Escòcia (Terra d’Alba), Edimburg les Highlands i el llac Nessi

Escòcia (Terra d’Alba), Edimburg les Highlands i el llac Nessi

Quan aterres a Escòcia a l'aeroport de d'Ingliston, et rep un plugim suau i constant, et sents embolcallat per una mena de núvol que ja no et deixa fins que tornes a casa teva.

Una de les coses que hem de tenir en compte quan arribes a l'aeroport des del teu vol per anar a la ciutat és la connexió fins a la ciutat i te'ns diferents formes d'arribar, nosaltres vam optar pel Bus AirlinK 100, anar i tornar per 8 lliures, un dels més utilitzats, el que has de tenir en compte és què o bé ho pagues amb metàl·lic amb l'import exacte, no tornen canvi, o bé amb targeta de crèdit o dèbit.

El recorregut, depèn del trànsit, però calculeu uns 40 minuts aproximadament.

Té moltes parades, i arriba al centre de la ciutat.

Edimburg té uns 500.000 habitants, per tant no és una ciutat excessivament gran, és i s'ha de tenir en compte costeruda i amb força escales per guanyar o baixar a les diferents zones de la ciutat.

La meva recomanació és que miris la possibilitat de fer un free tour, són molt interessants i et donen una visió del que estant a la vista de vegades de veus.

Nosaltres vam triar un sobre la ciutat, que ens va oferir una visió global de que ens oferia la ciutat i el més destacable a veure, 1hora de recorregut per diferents punts de la ciutat molt amens.

També vam agafar el recorregut de la ciutat embruixada, on ens van explicar en un recorregut que finalitza a un cementiri les diferents llegendes i fantasmes així com els personatges de la ciutat que les van crear o les van patir.

La ciutat i els seus llocs et demanen una estada de mínim 3 dies.

Prèvia

Informació dels horaris a Edimburg

L'horari de les botigues d'Edimburg sol anar generalment de dilluns a dissabte de 9:00 a 18:00 hores, ampliant els seus horaris els dijous fins a les 19:30 hores. Les botigues de records de Princes Street i de la Royal Mile romanen obertes a diari fins aproximadament les 20:00 hores.

Els diumenges la majoria de les botigues solen romandre tancades, tot i que sempre es poden trobar alguns comerços on comprar algun record.

Museus

L'horari dels museus d'Edimburg és generalment tots els dies de 10:00 a 17:00 hores, excepte els dijous que solen ampliar el seu horari fins a les 19:00 hores.

Bars, pubs i restaurants

Els horaris del menjar a Edimburg són similars als de la resta d'Europa, i a Edimburg es compleixen estrictament.

Gran part dels pubs tanquen la cuina a les 20:30 hores i cal anar als restaurants més turístics per sopar a determinades hores.

Els llocs que més ens van agradar i eren dins dels imprescindibles i que des d’aquí recomano

  Museu The writer's, (dels escriptors)

És gratuït, i es troba a la Lady Stair's House al Lawnmarket de la Royal Mile d'Edimburg, presenta la vida de tres dels principals escriptors escocesos: Robert Burns, Walter Scott i Robert Louis Stevenson. A càrrec de l'Ajuntament d'Edimburg, la col·lecció inclou retrats, obres i objectes personals.

L'edifici que conté aquest museu és conegut com Lady Stair's House , nom que ha adoptat el close en què es troba. Així, el Lady Stair's Close és un dels molts passatges estrets, d'orígens medievals, que podem trobar per la Ciutat Vella.

Aquí també es troba el Makars' Court , pati pavimentat amb diferents lloses que contenen inscrites diferents passatges d'escriptors escocesos nascuts entre el segle XIV i els nostres dies. El lloc convida a relaxar-se ia reflexionar sobre el talent dels experts en les paraules d'Escòcia, a més de tractar-se d'un monument literari nacional que segueix en evolució en afegir noves rajoles. Les cites estan escrites en els idiomes usats des de llavors a Escòcia: gaèlic, escocès, anglès i llatí, de fet el terme escocès "maka" fa referència a l'autor que posseeix habilitat i experiència en l'art d'escriure.

Va ser construïda el 1622 per Sir William Gray de Pittendrum, un ric comerciant, l'escut d'armes i inicials del qual encara es poden veure tallats damunt de l'entrada principal. L'edifici constitueix l'única relíquia en aquest close que va estar relacionada amb una antiga taverna, on el 1717 Richard Steele va organitzar un sopar per a uns excèntrics captaires. Després de la mort d'aquell primer propietari el 1648, la seva vídua va continuar vivint aquí, per la qual cosa l'edifici es va conèixer com a Lady Gray's House.

