Per fi s’ha acabat, ja tenim les notes, si avui els han donat les notes als meus fills, però sempre ho sentim com si, una mica ens avaluessin a tota la família. La cosa ha anat prou bé el gran en la seva línia, prenen molt en serio el batxillerat i el petit ha acabat el tercer d’ESO, enmig d’un cert païment, ensurt, degut a la mala passada que fan les hormones quan un té tretze anys i es troba una mica perdut. Però al final ens hem sortit.

Per tant podem dir que ja som l’estiu per mi les dues fites que l’han marcat sempre han estat Sant Joan i les notes de final de curs, un cop superats podem parlar de l’estiu.

De moment el gran farà un curset de primers auxilis a la creu roja de 50 hores, que sempre li pot anar bé. I el petit de moment el deixo que s’instal·li per uns dies en els llimbs del no fer res. Prou l’hem matxucat aquest hivern, desprès ja ens posarem les piles...

Perquè explico to això bé crec que una mica per teràpia i perquè si em llegeix algun pare sap de que parlo.

A més fa calor i no em ve de gust parlar sobre la “roja” i de la sortida de l’armari de tots els que van celebrar-ho a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, sense complexos, la única cosa que apunto és que potser aquells que estan parlant d’independència i de que cada cop són més, potser s’ho haurien de mirar més.

Per cert si teniu fills i tenen la consola wii i o us l’ha vareu comprar vosaltres, sapigueu que hi ha un nombre important de primeres wii’s que no funcionen amb el joc Super Smash Bros. Problema amb el disc de doble capa i les wii de primera fornada...

En fi calor a Barcelona, tot i que ara a les vuit comença a córrer una mica d’aire i ho fa més suportable. No tinc aire condicionat, en sóc enemic per la quantitat de merda en forma de calor que aboca a l’exterior fent-ne pujar la temperatura, a banda de l’energia que consumeix... en fi coses meves.