NIT AL CARRER I

Llambordes negres i brillants pel reflexa de la llum groguenca que els fanals del carrer expandeixen pels borals de la foscor, un home camina per una banda del carrer a la ma una llumeta fumejant-li entre els dits, la mirada endavant i segura, l'esguard cansat, a cada passa que dona, els seus ulls vigilants controlen els espais, que li diuen una vegada i un altra que no hi ha ningú. Aixeca  el cap i mira les llums que surten de finestres on sembla que encara hi ha vida.

Fa una breu xuclada a la cigarreta i el fum s'entortolliga en el seu esguard, aires fantasmals per una nit fantasmal, silencis que l'acompanyen i el pas segur en una direcció cap a un lloc que només sap ell, olors de menjar barrejat surten dels contenidors que li barren el pas a cada cruïlla.

De tant en tant se li creuen altres ombres, persones que fan el seu camí i com ell caminen apressats i mirant de cua d'ull a els altres caminants.

La calor i la humitat barrejats creen atmosferes inquietants, que fan apressar el pas.

En el seu camí no pot evitar de pensar en per què encara corre per carrers buits i solitaris, on és la seva llar? on els ulls que el rebran en una nit tant fosca?

./...