Copenhague (Dinamarca) i Fiords Noruecs més Lübeck (Alemanya) maig- Juny 2024- Part I

 

Aquest viatge juntament amb el del Japó tenen un especial record per a mi.

En aquest Creuer i visita a Copenhaguen regal de la meva parella en motiu dels meus 65 anys i jubilació desprès de 42 anys de treballar a l’Administració.

El que cal destacar és que vam dissenyar el viatge tenint en compte que el creuer estava organitzat i per tant amb poc marge per veure coses diferents a les del programa, vam decidir que a Copenhagen hi seriem 2 dies un per davant i un per darrera i la veritat que va ser un encert, donat que ens va donar temps de veure el més destacable de la ciutat.

Pel que fa al creuer era anar a dos fiords Noruecs i a la població d’alemanya de Lübeck, des d’allà tornar a Copenhaguen i quedar-nos una altra nit al mateix hotel de l’anada que estava just al costat de la Rådhuspladsen

 Copenhaguen 31 de maig i 9 de juny

L’Església de Marbre Marmorkirken o l’església de Frederic (en danès: Frederiks Kirke).

L'església va ser dissenyada per l'arquitecte Nicolai Eigtved el segle XVIII i va ser juntament amb la resta de Frederiksstaden, un barri de Copenhaguen, destinada a commemorar els 300 anys del jubileu de la primera coronació d'un membre de la Casa d’Oldenburg

L'església de Frederic té la cúpula d'església més gran d'Escandinàvia, amb una envergadura de 31 metres. La cúpula descansa sobre 12 columnes.

La primera pedra va ser col·locada pel rei Frederic V el 31 d'octubre de 1749, però la construcció es va veure afectada per les retallades pressupostàries i la mort de Eigtved. L'església va quedar incompleta i, tot i diverses iniciatives per completar-la, va quedar aturada gairebé 150 anys.

La versió actual de l'església va ser dissenyada per Ferdinand Meldahl i finançada per Carl Frederik Tietgen. Va ser inaugurada el 19 d'agost de 1894.

   

           Rådhuspladsen, plaça de l’Ajuntament de Copenhague

És un gran espai públic i on els seus habitants aprofiten per a fer-hi celebracions, actes de diferents tipus.

A la plaça com el seu nom indica hi trobem l’Ajuntament de la ciutat, totalment visitable, dins hi trobareu el rellotge astronòmic, una joia de la meitat del segle XX.

També es pot visitar la torre de 105 metres que us donarà una imatge en 360 de la zona.

Al costat esquerra mirant de front l’ajuntament hi podreu veure l’Hotel Palace construït a mitjans del segle XX.

A la cantonada de l'avinguda H. C. Andersen amb Vesterbrogade, a la torre del Rishshuset, ens trobem a la famosa noia del Temps de Copenhague, un baròmetre rotatori de 1930 amb dues figures femenines: una dona amb bicicleta per anunciar bon temps i una dona amb paraigües quan va a ploure.

En l'actualitat no funciona el mecanisme, però sí que és possible veure les dues figures.

La Sireneta (Den lille havfrue)

Realitzada per l'escultor danès Edvard Eriksen, es troba en el passeig de la costa Langelinie, a la badia del Port de Copenhaguen, que desemboca al mar Bàltic i és també propera al palau reial d'Amalienborg. Està situada sobre unes roques que s'endinsen en el mar. És el símbol més prominent de la ciutat.

Nosaltres vam anar a primera hora de la tarda i no vam trobar gaire gent, però sempre n’hi ha.

La part negativa és que ha a patit atacs vandàlics diverses vegades.

El Parc del Tívoli (Tivoli Gardens Park)

És un dels parcs d’atraccions més antics d’Europa situa en ple cor de la ciutat de Copenhaguen. El rei Christian VIII va ordenar la seva construcció amb la idea de dotar la ciutat d'un lloc d'esbarjo on distreure's i no «donar guerra» -políticament parlant-, però el veritable fundador del parc va ser George Carstensen, un oficial de l'armada danesa que va convèncer el monarca per adquirir el terreny on avui s'assenta el Tívoli, que llavors es trobava als afores, abans que la ciutat creixés fins al punt en què avui la veiem.

Palau Amalienborg

És la residència oficial del sobirà de Dinamarca des de l'any 1764. En darrer terme havia estat la residència de la reina Margarida II de Dinamarca, que n'habità el palau durant els mesos d'hivern fins que abdicà.

El complex d'Amalienborg consisteix en quatre palaus situats en una plaça de forma octogonal el centre de la qual hom hi troba una estàtua eqüestre del rei Frederic V de Dinamarca, el fundador del complex, feta per l'escultor francès J.F.J. Saly.

Els quatre Palaus que integren el complex palatí d'Amalienborg s'anomenen: Palau de Cristià IX, Palau de Frederic VIII, Palau de Cristià VII i Palau de Cristià VIII.

