55

Cinquanta cinc anys, avui sense voler m'he adonat, estic entre dos miralls la meva joventut que encara sento i la imatge de la meva vellesa, el meu temps comença a perdre color, els tons grisos i ocres comencen a sobresortir sobre els colors vius.

L'engany del mirall de joventut et fa creure en miratges, que saps són trampes al solitari, t'autoenganyes amb mirades i gestos que res tenen a veure amb amors i pasions.

D'altra banda el mirall de la realitat et mostra les complexitats que t'atenallen. La seguretat, els fills, van creant cordons que t'alimenten la sensació de certesa, però també van treient dels teus ulls la lluïsor de la joventut.

És així, la meva hora ha passat, ja no puc ser el pirata, el bomber, l'explorador de la meva joventut. Ara tot el que faig cada decisió és un pas arriscat que et pot portar a la incertessa i aquesta és la pitjor por que pot patir un home adult.

Els tempos ja no són ni seran els mateixos, els anys son diferències que crean barrancs, on millor no aproximar-se.

La pau i l'equilibri van lligats a aquest reconeixement, la motxilla que portes, el teu bagatge és massa valuós per perdre-ho per cinc minuts de miratge.

Avui el meu fill gran m'ha ensenyat el seu treball de fi de carrera, ben imprès, encucat i una sensació personal de satisfacció d'orgull pròpi m'ha envait.

Aquesta sensació m'ha obert la porta a una nova seguretat, una porta a la nova aventura, un salt a l'aprenantatge de fer-se gran, suaument, sense estridències, amb polcritud.

En definitiva malgrat els anys, avui he après una nova lliço.