Les píndoles del MWC, dimecres 13 de 2008

1. Robert Redford a la Fira, el cop d’efecte a sigut instantani, núvols de periodistes, de fet el sr. Redford ve per conèixer els mòbils de darrera generació amb càmeres de vídeo que poden obrir nous camins a la creació.
   
2. Joan Clos, va dir que fins a mitjans del 2010 no es preveu la posada en funcionament de la televisió mòbil, coincidint amb l’apagada analògica.
   
3. Google oferirà mòbils a 100 dòlars, 69 euros, en principi i de moment sense publicitat, seran mòbils de tercera generació amb el sistema operatiu Metroid, un sistema open source, de moment es sap que LG i HTC seran els primers en oferir-lo a principis del 2009, a mitjans del mateix any s’afegiran Samsung i Motorola.
   
4. Les reaccions a l’advertiment de la Comissària Europea del ram, demanant una reducció del roaming, no s’han fet esperar i han manifestat el seu desacord en el control de les tarifes.
5. Vodafone ha anunciat que entrarà en el món de la telefonia fixa, en principi amb dues opcions,la primera seria continuar amb el telèfon fix i la segona fent que el mòbil un cop arribis a casa passi a tenir tarifa de fix.
   
6. El que anunciàvem ahir de que el MWC, estava descontent en alguns aspectes, preus abusius d’alguns Hotels i dèficit en comunicacions, són en part les línees de negociació, pel nou contracte de tres anys. Esperem que els encarregats de negociar portin a bon port i cloguin en positiu les negociacions i que l’any vinent torni el MWC.

El MWC, ja és a Barcelona, fent de la ciutat per uns dies el centre de telefonia del món. En ella s’hi presentaran les grans novetats tant les que ja tenim a les portes com les que arribaran en un futur no gaire llunyà. Així pels qui vivim a aquesta gran ciutat veure a uns “guiris” amb un cordonet penjat del coll i carretejant una maleta, ens els identifica com un VIP tecnològic, i aquests dies hi ha un munt. A part del penjoll hi podem trobar altres diferències, com per exemple que fan bona olor, van arreglats amb vestits de marca, i són molt correctes, deixen sortir abans d’entrar en el metro, no criden, ni són estridents. Quina diferència amb els guiris al que ens té acostumats el món del turisme.

Però anem a la teca, que s’ha presentat en el MWC fins ara i que passarà o que està previst que s’anunciï, en aquest Congrés.

En principi hi ha dues novetats que tothom està esperant siguin presentades. La primera el iphone d’Apple, que ha de fer Telefònica, o les noves Blackberry conegudes com a Smart phone creats per Reserch in Motion, i el que més morbo desperta que diran els de Yahoo, respecte a la seva decisió de dir no a Microsoft, i si és certa la seva aproximació a AOL.

D’altra banda Vodafone ha anunciat que començarà a provar juntament amb Siemens, Huawei i Qualcomm la tecnologia HSPA+, si questa passa els test i es clouen amb èxit voldrà dir que es podrà oferir Internet mòbil a una velocitat de 28,8 megabits per segon.
Nortel empresa dedicada a tecnologies inalàmbriques, anuncia l’era de la hiperconectivitat. El futur no és el cable. Seria la seva frase favorita.

I Yahoo, ha fet la presentació de One Connect, un nou servei del seu portal que permetrà als seus usuaris posar-se en contacte amb els seus amics independentment del tipus de missatgeria instantània de què disposin. A més i gràcies al GPS podràs saber quins col·legues són a prop teu.

D’altra banda hi trobem futures col·laboracions entre Alcatel i NEC, per treballar en solucions avançades de comunicació, o Skuku una companyia que promet una tecnologia que ens permetrà fer trucades des de l’estranger com si fóssim a casa, previ pagament d’una quota, i que revolucionarà el sector, basant-se en un USB que es connecta a la SIM del nostre telèfon.

També hi ha a l’ambient el ultimàtum de la Comissaria Europea del ram amb l’exigència de que les operadores abaixin els seus preus pel roaming.

Nokia, ens anuncia el seu N96 amb una memòria interna de 16 gigas i una càmera de vídeo que gaba a 3o frs segon, i amb una càmera de fer fotos de 5 megapixels.
Sony-Ericsson ha presentat els seus C902 i C702, amb 5 i 3 megapixels i amb reconeixement de cares. I la joia de la corona el Sony – Ericsson XPERIA X1 un mòbil amb Windows mobile 6 teclat qwerty, pantalla tàctil VGA de 3 polzades, càmera de 3,2 megapixels, Wifi, Bluetooth, 400 MB de memòria interna, suport per targetes SD.

