Tarda d'1 d'agost

La calor, el sol lluent, la llum de l'estiu ens presenta miratges que ens angoixen, imatges d'amors impossibles, de passions amagades, de desamors que com les tempestes d'estiu, ressonen en el nostre cor a la nostre anima.

L'estiu, és el gran parèntesi, és el moment en que els humans dediquem a descansar a gaudir a enamorar-nos a recordar en el balanceig d'una hamaca que podíem ser, que hauria estat.

Temps de remor de mars, de begudes plenes de glaçons, de trobades, de pells brunzides, d'escots, d'enganys, de retrobaments, de llunyanies.

Una sorda remor soterrada que cerca eixir del més íntim, un crit que cerca la ma amiga, el bes nu, una necessitat fosca de ser un altra, de ser tu.

Pensaments lliures acomboiats per la brisa d'una tarda d'estiu. Pensaments que neixen d'una set que no es sadolla que necessita més i més.

Calor i més calor, foc que eix de les entranyes de les passions, dels vapors de les nits d'estiu.

Voler sortir de tu per tornar cuita corrents, com un nadó que cerca la protecció i l'amor de la seva mare.

Fugir per tornar, per la por a perdre, per sortir del cercle sense que aquest es trenqui. Por i més por a ser el que la majoria som mediocres marionetes en una societat que ens dona seguretat a canvi de deixar de ser.