Amant i muller versus Barcelona i l'alcalde

Quan alguna cosa, una relació, una amistat, un amor s'acaben no se sap perquè comencen a sorgir del pou totes les coses que l'amor, l'estima amagava dins del cau. I les ruptures, els decensisos sempre tenen aquest regust amarg, vinagre al vi.

En política també succeeix, i si no que li preguntin a l'alcalde de Barcelona, que no se sap a venir del que li cau a sobre, companys imputats o que passen per jutjats, propostes de dies festius que com a molt dibuixen una rialla a la gent i ara que ha passat d'aquella alcaldia brillant com un estel a l'skay line de la ciutat.

Ell no sap que les relacions per mantenir-se s'han de mimar i la gent s'ha de sentir estimada, i l'alcaldia ja fa anys que només estima a uns quants als qui han fet un negoci fantàstic transformant una ciutat atractiva i viva en una pobre caricatura de cartró pedra, que només pot agradar al visitant que cerca items però que davant d'una ciutat no es pregunta mai coses.

Així poc a poc el consistori anat abraçant una amant, ciutat, que no existeix i per tant allunyada de la real de la que ha creat, de la ciutat amb olor i color, i la fi inexorablement ha arribat i l'amant vol celebrar el dia dels enamorats com si això el redimis de l'abandó en que ha tingut a la ciutat durant aquests anys fixat més en una altre ciutat feta a la seva mida on els ciutadants són figurants i les cases de xocolata.

Crec alcalde que és hora que deixeu la bara i la faixa i seieu en un bar en un barri de Barcelona, veureu que la gent és com és digne en les seves miseries i alegries i allunyada de la caricatura en que l'heu volguda convertir perquè uns quants en fecin negoci a costa del que ni és vostre ni dells.