Donat que estic prostrat al llit vençut per la grip. Ahir vaig decidir rematar-me i seguir el debat de pressupostos al Congrès dels Diputats.

És un exercici recomenable, pels interessats en la política d'aquest país. Perquè t'ajuda a entendre millor com funcionen els polítics.

Com ja sabeu ahir el Grup Socialista i en Zp tenien garantit l'aprovació avui dels pressupostos gràcies bàsicament a PNV i Coalición Canària i amb l'abstenció de UPN.

La resta de grups, però van coincidir en presentar esmenes a la totalitat o esmenes de devolució, que obviament avui han estat desestimades.

L'important però era veure el que deien els caps de cada grup i sobretot les raóns del perquè del seu vot en sentit negatiu.

La sensació va ser estranya perquè en el fons i fora del PP que no tenia ni abans ni ara cap posibilitat de pacte, com dic era que tots haguessin volgut ser part del pacte i fora de Rosa Diaz que podríem encardinar a l'extrema dreta, perquè de fet es passa de frenada de tant voler ser Constitucionalista acaba dient coses que van contra la Constitució que diu defensar.

La resta CIU, BNG, Iniciativa, ERC, semblaven més ofesos per no ser els convidats a l'apat dels pactes que un altre cosa.

Al final escoltant els discursos semblaven fets a la mida del que un volia dir i no tant com a resposta del que l'altre deia.

En fi un exercici bo sentir als polítics parlar que no escoltar-se al Congrès.