El dissabte vaig anar a veure el partit del meu fill, abans però teníem reunió  un pare avia perdut els papers en un partit anterior en camp contrari i havia descarregat la seva frustració per com anava el partit amb el nostre entrenador, oblidant que com es diu popularment els draps bruts es netegen a casa.  La qüestió de la reunió semblava que anava capa per aquí però no, es va parlar de que els pares  havíem de donar recolzament als nois i que si hi ha un problema aquest ha de passar pel coordinador dels equips? La cara dels pares allà reunits va ser d’estranyesa perquè poc o molt tots sabíem  que la realitat era una altra.

Tot això m’ha fet pensar que davant la resolució de problemes sempre tenim en generalitzar-los enlloc de parlar amb el que a creat el problema.

Total una reunió que lluny de solucionar res va crear una sensació de temps perdut. El que és clar és que hi ha gent encara que no sap on està, un club com el nostre té, per a mi, dues funcions, una primera la de donar als nois uns valors esportius com poden ser el compartir, la responsabilitat, el superar els problemes. En un segon lloc oferir un espai de convivència on formació i amistat vagin de la mà.