Kastellet

Kastellet (en danès: la ciutadella), és una de les fortificacions de Copenhaguen, Dinamarca, i una de les més ben conservades de nord de Europa. Està construït en forma d'estrella amb bastions en les seves cantonades. Kastellet va ser una continuació de l'anell de bastions emmurallats que envolten Copenhaguen. Dins de Kastellet s'hi troben diversos edificis, com església i un molí de vent. També alberga diverses activitats militars, tot i que principalment s'utilitza com a parc públic i lloc històric.

Rundetårn (Torre rodona)

És un dels edificis més emblemàtics de Copenhaguen i fou construïda per ordre del rei Cristià IV de Dinamarca. Una de les seves característiques és que per arribar al capdamunt, en lloc de pujar per una escala cal fer-ho per un passadís en forma helicoidal. La llegenda diu que el rei ho va exigir així per tal de poder-hi pujar a cavall. Des de dalt es pot observar una bonica panoràmica del centre de la ciutat. El jeroglífic de la façana explica que el rei Christian IV en va encarregar la construcció l'any 1637.

La torre va ser construïda per a funcionar com a observatori astronòmic, com a substitució de l'observatori d'Uraniborg, va entrar en servei el 1642, essent uns dels observatoris més antics d'Europa. Entre els científics que hi van treballar destaca Ole Rømer.

Barri de Christiania (Comuna lliure de Copenhaguen)

A mi personalment amb va decebre ho vaig trobar una mica decadent amb més pa que tall a les diferents guies que havia llegit, però bé per a gustos colors  i és de visita lliure.

El grup fundador va implicar una cinquantena de persones. L'experiència es va fer cèlebre amb l'aparició d'un article redactat per Jacob Ludvigsen, i titulat «Emigreu amb el bus 8» a un diari underground anomenat Hovedbladet. Mentre hi havia una crisi aguda de l'habitatge a Copenhaguen, en alguns anys la població va superar diversos centenars de persones per estabilitzar-se al voltant del miler, a l'hivern.

Per cert no es poden fer fotografies dins del recinte i son molt estrictes.

Canal Nyhavn, cases de colors i passeig amb barca

El Nyhavn o «port nou» és, probablement, el lloc més retratat a les postals de Copenhaguen, i la primera imatge que acudeix a la nostra ment quan pensem en la capital danesa.

El Nyhavn va ser construït per ordre del rei Christian V al segle XVII, com a entrada a Copenhaguen per als comerciants i mariners que arribaven en vaixell des del mar per fer negocis amb la seva mercaderia.

L'escriptor Hans Christian Andersen va viure en diverses cases del Nyhavn -concretament en les dels números 18 i 20- durant bona part de la seva vida. Va ser aquí on va escriure, per exemple, el famós conte La Princesa i el Pèsol.

Actualment és ple de restaurants i bars on admirar les cases i el pròpi canal mentre feu una cervesa o mengeu un pla típic de Dinamarca.

Una ruta amb barquet us permetrà circular pels diferents canals i us portaran a tenir unes vistes de Copenhaguen i de la Sireneta diferents.

Carrer d’Strøget (carrer peatonal)

És el carrer peatonal i comercial més llarg d’Europa, és plena de botigues i bars, restaurants on la gent com un riu passeja o bé s’asseu a prendre alguna cosa.

Strøget no es tracta d'un sol carrer, més aviat és una avinguda que concentra diversos trams de plaça a plaça. Tot i així tota l'artèria és per als vianants, el que significa que pots desplaçar-te a peu o en bici al teu gust sense haver de preocupar-te per l'aparició de trànsit.

La ruta la podem començar des de la plaça de l’Ajuntament donat que Strøget travessa el nucli antic de Copenhaguen des de Rådhuspladsen fins a Kongens Nytorv.

Església Sant Salvador (Vor Frelsers Kirke)

És una església barroca  a Copenhaguen, Dinamarca, que pertany a l'Església de Dinamarca. És famosa per la seva torre en espiral amb una escala exterior de caragol amb la qual es pot pujar a la part superior, on ofereix àmplies vistes sobre el centre de la ciutat.

La construcció, concebuda per servir de temple principal a Christianshavn (actualment un districte de Copenhaguen), va ser dissenyada per Lambert van Haven en estil barroc holandès, va començar el 1682 i va ser inaugurada el 1696. El seu característic xapitel es va construir entre 1749 i 1752 per Laurids de Thurah, inspirat en l'església de Sant'Ivo alla Sapienza a Roma.

L'església també destaca pel seu carilló, que és el més gran al nord d'Europa; el seu altar, una obra mestra de Nicodemus Tessin, i el seu imponent orgue barroc.

Castell de Rosenborg (Palau S.XVII)

El Castell de Rosenborg va ser construït com a residència estiuenca del monarca Christian IV.

Va ser construït en l'estil renaixentista neerlandès, típic dels edificis danesos d'aquesta època i s'ha anat reconstruint en diverses vegades, fins a adoptar la forma actual que data del 1624

El palau resta obert al públic per a visites turístiques i conté un museu amb les col·leccions reials de la corona danesa des del segle xv amb Frederic II fins al segle xix. Alguns dels articles pertanyien a la noblesa i a l'aristocràcia. Actualment Rosenborg és una propietat estatal i va ser obert al públic general el 1838.

