Per entendre el món que vivim no hi ha res com fer una ullada als clàssics, de fet la nostra formació està molt imbuïda pels clàssics.

El mite té si cap avui té una vigència encara més forta del que hom pot creure. Així des del mite del rei Gilgamesh de Babilònia, jove monarca que cerca l’elixir de la immortalitat i que en aquesta recerca retorna al seu reialme més savi, més prudent i segons la llegenda un dels reis que més justament va governar a el seu poble. L’ensenyança que ens aporta aquesta llegenda no és altre que el viatge iniciàtic del home al llarg de la seva vida a fi de trobar el sentit de la vida.
Així podríem dir que la única immortalitat a que pot aspirar el ser humà és l’empremta dels seus actes.

O el de Prometeu encadenat per creure en el lliure albir de l’home enfront dels déus. Al final retorna al Panteó per l’acceptació divina d’aquesta capacitat de la lliure decisió i de l’assumpció de la responsabilitat que comporta.

O la d’Edip, que representa la consciència de la culpa i els riscos del saber. Així quan ell reclama saber qui és el responsable del crim i que ha provocat els mals del seu reialme. I s’adona que ell és el responsable.

Així podríem anar repassant a Antigona o a Medea, etc. I veuríem com les referències sobre la justícia de les minories, o la radicalitat absoluta o la creació o la individualitat enfront de les convencions...

Això em fa pensar la pèrdua, avui se’n parla molt de l’ensenyament, que ha patit l’educació a l’arraconar l’estudi dels clàssics enfront d’un projecte curricular teòricament més proper a l’empresa, etc. Que alhora ens ha allunyat de nosaltres mateixos com a éssers complexes i amb un bagatge que ens ve de lluny. Llavors ens estranyem quan els joves d’avui no troben referents ètics que els lliguin a una cultura occidental i que corrin a cercar-ne en altres allò que els hem amagat de la nostre.

Demà és Sant Jordi, el dia de la rosa i el llibre, aniria bé que a banda de cercar literatura actual ens fixéssim en algun llibre de literatura clàssica, segur que l’encertaríem.