Píndoles de juny

Primera píndola:

Divuit de juny, sembla que l’estiu comença a empènyer i ens allunya d’aquest mes i mig seguit de pluges, si ja sé que convenia molt i que d’aquesta manera els boscos no es cremaran etc etc, la veritat que a mi com a bon “urbanita”, m’importen una merda. Però vés, sigui per poder fer una mica el tifa, i fer una mica la gara gara als “comarquinos”. La veritat, és que no se si val la pena sempre protesten, que si plou perquè la collita dels pixa pins que no venen a deixar els seus calerons, que si no pels raves i la mongeta tendra, bé la qüestió és viure subvencionat, així també “monto” un tinglado. La veritat és que una mica de sol ja convenia.

I sinó ja veieu, fins i tot a mi se m’agria el cor.

La veritat és que en veure la reacció de la Catalunya diguem-ne d’extraradi, m’han vingut ganes de veure sortir els comtes de Barcelona per les portes de Barcelona a posar-los en cintura.

EN FI VISCA Barcelona lliure.

Segona píndola:

Avui els meus fills estant acabant els darrers exàmens, globals, el gran aquest matí i el petit aquesta tarda, sort que almenys no els “pillarà”, la calor. El gran com dic al matí i el primer que ha fet és deixar-ne constància en el seu fotolog, amb un crit de visca el dolce far niente.
El petit fins a les cinc i desprès d’anar a les seves classes de dibuix, li encanta el còmic i aquest any va deixar el bàsquet pel dibuix. En fi si ell s’hi sent cridat.
En fi ara haurem d’aguantar consoles i cares d’avorriment fins el juliol, que si Déu vol, ens portarà a Londres i a Liverpool, a fer ciutat, que és el que m’agrada i a veure museus.

Tercera píndola:

Una cos bona, per a mi és clar, els meus pares van fer 50 anys de casats i ho varem celebrar a casa, quinze persones, homenatjats, fills, nets, novies i algun que altre oncle..., la cosa interessant és que va anar bé i tothom va anar de bon rotllo. Fins i tot desprès de veure’s la darrera copa de cava, un 10 per la família, que per un dia varem saber aparcar les tonteries i vam ser bons amb nosaltres i el món.

En fi , un començament de juny atapeït de sentiments convulsos vers els comarquinos i de molta alegria pels fills i parents.

Apa salut