Barri Llatí

El Barri Llatí se situa a la Universitat de Copenhaguen.

És una de les zones més antigues de tota la ciutat i és destacat perquè s'hi troben edificis històrics del segle XVII. 

Actualment es tracta d'un lloc ple de comerços i restaurants.

El creuer, el posaré amb el següent post donat que mereix un espaí propi

Que el viatge sempre us porti a nous coneixements 

Salut!!

Escòcia (Terra d’Alba), Edimburg les Highlands i el llac Nessi

Escòcia (Terra d’Alba), Edimburg les Highlands i el llac Nessi

Quan aterres a Escòcia a l'aeroport de d'Ingliston, et rep un plugim suau i constant, et sents embolcallat per una mena de núvol que ja no et deixa fins que tornes a casa teva.

Una de les coses que hem de tenir en compte quan arribes a l'aeroport des del teu vol per anar a la ciutat és la connexió fins a la ciutat i te'ns diferents formes d'arribar, nosaltres vam optar pel Bus AirlinK 100, anar i tornar per 8 lliures, un dels més utilitzats, el que has de tenir en compte és què o bé ho pagues amb metàl·lic amb l'import exacte, no tornen canvi, o bé amb targeta de crèdit o dèbit.

El recorregut, depèn del trànsit, però calculeu uns 40 minuts aproximadament.

Té moltes parades, i arriba al centre de la ciutat.

Edimburg té uns 500.000 habitants, per tant no és una ciutat excessivament gran, és i s'ha de tenir en compte costeruda i amb força escales per guanyar o baixar a les diferents zones de la ciutat.

La meva recomanació és que miris la possibilitat de fer un free tour, són molt interessants i et donen una visió del que estant a la vista de vegades de veus.

Nosaltres vam triar un sobre la ciutat, que ens va oferir una visió global de que ens oferia la ciutat i el més destacable a veure, 1hora de recorregut per diferents punts de la ciutat molt amens.

També vam agafar el recorregut de la ciutat embruixada, on ens van explicar en un recorregut que finalitza a un cementiri les diferents llegendes i fantasmes així com els personatges de la ciutat que les van crear o les van patir.

La ciutat i els seus llocs et demanen una estada de mínim 3 dies.

Prèvia

Informació dels horaris a Edimburg

L'horari de les botigues d'Edimburg sol anar generalment de dilluns a dissabte de 9:00 a 18:00 hores, ampliant els seus horaris els dijous fins a les 19:30 hores. Les botigues de records de Princes Street i de la Royal Mile romanen obertes a diari fins aproximadament les 20:00 hores.

Els diumenges la majoria de les botigues solen romandre tancades, tot i que sempre es poden trobar alguns comerços on comprar algun record.

Museus

L'horari dels museus d'Edimburg és generalment tots els dies de 10:00 a 17:00 hores, excepte els dijous que solen ampliar el seu horari fins a les 19:00 hores.

Bars, pubs i restaurants

Els horaris del menjar a Edimburg són similars als de la resta d'Europa, i a Edimburg es compleixen estrictament.

Gran part dels pubs tanquen la cuina a les 20:30 hores i cal anar als restaurants més turístics per sopar a determinades hores.

Els llocs que més ens van agradar i eren dins dels imprescindibles i que des d’aquí recomano

  Museu The writer's, (dels escriptors)

És gratuït, i es troba a la Lady Stair's House al Lawnmarket de la Royal Mile d'Edimburg, presenta la vida de tres dels principals escriptors escocesos: Robert Burns, Walter Scott i Robert Louis Stevenson. A càrrec de l'Ajuntament d'Edimburg, la col·lecció inclou retrats, obres i objectes personals.

L'edifici que conté aquest museu és conegut com Lady Stair's House , nom que ha adoptat el close en què es troba. Així, el Lady Stair's Close és un dels molts passatges estrets, d'orígens medievals, que podem trobar per la Ciutat Vella.

Aquí també es troba el Makars' Court , pati pavimentat amb diferents lloses que contenen inscrites diferents passatges d'escriptors escocesos nascuts entre el segle XIV i els nostres dies. El lloc convida a relaxar-se ia reflexionar sobre el talent dels experts en les paraules d'Escòcia, a més de tractar-se d'un monument literari nacional que segueix en evolució en afegir noves rajoles. Les cites estan escrites en els idiomes usats des de llavors a Escòcia: gaèlic, escocès, anglès i llatí, de fet el terme escocès "maka" fa referència a l'autor que posseeix habilitat i experiència en l'art d'escriure.

Va ser construïda el 1622 per Sir William Gray de Pittendrum, un ric comerciant, l'escut d'armes i inicials del qual encara es poden veure tallats damunt de l'entrada principal. L'edifici constitueix l'única relíquia en aquest close que va estar relacionada amb una antiga taverna, on el 1717 Richard Steele va organitzar un sopar per a uns excèntrics captaires. Després de la mort d'aquell primer propietari el 1648, la seva vídua va continuar vivint aquí, per la qual cosa l'edifici es va conèixer com a Lady Gray's House.

