Ets Tu

La seva veu em transporta a paradisos que cap ser humà ha trepitjat, els seus llavis tenen la suavitat dels pètals de les roses, els seus ulls xuclen la meva anima a aigües clares i calmes; quan la veig em sento en calma i quan la seva mirada em deixa sento l'assosseg que només l'esperança d'una nova trobada fa que trobi la calma.

Amors, prohibits són, amors que no poden ser, que moren abans de nàixer, com a cançons inacabades que ningú recorda.

Però jo penso cada dia amb tu, que passes pel meu costat que de tant en tant em mires i somrius.

Per això totes les paraules que es podrien dir i que mai sortiran, tots els petons que empenyen per sorgir però que mai veuran la llum, per què tu ni saps que hi soc i jo no m'atreveixo a moure'm no fos que desapareixis.

Perquè en aquell balcó cada estiu ens veiem un enfront de l'altra. Com cada estiu em jurava que et diria alguna cosa, però sempre callava, mai vaig atrevir-me a dir res.

Avui però una estranya sensació s'apodera de mi i en el record et dic, el que no et vaig dir.