lunes, septiembre 30, 2024

Copenhague (Dinamarca) i Fiords Noruecs més Lübeck (Alemanya) maig- Juny 2024- Part I

 

Aquest viatge juntament amb el del Japó tenen un especial record per a mi.

En aquest Creuer i visita a Copenhaguen regal de la meva parella en motiu dels meus 65 anys i jubilació desprès de 42 anys de treballar a l’Administració.


El que cal destacar és que vam dissenyar el viatge tenint en compte que el creuer estava organitzat i per tant amb poc marge per veure coses diferents a les del programa, vam decidir que a Copenhagen hi seriem 2 dies un per davant i un per darrera i la veritat que va ser un encert, donat que ens va donar temps de veure el més destacable de la ciutat.

Pel que fa al creuer era anar a dos fiords Noruecs i a la població d’alemanya de Lübeck, des d’allà tornar a Copenhaguen i quedar-nos una altra nit al mateix hotel de l’anada que estava just al costat de la Rådhuspladsen

 Copenhaguen 31 de maig i 9 de juny

L’Església de Marbre Marmorkirken o l’església de Frederic (en danès: Frederiks Kirke).

L'església va ser dissenyada per l'arquitecte Nicolai Eigtved el segle XVIII i va ser juntament amb la resta de Frederiksstaden, un barri de Copenhaguen, destinada a commemorar els 300 anys del jubileu de la primera coronació d'un membre de la Casa d’Oldenburg

L'església de Frederic té la cúpula d'església més gran d'Escandinàvia, amb una envergadura de 31 metres. La cúpula descansa sobre 12 columnes.

La primera pedra va ser col·locada pel rei Frederic V el 31 d'octubre de 1749, però la construcció es va veure afectada per les retallades pressupostàries i la mort de Eigtved. L'església va quedar incompleta i, tot i diverses iniciatives per completar-la, va quedar aturada gairebé 150 anys.

La versió actual de l'església va ser dissenyada per Ferdinand Meldahl i finançada per Carl Frederik Tietgen. Va ser inaugurada el 19 d'agost de 1894.

   

           Rådhuspladsen, plaça de l’Ajuntament de Copenhague

És un gran espai públic i on els seus habitants aprofiten per a fer-hi celebracions, actes de diferents tipus.

A la plaça com el seu nom indica hi trobem l’Ajuntament de la ciutat, totalment visitable, dins hi trobareu el rellotge astronòmic, una joia de la meitat del segle XX.

També es pot visitar la torre de 105 metres que us donarà una imatge en 360 de la zona.

Al costat esquerra mirant de front l’ajuntament hi podreu veure l’Hotel Palace construït a mitjans del segle XX.

A la cantonada de l'avinguda H. C. Andersen amb Vesterbrogade, a la torre del Rishshuset, ens trobem a la famosa noia del Temps de Copenhague, un baròmetre rotatori de 1930 amb dues figures femenines: una dona amb bicicleta per anunciar bon temps i una dona amb paraigües quan va a ploure.

En l'actualitat no funciona el mecanisme, però sí que és possible veure les dues figures.

La Sireneta (Den lille havfrue)

Realitzada per l'escultor danès Edvard Eriksen, es troba en el passeig de la costa Langelinie, a la badia del Port de Copenhaguen, que desemboca al mar Bàltic i és també propera al palau reial d'Amalienborg. Està situada sobre unes roques que s'endinsen en el mar. És el símbol més prominent de la ciutat.

Nosaltres vam anar a primera hora de la tarda i no vam trobar gaire gent, però sempre n’hi ha.

La part negativa és que ha a patit atacs vandàlics diverses vegades.

El Parc del Tívoli (Tivoli Gardens Park)

És un dels parcs d’atraccions més antics d’Europa situa en ple cor de la ciutat de Copenhaguen. El rei Christian VIII va ordenar la seva construcció amb la idea de dotar la ciutat d'un lloc d'esbarjo on distreure's i no «donar guerra» -políticament parlant-, però el veritable fundador del parc va ser George Carstensen, un oficial de l'armada danesa que va convèncer el monarca per adquirir el terreny on avui s'assenta el Tívoli, que llavors es trobava als afores, abans que la ciutat creixés fins al punt en què avui la veiem.

Palau Amalienborg

És la residència oficial del sobirà de Dinamarca des de l'any 1764. En darrer terme havia estat la residència de la reina Margarida II de Dinamarca, que n'habità el palau durant els mesos d'hivern fins que abdicà.

El complex d'Amalienborg consisteix en quatre palaus situats en una plaça de forma octogonal el centre de la qual hom hi troba una estàtua eqüestre del rei Frederic V de Dinamarca, el fundador del complex, feta per l'escultor francès J.F.J. Saly.

Els quatre Palaus que integren el complex palatí d'Amalienborg s'anomenen: Palau de Cristià IX, Palau de Frederic VIII, Palau de Cristià VII i Palau de Cristià VIII.

Kastellet

Kastellet (en danès: la ciutadella), és una de les fortificacions de Copenhaguen, Dinamarca, i una de les més ben conservades de nord de Europa. Està construït en forma d'estrella amb bastions en les seves cantonades. Kastellet va ser una continuació de l'anell de bastions emmurallats que envolten Copenhaguen. Dins de Kastellet s'hi troben diversos edificis, com església i un molí de vent. També alberga diverses activitats militars, tot i que principalment s'utilitza com a parc públic i lloc històric.

