Quin viatge, si senyors aprofitant la setmaneta de vacances que m’he agafat a aquest mes de juliol, hem aprofitat per anar-nos-en a Roma, tota la família, és a dir el Lluís, l’Oriol, la Carme i jo, servidor de vostès. Roma, que podem dir d’aquesta ciutat, una mica boja, el famós tarannà italià, una mica de mode, molt vital, complicada, complexa, sembla a mig fer, sempre restaurant-se, eterna.
Vam arriscar-nos perquè sent la primera sortida amb els nens, vam fer i organitzar tot el viatge per internet, per l’avió vam triar Clickair i el hotel directament per oïda i per una certa il·lusió que ens va fer arriscar.
Però com la sort la tenen els innocents de cor, tant l’avió com el hotel van anar d’allò més bé.
El resum del viatge seria: caminar, caminar i caminar i quan els nois ja no podien més llavors metro i autobús.
El més positiu, però és veure la cara de sorpresa i il·lusió de l’Oriol i el Lluís, quan van pujar a l’avió o com van entrar a l’hotel i així un llarg etcètera.
En fi, un bon viatge i una intensa sensació d’haver donat als meus fills alguna cosa important, carrincló? Potser si però que hi farem ho vam viure així.Ara a mitjans d’agost m’he agafat la resta de vacances i llavors anem una setmaneta a Zarautz, a veure com va.