Lluna plena d'agost

La llum es va fonent i el negre ho vesteix tot, des del mirador només hi veig la tanca platejada de la lluna i el seu reflex al mar, una cua trèmula entre les ones del mar en calma.
A la dreta dels llums dels fanals deixen entreveure les barques del port, a l'esquerra el penya segat ha desaparegut.
Darrera el silenci de la nit.
L'aire fresc de la nit eixuga les calors de la tarda i el cos es relaxa amb el so del mar.
Els pensaments comencen a brollar a moure's a barrejar-se, quan menys esforç faig més idees, petites guspires que esclaten en el magí i que de tant en tant albiro, entenc.
El silenci, la soledat, el mut crit de la nostàlgia, les coses que podien haver estat, les carícies que he fet, les pells que he tocat, els petons besats, les aclucades d'ulls, els amors eterns. Tot pren forma i desapareix com en una dansa, s'hi barregen els perfums de la nit, olors de flors que recorden els teus cabells, ulls que retornen des dels estels, amors de nit, desitjos de joventut.