La mansió va passar després a mans del gendre de Lady Gray, Alexander Inglis de Murdiston, i més tard, el 1719, va ser adquirida per la comtessa de Stair, destacada figura de la vida literària escocesa, i el nom de la qual ha estat relacionat amb la mansió des de aleshores fins als nostres dies. El 1895 va ser comprada pel comte de Roseberry, restaurant-la el 1897 (les obres del qual van estar a càrrec de l'arquitecte George Shaw Aitken) i donada a la ciutat el 1907, per usar-se com un museu municipal.

Castell d’Edimburg

Aquesta antiga i imponent fortalesa ha esdevingut el monument més visitat d'Escòcia, gràcies a les seves increïbles vistes de tota ciutat i albergar diversos punts d'interès com el Canó que a la una en punt i tots els dies de la setmana  fa una salva, la capella de Santa Margarida la capella més antiga conservada, la Pedra de Scone, els Honors d'Escòcia (Joies de la Corona), el Mon's Meg (canó de setge del segle XV), el cementiri de mascotes, el Museu Nacional de la Guerra o les antigues presons. Nosaltres vam comprar les entrades online i vam aconseguir preus més barats que si els compres directament a la taquilla.

Royal Mile

La Royal Mile,  és el carrer més important de la ciutat i que uneix el Castell amb el Palau de Holyroodhouse. En aquest carrer llaminer que creua tot el centre històric i té exactament 1,8 quilòmetres, l'equivalent a una milla escocesa «royal mile», es troben algun dels pubs més llegendaris com el Deacon Brodie's Tavern i el The World's End, on pots provar els plats més típics d'Escòcia com el haggis, el fish and chips o el pudding,  acompanyats d'una bona pinta de cervesa negra. A més de tavernes, aquest carrer és una successió d'edificis històrics i antigues esglésies com la cridanera Highland Tolbooth Kirk que destaca per la seva agulla octogonal de més de 70 metres, o la curiosa Tron Kirk, que alberga un mercat ambulant de productes artesanals.

Tot i que si vols portar-te algun souvenir més típic com la faldilla escocesa t'aconsellem entrar a la Tartan Weaving Mill and Exhibition o la botiga Miss Katie Cupcake. Per als amants del famós whisky escoces tens la Scotch Whisky Experience, un petit museu on podràs conèixer tots els processos d'elaboració i acabar amb un tast.

Mary King’s Close

Al llarg de la Royal Mile trobaràs diversos clos, carrerons coberts en els quals retrocediràs en el temps fins al segle XVII i que condueixen a altres carrers o a patis interiors. Entre els més famosos que veure a Dublín hi ha el Mary King's Close, situat al costat de la Catedral de Sant Giles i format per un laberint de carrerons que van quedar oblidats durant segles fins a la seva reobertura el 2003. Durant la visita guiada pel seu interior (no apta per als que pateixin claustrofòbia) es passa pels antics carrers comercials, es visiten habitacions de les víctimes de la pesta de 1644 i es conten històries de gent que hi va morir i d'alguns fantasmes, com la de la petita Annie. És recomanable reservar l'entrada ja que les places són limitades.

Altres closos que mereix la pena recórrer són el Tweeddale Court, Dunbar's Close, Lady Stair's Close, Bakehouse Close, White Horse Close i l'Old Fishmarket Close.

 Catedral de Sant Giles´ (S XII) (Presbiteriana)

 

La catedral de St Giles, fundada el 1124 pel rei David I, ha estat una església en funcionament durant gairebé 900 anys. Un teló de fons de la turbulenta història religiosa d'Escòcia, ha vist sembrar les llavors de la guerra civil i ha estat l'església parroquial de John Knox durant la Reforma. Encara és un centre important per als serveis cívics com el Kirking del Parlament i els serveis per a l'Orde del Card. La catedral de St Giles està oberta a tothom, al culte, a la visita i a l'experiència  de la música, l'art i  la història entre les seves parets.

 Gladstone´s Land

A pocs metres de la Catedral es troba la Gladstone ́s Land, construïda el 1550 per un pròsper comerciant i un dels edificis històrics d'Edimburg en els quals mereix la pena entrar. Després de creuar la porta decorada amb un cridaner estàndard, accediràs a diferents sales decorades amb mobiliari de l'època i preciosos sostres pintats com la fantàstica Cambra Pintada, mentre vas coneixent la forma de vida d'una família de classe alta durant els segles XVII i XVIII.

Heart of Midlothian

Val la pena que us atureu en aquest punt, al costat de Sant Giles, i el primer que veureu és

una línies al carrer fetes amb llamborda vermella que volten el cor i que és l’espai primer de l’antiga presó i en segon lloc del edifici de la hisenda de l’època, això fa que sigui un lloc maleït, també dona nom a un dels clubs de futbol de la ciutat.

