persona propera on i segons els metges a causa d’un atzucac i a un desequilibri a la salut, ha perdut totalment les referència i el seu cervell s’ha convertit en un formatge de forats, on la memòria ha oblidat tota referència a la seva pròpia persona tot i que alhora es veu i es recorda com a la seva joventut, podríem dir que seixanta anys s’han esfondrat en la desmemòria.

Això ens ha colpit a tots els que hi tenim una relació. Ens ha fet dubtar, del que som i el que creiem ser, les nostres seguretats s’esvaeixen i s’enfonsen en un cúmul de preguntes.

En el primer cas per una mena d’admiració que sento que sabent-ne que en uns dies deixarà de treballar tot i això tingui la moral i la capacitat de somriure, que no riure. Els sers humans som molt forts. Del segon cas, com ja he dit ens fica dins l’habitació fosca i ens interpel·la sobre les nostres creences.

En definitiva, no ha estat una bona setmana, sento molta tristesa per la companya que ens deixa i que sento com si em quedes en l’absència i de l’altre una persona que de cop de ser equilibrada, raonable i perquè no molt i molt intel·ligent, Ara quan la vas a veure tot i la seva presència sents la seva absència.

I l’absència és dolorosa més pel que la sent que per l’absent.

Donat que estic prostrat al llit vençut per la grip. Ahir vaig decidir rematar-me i seguir el debat de pressupostos al Congrès dels Diputats.

És un exercici recomenable, pels interessats en la política d'aquest país. Perquè t'ajuda a entendre millor com funcionen els polítics.

Com ja sabeu ahir el Grup Socialista i en Zp tenien garantit l'aprovació avui dels pressupostos gràcies bàsicament a PNV i Coalición Canària i amb l'abstenció de UPN.

La resta de grups, però van coincidir en presentar esmenes a la totalitat o esmenes de devolució, que obviament avui han estat desestimades.

L'important però era veure el que deien els caps de cada grup i sobretot les raóns del perquè del seu vot en sentit negatiu.

La sensació va ser estranya perquè en el fons i fora del PP que no tenia ni abans ni ara cap posibilitat de pacte, com dic era que tots haguessin volgut ser part del pacte i fora de Rosa Diaz que podríem encardinar a l'extrema dreta, perquè de fet es passa de frenada de tant voler ser Constitucionalista acaba dient coses que van contra la Constitució que diu defensar.

La resta CIU, BNG, Iniciativa, ERC, semblaven més ofesos per no ser els convidats a l'apat dels pactes que un altre cosa.

Al final escoltant els discursos semblaven fets a la mida del que un volia dir i no tant com a resposta del que l'altre deia.

En fi un exercici bo sentir als polítics parlar que no escoltar-se al Congrès.

En el cervell ben tancat hi ha un món de milions de neurones que es relacionen creant xarxes que a la vegada s’interconecten amb d’altres xarxes arribant-ne a crear milions de connexions.

Així des de dins d’aquest món, es dirigeix el cos humà, des de les parts motrius, visuals, o externes fins allò què fa que tinguem una identitat diferent a la dels altres .

Explico això perquè de cop a la meva família estem patint un cas curiós, aquest familiar es troba perfectament, sense sucre, tensió perfecte, sense cap problema físic ni sembla que ni els tacs, ni les ressonàncies, han trobat cap anomalia. Però ell ha perdut la identitat, no reconeix pràcticament a ningú, tot i que té records selectius, del passat sobretot. Però no sap que es troba en un hospital ni a quina ciutat es troba, hi ha que dir que al llarg de la seva vida a viscut a diferents llocs. Alhora llegeix perfectament, però de tant en tant té forats , l’especialista molt reputat i reconegut, navega, li ha fet proves d’alzehimer, i al final ens ha dit que segurament la recuperació serà lenta, en concret fins que les xarxes neuronals es vagin refent i creant noves connexions.

Fa pena, quan el vaig anar a veure , tot i que tinc la sort de ser dels nebots reconeguts, els seus ulls expressaven perplexitat, i atordiment, ja que dir que abans d’això era un home molt intel·ligent i preuat per moltíssima gent. Ara es sent perdut, perquè no entén res, és com si el món li hagués gastat una macabra broma.

Es troba bé, pot afaitar-se, pot menjar i de fet menjar sol , va a fer les seves necessitats, però en allò que pertoca al ser, ha caigut en un forat, i negre ben negre i és llavors quan jo hem pregunto, quan parlem de l’ànima , no estarem parlant d’aquest món, fosc i amagat dins d’una closca i el lloc on ningú hi pensa. Quan la gent parla del que no suportaria parla dels ulls, de les mans, etc, però pocs pensen en aquest espai on es crean les idees, on neixen les simpaties, les fes, les amargors i que en definitiva ens defineixen ens donen els noms i els cognoms del que som.

Amant i muller versus Barcelona i l'alcalde

Quan alguna cosa, una relació, una amistat, un amor s'acaben no se sap perquè comencen a sorgir del pou totes les coses que l'amor, l'estima amagava dins del cau. I les ruptures, els decensisos sempre tenen aquest regust amarg, vinagre al vi.

En política també succeeix, i si no que li preguntin a l'alcalde de Barcelona, que no se sap a venir del que li cau a sobre, companys imputats o que passen per jutjats, propostes de dies festius que com a molt dibuixen una rialla a la gent i ara que ha passat d'aquella alcaldia brillant com un estel a l'skay line de la ciutat.

Ell no sap que les relacions per mantenir-se s'han de mimar i la gent s'ha de sentir estimada, i l'alcaldia ja fa anys que només estima a uns quants als qui han fet un negoci fantàstic transformant una ciutat atractiva i viva en una pobre caricatura de cartró pedra, que només pot agradar al visitant que cerca items però que davant d'una ciutat no es pregunta mai coses.

Així poc a poc el consistori anat abraçant una amant, ciutat, que no existeix i per tant allunyada de la real de la que ha creat, de la ciutat amb olor i color, i la fi inexorablement ha arribat i l'amant vol celebrar el dia dels enamorats com si això el redimis de l'abandó en que ha tingut a la ciutat durant aquests anys fixat més en una altre ciutat feta a la seva mida on els ciutadants són figurants i les cases de xocolata.

Crec alcalde que és hora que deixeu la bara i la faixa i seieu en un bar en un barri de Barcelona, veureu que la gent és com és digne en les seves miseries i alegries i allunyada de la caricatura en que l'heu volguda convertir perquè uns quants en fecin negoci a costa del que ni és vostre ni dells.