Rundetårn (Torre rodona)


És un dels edificis més emblemàtics de Copenhaguen i fou construïda per ordre del rei Cristià IV de Dinamarca. Una de les seves característiques és que per arribar al capdamunt, en lloc de pujar per una escala cal fer-ho per un passadís en forma helicoidal. La llegenda diu que el rei ho va exigir així per tal de poder-hi pujar a cavall. Des de dalt es pot observar una bonica panoràmica del centre de la ciutat. El jeroglífic de la façana explica que el rei Christian IV en va encarregar la construcció l'any 1637.

La torre va ser construïda per a funcionar com a observatori astronòmic, com a substitució de l'observatori d'Uraniborg, va entrar en servei el 1642, essent uns dels observatoris més antics d'Europa. Entre els científics que hi van treballar destaca Ole Rømer.

Barri de Christiania (Comuna lliure de Copenhaguen)

A mi personalment amb va decebre ho vaig trobar una mica decadent amb més pa que tall a les diferents guies que havia llegit, però bé per a gustos colors  i és de visita lliure.

El grup fundador va implicar una cinquantena de persones. L'experiència es va fer cèlebre amb l'aparició d'un article redactat per Jacob Ludvigsen, i titulat «Emigreu amb el bus 8» a un diari underground anomenat Hovedbladet. Mentre hi havia una crisi aguda de l'habitatge a Copenhaguen, en alguns anys la població va superar diversos centenars de persones per estabilitzar-se al voltant del miler, a l'hivern.

Per cert no es poden fer fotografies dins del recinte i son molt estrictes.

Canal Nyhavn, cases de colors i passeig amb barca

El Nyhavn o «port nou» és, probablement, el lloc més retratat a les postals de Copenhaguen, i la primera imatge que acudeix a la nostra ment quan pensem en la capital danesa.

El Nyhavn va ser construït per ordre del rei Christian V al segle XVII, com a entrada a Copenhaguen per als comerciants i mariners que arribaven en vaixell des del mar per fer negocis amb la seva mercaderia.

L'escriptor Hans Christian Andersen va viure en diverses cases del Nyhavn -concretament en les dels números 18 i 20- durant bona part de la seva vida. Va ser aquí on va escriure, per exemple, el famós conte La Princesa i el Pèsol.

Actualment és ple de restaurants i bars on admirar les cases i el pròpi canal mentre feu una cervesa o mengeu un pla típic de Dinamarca.

Una ruta amb barquet us permetrà circular pels diferents canals i us portaran a tenir unes vistes de Copenhaguen i de la Sireneta diferents.

Carrer d’Strøget (carrer peatonal)

És el carrer peatonal i comercial més llarg d’Europa, és plena de botigues i bars, restaurants on la gent com un riu passeja o bé s’asseu a prendre alguna cosa.

Strøget no es tracta d'un sol carrer, més aviat és una avinguda que concentra diversos trams de plaça a plaça. Tot i així tota l'artèria és per als vianants, el que significa que pots desplaçar-te a peu o en bici al teu gust sense haver de preocupar-te per l'aparició de trànsit.

La ruta la podem començar des de la plaça de l’Ajuntament donat que Strøget travessa el nucli antic de Copenhaguen des de Rådhuspladsen fins a Kongens Nytorv.

Església Sant Salvador (Vor Frelsers Kirke)

És una església barroca  a Copenhaguen, Dinamarca, que pertany a l'Església de Dinamarca. És famosa per la seva torre en espiral amb una escala exterior de caragol amb la qual es pot pujar a la part superior, on ofereix àmplies vistes sobre el centre de la ciutat.

La construcció, concebuda per servir de temple principal a Christianshavn (actualment un districte de Copenhaguen), va ser dissenyada per Lambert van Haven en estil barroc holandès, va començar el 1682 i va ser inaugurada el 1696. El seu característic xapitel es va construir entre 1749 i 1752 per Laurids de Thurah, inspirat en l'església de Sant'Ivo alla Sapienza a Roma.

L'església també destaca pel seu carilló, que és el més gran al nord d'Europa; el seu altar, una obra mestra de Nicodemus Tessin, i el seu imponent orgue barroc.

Castell de Rosenborg (Palau S.XVII)

El Castell de Rosenborg va ser construït com a residència estiuenca del monarca Christian IV.

Va ser construït en l'estil renaixentista neerlandès, típic dels edificis danesos d'aquesta època i s'ha anat reconstruint en diverses vegades, fins a adoptar la forma actual que data del 1624

El palau resta obert al públic per a visites turístiques i conté un museu amb les col·leccions reials de la corona danesa des del segle xv amb Frederic II fins al segle xix. Alguns dels articles pertanyien a la noblesa i a l'aristocràcia. Actualment Rosenborg és una propietat estatal i va ser obert al públic general el 1838.

Barri Llatí

El Barri Llatí se situa a la Universitat de Copenhaguen.

És una de les zones més antigues de tota la ciutat i és destacat perquè s'hi troben edificis històrics del segle XVII. 

Actualment es tracta d'un lloc ple de comerços i restaurants.

El creuer, el posaré amb el següent post donat que mereix un espaí propi

Que el viatge sempre us porti a nous coneixements 

Salut!!



No hay comentarios:

Escòcia (Terra d’Alba), Edimburg les Highlands i el llac Nessi (Setembre 2024)

Quan aterres a Escòcia a l'aeroport de d'Ingliston, et rep un plugim suau i constant, et sents embolcallat per una mena de núvol que...