La tradició fa què quan l’altre equip de la ciutat s’enfronta alguns seguidors venen a escopir dins del cor, la multa pot ser de 1000 lliures, si us enxampen.

Passejar per Victoria Street

La colorista i fotogènica Victoria Street destaca per tenir dos nivells i és al costat de la Royal Mile, un dels carrers més bonics que veure a Edimburg.

Al carrer superior es troben elegants restaurants amb terrasses que et portaran fins a la Royal Mile, mentre que a la inferior podràs veure les famoses cases de colors repletes d'exclusives botigues i animats bars.

Com a curiositat et direm que es creu que l'escriptora anglesa J.K. Rowling, que va passar una llarga temporada en aquesta ciutat, es va inspirar en el carrer Victòria per crear el Carreró Diagón així que si ets seguidor dels llibres i pel·lícules de Harry Potter, podria ser molt interessant reservar aquest free tour que passa per algunes de les localitzacions d'aquesta saga com la propera cafeteria Elephant House,  en què la va escriure diversos els seus llibres i en el qual mereix la pena anar al bany per veure els missatges dels seus fans.

Grassmarket

Victoria Street acaba a la històrica i animada plaça Grassmarket, que va ser un antic mercat de bestiar des del segle XV fins a principis del XX i va ser escenari d'execucions públiques i linxaments.

 

A més de veure la vida passar mentre la recorres, aquesta bulliciosa plaça és perfecta per prendre't una pinta o provar plats tradicionals a la taverna The Last Drop, que deu el seu nom a l'«últim tros» que es prenien els sentenciats a mort que eren penjats a la forca d'aquesta plaça, o a The White Hart Inn,  el pub en actiu més antic de la ciutat.

 Abans de sortir de la plaça pots pujar els Esglaons de The Vennel, un petit carreró amb una vista única del castell.

Princes Street Gardens

Els Princes Street Gardens, creats l'any 1820 i situats als peus del Castell, són els jardins amb més encant que visitar a Edimburg, a més de separar la part vella de la nova.

D'estil anglès fundat el 1820, aquest parc públic és perfecte per relaxar-te passejant entre la seva bonica vegetació i veient monuments com l'estàtua de David Livingstone, la font Ross (excel·lents vistes del Castell d'Edimburg) i sobretot, el monument dedicat a Walter Scott, del qual parlarem en el següent punt.

Al carrer comercial Princes Street es troba l'històric Hotel Balmoral que destaca per la seva torre del rellotge i és famós per ser el lloc on l'escriptora J. K. Rowling va acabar d'escriure l'últim llibre de la saga literària de Harry Potter el 2007.

Museu Nacional d’Escòcia

Gratuït, gegantí , hi trobareu l’ovella Dolly.

És un edifici que, juntament amb el veí antic Museu Reial, componen el Museu Nacional d'Escòcia, que forma part dels museus nacionals d'Escòcia. Està dedicat a la història, persones, geologia, fauna, flora i la cultura d'Escòcia, i es troba en la intersecció del carrer Chambers i el pont George IV, a la old town d'Edimburg.

Galeria Nacional d’Escòcia

Gratuït, situat al turó conegut com The Mound, al costat de Princes Street, l'elegant edifici d'estil neoclàssic que acull la col·lecció de la Galeria Nacional d'Escòcia (National Gallery of Scotland) va ser dissenyat per William Henry Playfair i es va inaugurar el 1859.

Les exposicions

La Galeria Nacional d'Escòcia està dividida en tres plantes en les quals es mostren valuoses obres d'art sobre parets de cridaners colors, que fan destacar encara més les exposicions.

 La planta baixa i la planta superior (zona sud) són les més interessants, on es poden veure multitud d'obres de grans mestres europeus des del segle XVI fins al XIX, a més d'alguns pintors impressionistes. Alguns dels artistes destacats són Tiziano, El Greco, Velázquez, Rembrandt, Rubens, Van Gogh, Monet, Cezanne o Gauguin.

 A la planta superior (zona nord) s'exposen les col·leccions de pintors italians i dels Països Baixos anteriors a 1530. En aquesta zona es poden trobar algunes obres de Rafael, com "La Mare de Déu i el Nen".

 El soterrani és on s'ubica la col·lecció d'art escocès a més d'algunes exposicions temporals. En aquesta zona destaca l'obra de Sir Henry Raeburn "El reverend Robert Walker patinant a Duddin".

Cementiri Greyfriars

Sembla més un jardí anglès que un cementiri, tot i que amaga històries per no dormir. El seu lloc més conegut és la làpida dedicada al gos Bobby, que no es va separar de la tomba del seu amo durant més de 14 anys, fins a la seva mort el 1872, convertint-se en un dels herois de la ciutat. Una altra tomba intrigant és la de l'advocat George Mackenzie, conegut com el sagnant per les seves sentències i del qual es diu ronda el seu fantasma, i la de Lord Voldemort, el nom real de la qual era Thomas Riddle i que surt a la saga de Harry Potter.

