Tendra i suau mirada

Mirades que ho diuen tot, s'enfonsen en el cor, et parlen als sentits, t'enamoren, et fan por, tristesa i alegria però cap et deixa indiferent, éssers que miren  cercant el futur, l'amor, l'amic, al buit.
Interpel·len a l'ànima, desperten els sentits, aixequen les paraules a l'altar de la poesia.
Així de tendre i suau és la teva, la seva, la d'aquell, del de més enllà, totes cerquen el mateix no està soles, viure amb d'altres mirades tendres i suaus.
Mirades que no volen aclucar-se, no volen rendir-se, no són indiferents, crits a la vida dura i amb olors de gespa, que esquincen el vel de la indiferència.
Mirades que diuen més que mil paraules, d'amor com les petites gotes de la rosada, de solitud com l'arbre nu enmig del camp, de passió com el perfum de dos cossos entrecreuats, d'adéu com el record.

Mirades tendres i suaus, em miren i em recorden, altres m'obliden, però són mirades al meu cor.