Preníem un cafè i el regust era que era el darrer cafè que preníem- Històries de vacances

Erem joves, i ens vam trobar en el poble. On com a cada estiu ens reuníem a l'ateneu del poble i com sempre les rialles, les abraçades i les mirades es creuaven, mentre de les taules del costat uns avis jugaven a cartes damunt un protector de color verd. Mentre d'una vella maquina de música la veu mig trencada del Rod Stewart deixava anar les notes d'una vella cançó, tant vella com la pròpia màquina.

Un cop fetes les presentacions, sortíem corrents a menjar-nos a queixalades aquells dies de sol, piscines, de petons amagats, de petites desil·lusions, de promeses eternes, de diumenges de misa, de vermuts amb olor a vermut negre amb olives farcides i bosses de patates.

Estius d'olor a cireres i préssecs, de corre per camps segats, d'olor dolç, de xerrar a la placeta de l'església fins  que des del campanar les campanes ens recordaven que teníem una llibertat caduca.

D'hores estirats en rotllana mirant el cel, mentre algú t'agafava la mà aprofitant la foscor.

Estiu de joventut, records de promeses, de pors i de felicitat.