El silenci lleument trencat pel lleu brogit dels cotxes que passen de tant en tant per un carrer a una distància suficient per no veure'ls trenquen aquest silènci relaxant.
Un aperol, costum que vaig manllevar dels padovans, em refresca els llavis i em transporta pels recons de la memòria.
Una gavina sobrevola el cel de darrera hora, vigilant observant, els amics pericos se'n van com la sola presència de l'au els infongués la necessitat de cercar nous llocs on posar-se.
Mentrestant vaig deixant anar ratlles damunt el paper amb petits missatges per a naufrags delerosos de llegir vides i angunies d'altres.
La tarda va caient i les paraules alenteixen el seu pas al paper segurament perquè la meva ment és més a prop de recollir-me i comença a pensar en que soparem, potser una amanida i molta fruita i desprès un got de wisky amb uns glaçons de gel que trancaran el silènci de la nit amb el seu dringueix.
+hide+park.jpg)
No hay comentarios:
Publicar un comentario