Nàpols ciutat de capes, la seva cultura la seva forma de ser, d'estructurar-se, els seus barris, barreja d'olors i colors, de roba estesa de nens jugant a pilota a la Galeria Umberto I.
La seva història d'invasions de Grecs, de tribus germàniques, Romanes, Bizantines, Llombardes, Normandes, Catalano-Aragoneses, La corona Borbònica, Napoleó. Sent italiana però amb un fort sentiment Napolità.
Amb un dialecte del que en fan bandera i que el lluiten per marcar diferència amb l'italià com a llengua del nord.
Una ciutat plena, sense espais estreta i ampla plena
Una ciutat que t'obliga a no tenir idees prèvies, que t'abraça et sacseja, una ciutat meridiana diferent a Itàlia, amb vida pròpia, inventora de la pizza més internacional, exportadora de cultura i corsecada per la màfia.
Amb un déu propi on l'Esfinx de Maradona s'aixeca mirant-te des dels grafits de les parets dels edificis.
El viatge
Quan vam arribar a Nàpols vam tenir la sensació de que ens trobàvem en un lloc conegut, en un espai viscut.
El primer que vam agrair i gaudir va ser la calidesa dels Napolitans.
Enseguida t'adones que miris on miris hi ha un monument una font un mural, alguna cosa que farà que quedis bocabadat.
Il Duomo (Capella Sant Genaro) (Carles II d'Anjou va començar a construir-la el 1299, però va morir el 1309, abans que estigués acabada. La construcció va finalitzar el 1314, durant el regnat de Robert d'Anjou.)
D'estil barroc,
té el reliquiari de bust de plata de San Gennaro -que guarda el cap del sant- i
altres 51 objectes de plata. El tresor està format per diverses donacions de
rics devots, entre els quals sobresurt la mitra de plata amb pedres precioses donada per Matteo
Treglia; a causa de la seva grandiositat -segons un equip d'experts, amb les
seves 21 mil joies, és fins i tot més rica que el tresor de la corona
britànica i dels tsars de Rússia-, els seus elements estan custodiats
no sols a la capella, sinó també al Museu del Tresor di San Gennaro i
en una cambra de seguretat del Banc de Nàpols.
La catedral presenta una sèrie de diversos estils arquitectònics: al gòtic original se li va sumar el barroc en ser remodelada per l'arquitecte Luca Giordano. Al segle xix la façana va ser reconstruïda per Errico Alvino amb l'estil gòtic originari. Ara com ara la façana és neogòtica del purisme italià, les seves portes són gòtiques del segle XIV i la sala principal barroca.
A la capella,
es troben càpsules que contenen la sang del sant. Tots els 19 de setembre,
aniversari de la mort del sant, la sang es liqua, aquest miracle atreu milers
de fidels anualment. Després de la liquació de la sang té lloc la processó pels
carrers de Nàpols, on es porten les càpsules que contenen la sang del sant en
un bonic reliquiari de plata. També el bust de plata de San Gennaro acompanya
les càpsules durant la processó religiosa.
La Piazza Bellini (Es troba situada en el decumano major del centre històric de la ciutat)
De forma
rectangular, la plaça està flanquejada per palaus monumentals dels segles XVI i
XVII, que representen importants exemples de l'art renaixentista i barroca
napolitana, com ara el Palazzo Castriota Scanderbeg o el Palazzo Firrao. Al
costat sud, es pot admirar el Complex de Sant'Antonio delle Monache a
Port'Alba, avui seu de la biblioteca de la Facultat de Lletres i Filosofia de
la Federico II, mentre que al costat oposat està ubicat el Palazzo De Rossi di
Castelpetroso (també conegut com a Palazzo Mastellone). Al costat oest es troba
el que en el passat va ser el Palazzo dei Principi di Conca, edificat a finals
del segle XV i la façana del qual presenta alguns elements arquitectònics
originals.