El gos Bobby

En el seu honor es va erigir llavors una estàtua de bronze al costat del Pont de Jorge IV, sobre una font de granit. En aquesta font hi ha una part perquè puguin beure els gossos i una altra per als humans, tot i que des de fa diverses dècades no té subministrament d'aigua.

Per cert veureu gent que l’acaricia als seus veïns no els fa gens de gràcia.

Al costat del cementiri de Greyfriars es troba el col·legi en el qual J. K. Rowling es va inspirar per crear Hogwarts, el famós col·legi per a mags de la saga de Harry Potter? Es tracta del George Heriot's School, una escola privada on els seus alumnes, igual que a Hogwarts, estan dividits en quatre cases.

Calton Hill 

Molt a prop de Princes Street. Es tracta d'un turó on s'erigeixen diversos monuments d'estil neoclàssic, que segur que hauràs vist alguna vegada retratats en moltes de les imatges d'Edimburg.

o   Monumento Nacional

o   Monument a Dugald Stewart (Dugald Stewart Monument)

o   Monument a Nelson (The Nelson Monument)

A mitjan segle XV, Jaume II va crear un espai als voltants de la ciutat d'Edimburg per a ús i gaudi dels seus habitants; aquest espai seria el que ocuparia després Calton Hill (d'aquí que sigui considerat el primer parc públic de la ciutat) i estava destinat a la celebració de tornejos, esdeveniments esportius i altres actes d'aquest estil.  

Dean village (també conegut com a Water of Leith Village)

Situat a la vora del riu Leith, Dean Village compta amb unes casetes pròpies de qualsevol llogarret de muntanya, però amb la característica que ens trobem a uns pasos del centre. 

I és que, efectivament, Dean Village va ser durant diversos segles una aldea, que va acabar per integrar-se en el paisatge urbà de la capital escocesa (a la qual es va incorporar oficialment al segle XIX), però que antany va gaudir d'una importància considerable com a centre de producció de pa.

 Port de Leith

Es troba a la zona nord de la ciutat i durant anys ha estat una de les principals vies d'accés a Edimburg, clau, a més, en el desenvolupament de la ciutat.

Situat a la desembocadura del riu Leith, les coquetes cases que donen a l'estuari mantenen la seva bonica arquitectura tradicional i al seu interior s'han instal·lat nombrosos restaurants, pubs i elegants cafès que posen el toc de glamour a aquest encantador barri d'Edimburg (també és una de les zones de marxa més innovadores de la ciutat).

Tot el passeig que voreja el riu i arriba fins al port es coneix com el Water of Leith i s'ha convertit en un dels llocs més agradables per fer un tranquil i bonic recorregut. Si arribes fins al final podràs veure també les antigues fàbriques i magatzems propis de les antigues instal·lacions portuàries.

Al port veuràs el modern Ocean Terminal Shopping Center, amb mil possibilitats per a les compres i l'oci (cinemes, restaurants, botigues de tota mena, etc).

Com a atractiu afegit, des del 1997, a Leith es troba atracat el Royal Yatch Britannia, el luxós vaixell de la reina Isabel II, avui convertit en una curiosa atracció turística.

 A més d’aquestes recomanacions teniu mil llocs més i que aquest espai no recull però que us convido a descobrir.

També us recomano si esteu el suficient temps visitar les terres altes (Highlands) i per suposat el Llac Ness, i si podeu fer el recorregut pel llac i la visita al castell d’ URQUHART (segles XIII al XVI) amb una potent història al darrera.

EL viatjar i conèixer  us farà més savis!

 

Salut !!

Nàpols, ciutat del sud, setembre 2021

Nàpols ciutat de capes, la seva cultura la seva forma de ser, d'estructurar-se, els seus barris, barreja d'olors i colors, de roba estesa de nens jugant a pilota a la Galeria Umberto I.

La seva història d'invasions de Grecs, de tribus germàniques, Romanes, Bizantines, Llombardes, Normandes, Catalano-Aragoneses, La corona Borbònica, Napoleó. Sent italiana però amb un fort sentiment Napolità.

Amb un dialecte del que en fan bandera i que el lluiten per marcar diferència amb l'italià com a llengua del nord.

Una ciutat plena, sense espais estreta i ampla plena

Una ciutat que t'obliga a no tenir idees prèvies, que t'abraça et sacseja, una ciutat meridiana diferent a Itàlia, amb vida pròpia, inventora de la pizza més internacional, exportadora de cultura i corsecada per la màfia.

Amb un déu propi on l'Esfinx de Maradona s'aixeca mirant-te des dels grafits de les parets dels edificis.

El viatge

Quan vam arribar a Nàpols vam tenir la sensació de que ens trobàvem en un lloc conegut, en un espai viscut.

El primer que vam agrair i gaudir va ser la calidesa dels Napolitans.

Enseguida t'adones que miris on miris hi ha un monument una font un mural, alguna cosa que farà que quedis bocabadat.

Il Duomo (Capella Sant Genaro) (Carles II d'Anjou va començar a construir-la el 1299, però va morir el 1309, abans que estigués acabada. La construcció va finalitzar el 1314, durant el regnat de Robert d'Anjou.)