La mansió va passar després a mans del gendre de Lady Gray, Alexander Inglis de Murdiston, i més tard, el 1719, va ser adquirida per la comtessa de Stair, destacada figura de la vida literària escocesa, i el nom de la qual ha estat relacionat amb la mansió des de aleshores fins als nostres dies. El 1895 va ser comprada pel comte de Roseberry, restaurant-la el 1897 (les obres del qual van estar a càrrec de l'arquitecte George Shaw Aitken) i donada a la ciutat el 1907, per usar-se com un museu municipal.

Castell d’Edimburg

Aquesta antiga i imponent fortalesa ha esdevingut el monument més visitat d'Escòcia, gràcies a les seves increïbles vistes de tota ciutat i albergar diversos punts d'interès com el Canó que a la una en punt i tots els dies de la setmana  fa una salva, la capella de Santa Margarida la capella més antiga conservada, la Pedra de Scone, els Honors d'Escòcia (Joies de la Corona), el Mon's Meg (canó de setge del segle XV), el cementiri de mascotes, el Museu Nacional de la Guerra o les antigues presons. Nosaltres vam comprar les entrades online i vam aconseguir preus més barats que si els compres directament a la taquilla.

Royal Mile

La Royal Mile,  és el carrer més important de la ciutat i que uneix el Castell amb el Palau de Holyroodhouse. En aquest carrer llaminer que creua tot el centre històric i té exactament 1,8 quilòmetres, l'equivalent a una milla escocesa «royal mile», es troben algun dels pubs més llegendaris com el Deacon Brodie's Tavern i el The World's End, on pots provar els plats més típics d'Escòcia com el haggis, el fish and chips o el pudding,  acompanyats d'una bona pinta de cervesa negra. A més de tavernes, aquest carrer és una successió d'edificis històrics i antigues esglésies com la cridanera Highland Tolbooth Kirk que destaca per la seva agulla octogonal de més de 70 metres, o la curiosa Tron Kirk, que alberga un mercat ambulant de productes artesanals.

Tot i que si vols portar-te algun souvenir més típic com la faldilla escocesa t'aconsellem entrar a la Tartan Weaving Mill and Exhibition o la botiga Miss Katie Cupcake. Per als amants del famós whisky escoces tens la Scotch Whisky Experience, un petit museu on podràs conèixer tots els processos d'elaboració i acabar amb un tast.

Mary King’s Close

Al llarg de la Royal Mile trobaràs diversos clos, carrerons coberts en els quals retrocediràs en el temps fins al segle XVII i que condueixen a altres carrers o a patis interiors. Entre els més famosos que veure a Dublín hi ha el Mary King's Close, situat al costat de la Catedral de Sant Giles i format per un laberint de carrerons que van quedar oblidats durant segles fins a la seva reobertura el 2003. Durant la visita guiada pel seu interior (no apta per als que pateixin claustrofòbia) es passa pels antics carrers comercials, es visiten habitacions de les víctimes de la pesta de 1644 i es conten històries de gent que hi va morir i d'alguns fantasmes, com la de la petita Annie. És recomanable reservar l'entrada ja que les places són limitades.

Altres closos que mereix la pena recórrer són el Tweeddale Court, Dunbar's Close, Lady Stair's Close, Bakehouse Close, White Horse Close i l'Old Fishmarket Close.

 Catedral de Sant Giles´ (S XII) (Presbiteriana)

 

La catedral de St Giles, fundada el 1124 pel rei David I, ha estat una església en funcionament durant gairebé 900 anys. Un teló de fons de la turbulenta història religiosa d'Escòcia, ha vist sembrar les llavors de la guerra civil i ha estat l'església parroquial de John Knox durant la Reforma. Encara és un centre important per als serveis cívics com el Kirking del Parlament i els serveis per a l'Orde del Card. La catedral de St Giles està oberta a tothom, al culte, a la visita i a l'experiència  de la música, l'art i  la història entre les seves parets.

 Gladstone´s Land

A pocs metres de la Catedral es troba la Gladstone ́s Land, construïda el 1550 per un pròsper comerciant i un dels edificis històrics d'Edimburg en els quals mereix la pena entrar. Després de creuar la porta decorada amb un cridaner estàndard, accediràs a diferents sales decorades amb mobiliari de l'època i preciosos sostres pintats com la fantàstica Cambra Pintada, mentre vas coneixent la forma de vida d'una família de classe alta durant els segles XVII i XVIII.

Heart of Midlothian

Val la pena que us atureu en aquest punt, al costat de Sant Giles, i el primer que veureu és

una línies al carrer fetes amb llamborda vermella que volten el cor i que és l’espai primer de l’antiga presó i en segon lloc del edifici de la hisenda de l’època, això fa que sigui un lloc maleït, també dona nom a un dels clubs de futbol de la ciutat.

La tradició fa què quan l’altre equip de la ciutat s’enfronta alguns seguidors venen a escopir dins del cor, la multa pot ser de 1000 lliures, si us enxampen.

Passejar per Victoria Street

La colorista i fotogènica Victoria Street destaca per tenir dos nivells i és al costat de la Royal Mile, un dels carrers més bonics que veure a Edimburg.

Al carrer superior es troben elegants restaurants amb terrasses que et portaran fins a la Royal Mile, mentre que a la inferior podràs veure les famoses cases de colors repletes d'exclusives botigues i animats bars.

Com a curiositat et direm que es creu que l'escriptora anglesa J.K. Rowling, que va passar una llarga temporada en aquesta ciutat, es va inspirar en el carrer Victòria per crear el Carreró Diagón així que si ets seguidor dels llibres i pel·lícules de Harry Potter, podria ser molt interessant reservar aquest free tour que passa per algunes de les localitzacions d'aquesta saga com la propera cafeteria Elephant House,  en què la va escriure diversos els seus llibres i en el qual mereix la pena anar al bany per veure els missatges dels seus fans.

Grassmarket

Victoria Street acaba a la històrica i animada plaça Grassmarket, que va ser un antic mercat de bestiar des del segle XV fins a principis del XX i va ser escenari d'execucions públiques i linxaments.

 

A més de veure la vida passar mentre la recorres, aquesta bulliciosa plaça és perfecta per prendre't una pinta o provar plats tradicionals a la taverna The Last Drop, que deu el seu nom a l'«últim tros» que es prenien els sentenciats a mort que eren penjats a la forca d'aquesta plaça, o a The White Hart Inn,  el pub en actiu més antic de la ciutat.

 Abans de sortir de la plaça pots pujar els Esglaons de The Vennel, un petit carreró amb una vista única del castell.

Princes Street Gardens

Els Princes Street Gardens, creats l'any 1820 i situats als peus del Castell, són els jardins amb més encant que visitar a Edimburg, a més de separar la part vella de la nova.

D'estil anglès fundat el 1820, aquest parc públic és perfecte per relaxar-te passejant entre la seva bonica vegetació i veient monuments com l'estàtua de David Livingstone, la font Ross (excel·lents vistes del Castell d'Edimburg) i sobretot, el monument dedicat a Walter Scott, del qual parlarem en el següent punt.

Al carrer comercial Princes Street es troba l'històric Hotel Balmoral que destaca per la seva torre del rellotge i és famós per ser el lloc on l'escriptora J. K. Rowling va acabar d'escriure l'últim llibre de la saga literària de Harry Potter el 2007.

Museu Nacional d’Escòcia

Gratuït, gegantí , hi trobareu l’ovella Dolly.

És un edifici que, juntament amb el veí antic Museu Reial, componen el Museu Nacional d'Escòcia, que forma part dels museus nacionals d'Escòcia. Està dedicat a la història, persones, geologia, fauna, flora i la cultura d'Escòcia, i es troba en la intersecció del carrer Chambers i el pont George IV, a la old town d'Edimburg.

Galeria Nacional d’Escòcia

Gratuït, situat al turó conegut com The Mound, al costat de Princes Street, l'elegant edifici d'estil neoclàssic que acull la col·lecció de la Galeria Nacional d'Escòcia (National Gallery of Scotland) va ser dissenyat per William Henry Playfair i es va inaugurar el 1859.

Les exposicions

La Galeria Nacional d'Escòcia està dividida en tres plantes en les quals es mostren valuoses obres d'art sobre parets de cridaners colors, que fan destacar encara més les exposicions.

 La planta baixa i la planta superior (zona sud) són les més interessants, on es poden veure multitud d'obres de grans mestres europeus des del segle XVI fins al XIX, a més d'alguns pintors impressionistes. Alguns dels artistes destacats són Tiziano, El Greco, Velázquez, Rembrandt, Rubens, Van Gogh, Monet, Cezanne o Gauguin.

 A la planta superior (zona nord) s'exposen les col·leccions de pintors italians i dels Països Baixos anteriors a 1530. En aquesta zona es poden trobar algunes obres de Rafael, com "La Mare de Déu i el Nen".

 El soterrani és on s'ubica la col·lecció d'art escocès a més d'algunes exposicions temporals. En aquesta zona destaca l'obra de Sir Henry Raeburn "El reverend Robert Walker patinant a Duddin".

Cementiri Greyfriars

Sembla més un jardí anglès que un cementiri, tot i que amaga històries per no dormir. El seu lloc més conegut és la làpida dedicada al gos Bobby, que no es va separar de la tomba del seu amo durant més de 14 anys, fins a la seva mort el 1872, convertint-se en un dels herois de la ciutat. Una altra tomba intrigant és la de l'advocat George Mackenzie, conegut com el sagnant per les seves sentències i del qual es diu ronda el seu fantasma, i la de Lord Voldemort, el nom real de la qual era Thomas Riddle i que surt a la saga de Harry Potter.

El gos Bobby

En el seu honor es va erigir llavors una estàtua de bronze al costat del Pont de Jorge IV, sobre una font de granit. En aquesta font hi ha una part perquè puguin beure els gossos i una altra per als humans, tot i que des de fa diverses dècades no té subministrament d'aigua.

Per cert veureu gent que l’acaricia als seus veïns no els fa gens de gràcia.

Al costat del cementiri de Greyfriars es troba el col·legi en el qual J. K. Rowling es va inspirar per crear Hogwarts, el famós col·legi per a mags de la saga de Harry Potter? Es tracta del George Heriot's School, una escola privada on els seus alumnes, igual que a Hogwarts, estan dividits en quatre cases.

Calton Hill 

Molt a prop de Princes Street. Es tracta d'un turó on s'erigeixen diversos monuments d'estil neoclàssic, que segur que hauràs vist alguna vegada retratats en moltes de les imatges d'Edimburg.

o   Monumento Nacional

o   Monument a Dugald Stewart (Dugald Stewart Monument)

o   Monument a Nelson (The Nelson Monument)

A mitjan segle XV, Jaume II va crear un espai als voltants de la ciutat d'Edimburg per a ús i gaudi dels seus habitants; aquest espai seria el que ocuparia després Calton Hill (d'aquí que sigui considerat el primer parc públic de la ciutat) i estava destinat a la celebració de tornejos, esdeveniments esportius i altres actes d'aquest estil.  

Dean village (també conegut com a Water of Leith Village)

Situat a la vora del riu Leith, Dean Village compta amb unes casetes pròpies de qualsevol llogarret de muntanya, però amb la característica que ens trobem a uns pasos del centre. 

I és que, efectivament, Dean Village va ser durant diversos segles una aldea, que va acabar per integrar-se en el paisatge urbà de la capital escocesa (a la qual es va incorporar oficialment al segle XIX), però que antany va gaudir d'una importància considerable com a centre de producció de pa.

 Port de Leith

Es troba a la zona nord de la ciutat i durant anys ha estat una de les principals vies d'accés a Edimburg, clau, a més, en el desenvolupament de la ciutat.

Situat a la desembocadura del riu Leith, les coquetes cases que donen a l'estuari mantenen la seva bonica arquitectura tradicional i al seu interior s'han instal·lat nombrosos restaurants, pubs i elegants cafès que posen el toc de glamour a aquest encantador barri d'Edimburg (també és una de les zones de marxa més innovadores de la ciutat).

Tot el passeig que voreja el riu i arriba fins al port es coneix com el Water of Leith i s'ha convertit en un dels llocs més agradables per fer un tranquil i bonic recorregut. Si arribes fins al final podràs veure també les antigues fàbriques i magatzems propis de les antigues instal·lacions portuàries.

Al port veuràs el modern Ocean Terminal Shopping Center, amb mil possibilitats per a les compres i l'oci (cinemes, restaurants, botigues de tota mena, etc).

Com a atractiu afegit, des del 1997, a Leith es troba atracat el Royal Yatch Britannia, el luxós vaixell de la reina Isabel II, avui convertit en una curiosa atracció turística.

 A més d’aquestes recomanacions teniu mil llocs més i que aquest espai no recull però que us convido a descobrir.

També us recomano si esteu el suficient temps visitar les terres altes (Highlands) i per suposat el Llac Ness, i si podeu fer el recorregut pel llac i la visita al castell d’ URQUHART (segles XIII al XVI) amb una potent història al darrera.

EL viatjar i conèixer  us farà més savis!

 

Salut !!