Monument a
Vincenzo Bellini (Vincenzo Salvatore Carmelo Francesco Bellini va ser un
compositor italià i un dels tres màxims representants de l'era del bel cant de
principis del segle XIX, juntament amb els compositors italians Gioachino
Rossini i Gaetano Donizetti.), que dóna el nom a la plaça.
Via Tribunali
Via Tribunali
és una avinguda on destaquen les construccions d'origen religiós, ja que
reuneix 20 esglésies. A més dels temples, el carrer guarda sorprenents edificis
de gran bellesa que s'amaguen entre les façanes desfigurades pel temps.
Al llarg del recorregut per Tribunali ens trobem amb importants edificis com la Basílica de Sant Paolo Maggiore, la Basílica de Sant Llorenç Maggiore o la Catedral de Nàpols.
A Tribunali també hi ha l'accés a Nàpols Subterrània, una de les principals atraccions de la ciutat on es recorren els passadissos subterranis del Nàpols romà. Val la pena agafar un Tour per aquesta ciutat subterrània.
La plaça
alberga algunes restes de les muralles de la Nàpols grega (Neapolis),
descobertes parcialment el 1954 i després el 1984.
Piazza del Plebiscito
La plaça del centre històric de Nàpols, entre el passeig marítim i Via Toledo
Pren el nom del
plebiscit del 21 d'octubre de 1860 que va decretar l'annexió del Regne de les
Dues Sicílies al Regne d'Itàlia.
La plaça del Plebiscit és molt a prop del mar, emmarcada per quatre edificis de gran importància històrica i artística: el Palau Reial, la Basílica de Sant Francesco di Paola i dos edificis simètrics, la Prefectura i el Palau de Salern. (Situació mapa)
El pòrtic
semielíptic recorda la Basílica de Sant Pere de Roma. Al centre de la plaça hi
ha les dues estàtues eqüestres de Carles III (obra de Canova) i Ferran I de
Borbó, encarregades després del període napoleònic per celebrar el retorn de la
casa espanyola a Nàpols.
Amb 25.000 m2 és un dels més grans d'Itàlia i, per tant, ideal per a esdeveniments o concerts.
El metro
El metro a Nàpols no és gaire llarg però cada estació és en si una obra d'art sorprenent, el meu consell seria agafar la línia 1 i anar fent via però sobretot no et deixis la més famosa que és la de Toledo anomenada com a la piú bella de Europa.
Detalls d'algunes estacions del metro de Nàpols
El Castel novo
El Castel novo conegut
popularment com a Maschio Angioino (literalment, «mascle angeví»)
L'imponent castell construït el 1266 per Carles I d'Anjou va ser la seu real i el centre de cultura que va acollir artistes i escriptors com Giotto, Petrarca i Boccaccio.
Més tard, sota el domini dels Catalano-aragonesos, es va convertir en una fortalesa militar atesa la seva posició estratègica.
Actualment es poden visitar les sales interiors, com la Sala dei Baroni, la sala principal del castell amb frescos de Giotto i la seva esplèndida volta octogonal, i la Sala dell'Armeria, on s'han trobat restes arqueològiques de l'època romana. La Capella Palatina és l'únic testimoni que queda de l'antic palau angeví i conté algunes escultures renaixentistes napolitanes.
El Castell acull el Museu Cívic, amb frescos i pintures des del segle XV fins al XVIII, i obres d'art dels segles XIX i XX.
Castel dell'Ovo
Davant del mar, a l'antic illot de Megaride, hi ha un dels castells més antics de Nàpols, el Castel dell'Ovo, una fortalesa d'origen normand. Segons la llegenda, el nom procedeix de l'ou de la sirena Partènop, que el poeta Virgili va amagar al soterrani i que va tancar i protegir mitjançant una gàbia perquè creia que era sagrat i encantador i que podia portar bona sort a la ciutat si estava intacte. Encara avui es creu que el castell no es va esfondrar a causa de l'ou.