La capella del tresor

D'estil barroc, té el reliquiari de bust de plata de San Gennaro -que guarda el cap del sant- i altres 51 objectes de plata. El tresor està format per diverses donacions de rics devots, entre els quals sobresurt la mitra de plata amb pedres precioses donada per Matteo Treglia; a causa de la seva grandiositat -segons un equip d'experts, amb les seves 21 mil joies, és fins i tot més rica que el tresor de la corona britànica i dels tsars de Rússia-, els seus elements estan custodiats no sols a la capella, sinó també al Museu del Tresor di San Gennaro i en una cambra de seguretat del Banc de Nàpols.

La catedral presenta una sèrie de diversos estils arquitectònics: al gòtic original se li va sumar el barroc en ser remodelada per l'arquitecte Luca Giordano. Al segle xix la façana va ser reconstruïda per Errico Alvino amb l'estil gòtic originari. Ara com ara la façana és neogòtica del purisme italià, les seves portes són gòtiques del segle XIV i la sala principal barroca.

A la capella, es troben càpsules que contenen la sang del sant. Tots els 19 de setembre, aniversari de la mort del sant, la sang es liqua, aquest miracle atreu milers de fidels anualment. Després de la liquació de la sang té lloc la processó pels carrers de Nàpols, on es porten les càpsules que contenen la sang del sant en un bonic reliquiari de plata. També el bust de plata de San Gennaro acompanya les càpsules durant la processó religiosa.

La Piazza Bellini (Es troba situada en el decumano major del centre històric de la ciutat)

De forma rectangular, la plaça està flanquejada per palaus monumentals dels segles XVI i XVII, que representen importants exemples de l'art renaixentista i barroca napolitana, com ara el Palazzo Castriota Scanderbeg o el Palazzo Firrao. Al costat sud, es pot admirar el Complex de Sant'Antonio delle Monache a Port'Alba, avui seu de la biblioteca de la Facultat de Lletres i Filosofia de la Federico II, mentre que al costat oposat està ubicat el Palazzo De Rossi di Castelpetroso (també conegut com a Palazzo Mastellone). Al costat oest es troba el que en el passat va ser el Palazzo dei Principi di Conca, edificat a finals del segle XV i la façana del qual presenta alguns elements arquitectònics originals.

Monument a Vincenzo Bellini (Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini va ser un compositor italià i un dels tres màxims representants de l'era del bel cant de principis del segle XIX, juntament amb els compositors italians Gioachino Rossini i Gaetano Donizetti.), que dóna el nom a la plaça.

Via Tribunali

Via Tribunali és una avinguda on destaquen les construccions d'origen religiós, ja que reuneix 20 esglésies. A més dels temples, el carrer guarda sorprenents edificis de gran bellesa que s'amaguen entre les façanes desfigurades pel temps.

Al llarg del recorregut per Tribunali ens trobem amb importants edificis com la Basílica de Sant Paolo Maggiore, la Basílica de Sant Llorenç Maggiore o la Catedral de Nàpols.

A Tribunali també hi ha l'accés a Nàpols Subterrània, una de les principals atraccions de la ciutat on es recorren els passadissos subterranis del Nàpols romà. Val la pena agafar un Tour per aquesta ciutat subterrània. 

La plaça alberga algunes restes de les muralles de la Nàpols grega (Neapolis), descobertes parcialment el 1954 i després el 1984.

Piazza del Plebiscito

La plaça del centre històric de Nàpols, entre el passeig marítim i Via Toledo

Pren el nom del plebiscit del 21 d'octubre de 1860 que va decretar l'annexió del Regne de les Dues Sicílies al Regne d'Itàlia.

La plaça del Plebiscit és molt a prop del mar, emmarcada per quatre edificis de gran importància històrica i artística: el Palau Reial, la Basílica de Sant Francesco di Paola i dos edificis simètrics, la Prefectura i el Palau de Salern. (Situació mapa)

El pòrtic semielíptic recorda la Basílica de Sant Pere de Roma. Al centre de la plaça hi ha les dues estàtues eqüestres de Carles III (obra de Canova) i Ferran I de Borbó, encarregades després del període napoleònic per celebrar el retorn de la casa espanyola a Nàpols.

Amb 25.000 m² és un dels més grans d'Itàlia i, per tant, ideal per a esdeveniments o concerts.

El metro

El metro a Nàpols no és gaire llarg però cada estació és en si una obra d'art sorprenent, el meu consell seria  agafar la línia 1 i anar fent via però sobretot no et deixis la més famosa que és la de Toledo anomenada com a la piú bella de Europa.

Detalls d'algunes estacions del metro de Nàpols

El Castel novo

El Castel novo conegut popularment com a Maschio Angioino (literalment, «mascle angeví»)

L'imponent castell construït el 1266 per Carles I d'Anjou va ser la seu real i el centre de cultura que va acollir artistes i escriptors com Giotto, Petrarca i Boccaccio. 

Més tard, sota el domini dels Catalano-aragonesos, es va convertir en una fortalesa militar atesa la seva posició estratègica. 

Actualment es poden visitar les sales interiors, com la Sala dei Baroni, la sala principal del castell amb frescos de Giotto i la seva esplèndida volta octogonal, i la Sala dell'Armeria, on s'han trobat restes arqueològiques de l'època romana. La Capella Palatina és l'únic testimoni que queda de l'antic palau angeví i conté algunes escultures renaixentistes napolitanes. 

El Castell acull el Museu Cívic, amb frescos i pintures des del segle XV fins al XVIII, i obres d'art dels segles XIX i XX.

Castel dell'Ovo

Davant del mar, a l'antic illot de Megaride, hi ha un dels castells més antics de Nàpols, el Castel dell'Ovo, una fortalesa d'origen normand. Segons la llegenda, el nom procedeix de l'ou de la sirena Partènop, que el poeta Virgili va amagar al soterrani i que va tancar i protegir mitjançant una gàbia perquè creia que era sagrat i encantador i que podia portar bona sort a la ciutat si estava intacte. Encara avui es creu que el castell no es va esfondrar a causa de l'ou.

Pots arribar a peu fent un agradable passeig acompanyat per la brisa del mar i admirar un panorama únic del Golf de Nàpols pujant a les terrasses. També podeu visitar, però només si reserveu amb antelació, les sales interiors amb frescos d'obres bizantines tardanes, una sala gòtica voltada, l'excavada a la toba, les dues torres, anomenades Normandia i Mestra, les restes de l'església de Sant Salvatore i una lògia del segle XV, les cel·les dels monjos i la presó de la reina Joana

Després de visitar el Castell, us recomanem que us atureu al Borgo Marinari, amb les seves cafeteries, restaurants i bars per dinar o sopar al capvespre.

Castel Sant'Elmo

El Castel Sant'Elmo és un castell medieval i actualment un museu (Museo Napoli Novecento 1910-1980). Està situat al turó del Vomero, a Nàpols. Antigament rebia el nom de Paturcium i va sorgir al lloc on hi havia una església dedicada a Sant'Erasmo (d'on prové Eramo, Ermo i després Elmo).

La seva construcció es va iniciar al segle xiv i es va acabar al segle xvi. El seu primer propietari va ser Robert d'Anjou i actualment és propietat de l'ajuntament de Nàpols (Comune di Napoli)

És el castell de més extensió de Nàpols. En el seu origen va ser una torre d'observació normanda anomenada Belforte. Tenia molta importància estratègica donat que des dels seus 250 m d'altitud es pot controlar tota la ciutat, el Golf de Nàpols i els camins d'accés.

Vistes des del castell, pots veure tota la ciutat de Nàpols i el omnipresent Vesuvi.

Piazza Dante

La Piazza Dante és una de les places més importants de Nàpols, Itàlia, situada al centre històric de la ciutat. Constitueix l' inici de la Via Toledo i, mitjançant l' accés a Port' Alba a la banda nord de la plaça, comunica amb el Decumà major.

Originalment s'anomenava Llarg del Mercat, perquè aquí es realitzava des del 1588 un dels dos mercats de la ciutat, i es va fer amb el diminutiu mercat del mercat més gran i antic de la Piazza del Mercat.

Fins a mitjans del segle XIX s'elevava al nord el magatzem del gra i al sud els dipòsits d'oli, durant segles els principals comerços d'aliments de la ciutat; a més hi havia oficines, hospitals, institucions culturals i famosos bars.

Més importància va tenir l'obertura "oficial" de port'Alba el 1625, oficial perquè la població havia creat a la muralla un forat abusiu per facilitar les comunicacions amb els aldees, en particular amb el d'Avvocata, que estava creixent ràpidament.

La plaça va adquirir la seva estructura actual a la segona meitat del segle XVIII, amb la intervenció de l'arquitecte Luigi Vanvitelli; el "Foro Carolino" que se li va encarregar havia de constituir un monument al sobirà Carles III de Borbó. Les obres van durar del 1757 al 1765, i el resultat va ser un gran hemicicle, tangent a les muralles aragoneses, que vist horitzontalment abraçava Port'Alba a l'oest, i flanquejava l'Església de Sant Miquel a l'est.

Imprescindibles al costat de Nàpols, que un no pot deixar de visitar si té temps

Costa Amàlfica (Sorrento)

Pompeia 

 

El Vesuvi

Paisatges del Vesuvi

Altres coses que podeu visitar de la ciutat i que aquí no hem explicat:

 

Els cafès literaris

Basílica Sant Lorenzo el Mayor (Conserva restes Grecoromanes)

Santa Restituta (Construïda per Constantí emperador Romà) frescos i mosaics de 1322

Museu Arqueològic Nacional

Arc del triomf , Alfons I d'Aragó

El que us puc garantir és que és una ciutat que no us deixarà indiferents o l'odiareu, pel caus i els edificis poc cuidats, o us enamorareu per això mateix perquè és com poques una ciutat viva, penetrant, apassionada i mediterrània.

  

EL viatjar i conèixer  us farà més savis!

Salut !!