LG i Samsung opten pel Linux Limo, com a sistema operatiu pels seus mòbils, i Google té a la reraguarda l’ Android, per a mòbils, guerra en els sistemes de moment ja n’hi ha tres qui és farà amb el pastís més gran...

Bé amics, fins aquí el petit aperitiu del que s’ha vist en aquest Congrés, com podeu intuir, és la fira de la tecnologia mòbil, per cert he llegit en una bitàcola de Channel Partnner, que hi ha una certa rumorología que aquest és el darrer any del WCM a Barcelona, donat que la ciutat tenia contracte per tres anys, esperem que no sigui cert i els executius del Congrés i els de Barcelona que portin el tema s’ho juguin el tot pel tot i no es deixin perdre’s un esdeveniment que ens col·loca en la primera lliga de les ciutats que compten en el món de la industria Tecnològica i compensa una mica aquesta sensació que molts Barcelonins tenim des de fa uns anys de que Barcelona s’ha llençat de cap en el món de la paella i el barret mexicà, enfront de voler ser una ciutat puntera en tecnologia, ciència i industria, que són les que donen un plus, de ciutats de banyador i paella ja en tenim moltes, per desgràcia a Catalunya.

Avui a la feina estàvem parlant de l’evolució de la xarxa i de com en aquells anys finals dels 70’s principis dels 80’s, que són si fa o no fa quan vam començar a ficar-nos, era de difícil el món d’internet des de la configuració de l’ordinador perquè via mòdem es connectes a internet. o fins i tot configurar un correu POP3. Un cop aconseguit et trobaves amb una xarxa plana, on les pàgines el màxim que et permetien era enllaços amb vincles i on la interactuació era bàsicament nul·la. O quan donaves a banda de la teva adreça i afegies el teu correu et miraven com si fossis un ser de fora d’aquest món.

El salt fet ha estat brutal i sinó només cal veure on som i cap a on anem. Concretament aquest desembre passat a Paris en un encontre sobre internet , va sorgir un nou mot la web semàntica o web 3.0, em vaig quedar estupefacte, però si encara s’està parlant de la web 2.0 (Tim O’railly), o xarxa social, si encara hi ha gent que no sap que navega sobre una idea com la dels continguts amb interacció amb l’usuari que alhora és creador de continguts, l’exemple més clar la bitàcola, o el youtoube, visualitzador i creador o lector i escriptor, segons el cas.

O a l’escola on els meus fills, a partir d’aquest curs disposem d’un compte a la intranet de l’escola on hi trobaran continguts que deixaran els profes per els alumnes en general,zona bar o continguts reforç a un alumne en concret o ells mateixos en direcció contrària, retornant els treballs encarregats pel profe o fent-li consultes. A més els pares també hi tenim accés a aquesta intranet, tot i que encara s’està desenvolupant.

Tot el que hem dit són parts de la mateixa idea la web social o 2.0. però des del desembre hi ha una idea força que encara no ha saltat a l’opinió pública i no és altra que la web semàntica.

Què és, un nou invent? Hem d’aprendre a escriure d’una forma concreta? Que s’amaga potser més control, descontrol...?

De fet hi ha qui diu que el següent pas és la interacció entre el usuari de la xarxa i els subministradors de serveis, cercadors ajustats a cada usuari, que ens permetrà fer recerques segons els nostres gustos, aficions, fins i tot creences... i per tant, voldrà dir que aquest cercador disposarà d’un coneixement exacte de l’usuari.

Un exemple de recerca semàntica podrà ser del tipus:
“ vull anar a Donosti els dies tal i qual, amb un hotel familiar que admetin gos” i ta txan! Ja ho tens el cercador et donarà les opcions per la demanda que li has fet i a més ajustades al teu perfil. Sí algú es pregunta d’on trauran les nostres dades. De fet ja les tenen, donat que una cosa que té la web social és qjue tots hem donat dades nostre alhora de crear les nostres comtes al gmail o al blogger, etc. La única cosa que necessiten és una bona base de dades que creui aquestes dades i que els proporcioni perfils.

Una de les altres aplicacions serà la creació de microformats hCard o hreview... proposada pels pragmàtics i que podríem anomenar tercera via o també la utilització dels estàndards web per a la creació de serveis distribuïts per internet, mashups, housing maps.

Tot això ja existeix encara que de moments en grups de desenvolupadors,universitats, etc.
Però el que sembla que la majoria està d’acord és que la gran revolució que està ja a punt és la web mòbil, perquè aquesta és la que farà sostenible a totes les propostes futures, siguin la web 3.0 o la 4.0, i en el cas del nostre país la gran revolució pendent és el preu de les línies adsl i les amplades de banda, que encara segueixen mediatitzant el nostre desenvolupament tecnològic i també social, encara hi ha pobles on no existeix la adsl. Per exemple.