Pots arribar a peu fent un agradable passeig acompanyat per la brisa del mar i admirar un panorama únic del Golf de Nàpols pujant a les terrasses. També podeu visitar, però només si reserveu amb antelació, les sales interiors amb frescos d'obres bizantines tardanes, una sala gòtica voltada, l'excavada a la toba, les dues torres, anomenades Normandia i Mestra, les restes de l'església de Sant Salvatore i una lògia del segle XV, les cel·les dels monjos i la presó de la reina Joana
Després de visitar el Castell, us recomanem que us atureu al Borgo Marinari, amb les seves cafeteries, restaurants i bars per dinar o sopar al capvespre.
Castel
Sant'Elmo
El Castel
Sant'Elmo és un castell medieval i actualment un museu (Museo
Napoli Novecento 1910-1980). Està situat al turó del Vomero, a Nàpols.
Antigament rebia el nom de Paturcium i va sorgir al lloc on hi
havia una església dedicada a Sant'Erasmo (d'on
prové Eramo, Ermo i després Elmo).
La seva construcció es va iniciar al segle xiv i es va acabar al segle xvi. El seu primer propietari va ser Robert d'Anjou i actualment és propietat de l'ajuntament de Nàpols (Comune di Napoli)
És el castell de més extensió de Nàpols. En el seu origen va ser una torre d'observació normanda anomenada Belforte. Tenia molta importància estratègica donat que des dels seus 250 m d'altitud es pot controlar tota la ciutat, el Golf de Nàpols i els camins d'accés.
Vistes des del castell, pots veure tota la ciutat de Nàpols i el omnipresent Vesuvi.
La Piazza
Dante és una de les places més importants de Nàpols, Itàlia, situada al centre
històric de la ciutat.
Constitueix l' inici de la Via Toledo i, mitjançant l' accés a Port' Alba a la banda nord de la plaça, comunica
amb el Decumà
major.
Originalment
s'anomenava Llarg del Mercat, perquè aquí es realitzava des del 1588 un
dels dos mercats de la ciutat, i es va fer amb el diminutiu mercat del
mercat més gran i antic de la Piazza
del Mercat.
Fins a mitjans
del segle XIX s'elevava al nord el magatzem del gra i al sud els dipòsits
d'oli, durant segles els principals comerços d'aliments de la ciutat; a més hi
havia oficines, hospitals, institucions culturals i famosos bars.
Més importància
va tenir l'obertura "oficial" de port'Alba el 1625, oficial perquè la
població havia creat a la muralla un forat abusiu per facilitar les
comunicacions amb els aldees, en particular amb el d'Avvocata, que estava creixent ràpidament.
La plaça va
adquirir la seva estructura actual a la segona meitat del segle XVIII, amb la
intervenció de l'arquitecte Luigi Vanvitelli; el "Foro Carolino" que se li
va encarregar havia de constituir un monument al sobirà Carles
III de Borbó. Les obres
van durar del 1757 al 1765, i el resultat va ser un gran hemicicle, tangent a
les muralles aragoneses, que vist horitzontalment abraçava Port'Alba a l'oest,
i flanquejava l'Església de Sant Miquel a l'est.
Imprescindibles al costat de Nàpols, que un no pot deixar de visitar si té temps
Costa Amàlfica (Sorrento)
Pompeia
El Vesuvi
Paisatges del Vesuvi
Els cafès literarisBasílica Sant Lorenzo el Mayor (Conserva restes Grecoromanes)
Santa Restituta (Construïda per Constantí emperador Romà) frescos i mosaics de 1322
Museu Arqueològic Nacional
Arc del triomf , Alfons I d'Aragó
El que us puc garantir és que és una ciutat que no us deixarà indiferents o l'odiareu, pel caus i els edificis poc cuidats, o us enamorareu per això mateix perquè és com poques una ciutat viva, penetrant, apassionada i mediterrània.
+hide+park.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario