M’agrada, com m’agrada el juny, és el més on els colors comencen hagafar el poder, la llum de Barcelona comença a ser mediterranea. La gent comença a tenir cara de pre vacances, i el metro comença a canviar de fesomia, de gent abrigada i en cara de són passa a alleugerir-se la roba a possar-hi colors a la pell i a la roba, mentre desapareixen els joves, sobretot al matí i transmuten en turistes que volen veure la ciutat quan es lleva...

 A més arriba Sant Joan, que per a mi, la barrera que un cop flanquejada passes a l’altra riba, a la llum, al sol, a certa forma de viure que només es pot fer en aquesta ciutat, que malgrat sorolls, merda i polítics, viu la seva personalitat que és la que l’ha fet atractiva al món.

 Al final en aquest petit comentari aclarir que aquesta sensació d’alegria , bé donada perquè demà me l’he demanat com a festiu i així ho lligo amb el pont de Sant Joan.

Visca el juny